ltonlineok2   Selecció de continguts on-line

 

15 Maig 2018

Contra les pràctiques deslleials

Contra les pràctiques deslleials Protesta davant Lidl de Lleida (Segrià) el 7 d'agost del 2015/UNIÓ DE PAGESOS

ALBERT GARCIA/El comissari d’Agricultura, Phil Hogan, va presentar el 12 d’abril una proposta de directiva europea que prohibiria pràctiques deslleials en les relacions entre empreses en la cadena alimentària. Es tracta d’una proposta d’harmonització mínima a la Unió Europea que obligaria, després que cada Estat la transposés, totes les transaccions al mercat únic amb productes agraris o transformats a partir d’aquests, així implicaria també proveïdors i compradors de fora de la Unió Europea, perquè, si no, els compradors podrien tenir incentius per comprar a proveïdors de tercers països.
Entre les vuit pràctiques deslleials identificades a la proposta de directiva no hi ha la venda a pèrdues. Unió de Pagesos defensarà que s’introdueixi dins d’aquests supòsits mínims europeus, perquè no resti identificada segons convingui a cada Estat. Tal com ha defensat perquè sigui introduïda a la Llei de mesures per a la millora del funcionament de la cadena alimentària espanyola, que persegueix abusos a la cadena des del 2014, el sindicat proposarà que la futura directiva europea identifiqui la venda a pèrdues amb tots els costos: a més del preu de compra del producte en origen, els costos fixos i variables de condicionament, transformació i comercialització d’aliments [vegeu també pàgina adjacent].
I L'ABÚS DE POSICIÓ DE DOMINI? • D’altra banda, el sindicat estudia si cal reclamar que l’abús de posició de domini sigui considerat una pràctica deslleial en la futura directiva, ja que la proposta de la Comissió Europea no la inclou perquè la considera més aviat una pràctica anticompetitiva. A l’Estat espanyol, el sindicat ha reclamat una modificació de la Llei de la cadena alimentària que defineixi com a operador dominant aquella indústria, distribució i comerç minorista agroalimentari que tingui una quota de mercat superior al 8 %. El balanç que fa el sindicat de gairebé cinc anys d’aplicació d’aquesta llei és que té poca eficàcia justament perquè la gran indústria agroalimentària i la gran distribució pressionen perquè els preus en origen siguin baixos. Així ho demostra l’evolució de la  mitjana de preus del 2013 al 2017, on la línia dels preus pagats pel consumidor s’enfila, mentre que la línia dels preus pagats al productor es manté igual [vegeu gràfic].
PRÀCTIQUES DESLLEIALS A LA DIRECTIVA • De moment, les pràctiques comercials que cal prohibir, segons la Unió Europea, són les següents: En primer lloc, la demora del pagament al proveidor a més de 30 dies naturals de la data d’entrega o de la darrera factura dels productes agraris; en segon lloc, les cancel·lacions de les comandes d’aquests productes a última hora, quan el proveïdor ja no té alternativa per comercialitzar-los o transformar-los; en tercer lloc, les modificacions unilaterals i retroactives dels termes de l’acord comercial de subministrament, que tinguin a veure amb la freqüència, el calendari, el volum, les normes de qualitat i el preu; i en quart lloc, estaria prohibit obligar el proveïdor a fer-se càrrec de les despeses dels productes fets malbé als locals del comprador, sense que aquestes pèrdues siguin per negligència o culpa del proveïdor.
Després, la proposta de directiva identifica quatre supòsits més de pràctiques deslleials si no s’han acordat de manera clara i inequívoca: que el comprador retorni el gènere no venut al proveïdor, que li carregui les despeses d’emmagatzematge, l’exposició o la inclusió en una llista de preus i que li faci pagar la promoció o el màrqueting.
DUES ESMENES MÉS • En un altre ordre de coses, el sindicat reclamarà que la directiva ampliï el dret a fer denúncies més enllà de les organitzacions de productors, perquè les organitzacions professionals agràries com Unió de Pagesos puguin emparar, també, la confidencialitat de la denúncia dels afectats.
El sindicat defensarà una altra esmena a la proposta perquè aquesta estableix que cada Estat designi una sola autoritat pública de control de les pràctiques deslleials al sector agroalimentari. Segons el sindicat, la futura directiva hauria de contemplar la creació d’un o diversos organismes, cadascun d’acord amb el seu dret, perquè, si no, la directiva no respectaria la Constitució espanyola i els estatuts d’autonomia, que fan que, a Catalunya, l’òrgan competent sigui el Departament d’Agricultura, mentre que, a l’Estat espanyol, ho és l’Agència d’Informació i Control Alimentaris [AICA].
Justament, el maig del 2017, el Tribunal Constitucional va fallar a favor del Govern en anul·lar l’atribució de determinades competències executives a l’AICA que envaïa les de la Generalitat. Així, el Departament d’Agricultura és competent per exercir el procés d’inspecció i, si s’escau, sanció davant les denúncies de les pràctiques deslleials per fer complir la Llei de mesures per a la millora del funcionament de la cadena alimentària i, també, per iniciar el procés d’ofici.