ltonlineok2   Selecció de continguts on-line

 

14 Juny 2018

La millora genètica permet a un ramader de Rasquera optimitzar la productivitat del ramat

La millora genètica permet a un ramader de Rasquera optimitzar la productivitat del ramat Josué Sabaté, de l'explotació Capriomega/LA TERRA

MARIA CARRERAS, Rasquera (Ribera d'Ebre)/ En Josué Sabaté, de 27 anys i natural de Rasquera (Ribera d’Ebre), va incorporar-se fa dos anys al sector agrari amb una granja de cabrum de llet, de nom Capriomega. “La cabra de llet sempre m’ha atret molt perquè hi pots treballar en diversos aspectes: reproductius, alimentaris, productius...”, explica. Abans d’endegar el projecte comptava amb un bon bagatge: els coneixements que aporta el fet de ser fill d’una família dedicada a la ramaderia, i un bon currículum acadèmic: graduat en Ciència i Salut Animal, i màster en Alimentació animal.
Per assegurar la viabilitat de l’empresa, en Josué va tenir clar que havia de garantir la màxima productivitat de les cabres, aspecte que treballa amb la millora genètica del animals i efectuant dues munyides al dia: “Treballar amb una raça pura et permet adinerar i rendibilitzar més la venda de la reposició, i el volum de producció de dues munyides és entre un 20 % i un 30 % més respecte d’una d’única”. A més, també fa venda directa de carn de cabres i cabrits. Si haguéssim de posar números al negoci: “Un 75 % dels beneficis provindrien de la producció de llet, un 20 %, de la genètica i un 5 %, de la venda directa de carn”.
En Josué treballa amb la cabra florida; de fet, forma part de l’Associació de criadors de cabra de raça florida [Acriflor], d’àmbit estatal, i la seva explotació pertany al nucli selectiu del programa de millora genètica de la raça florida. Pel que fa al nombre de caps, va augmentant la cabana: “Actualment, tinc 340 femelles reproductores i 150 en producció. Al març del 2019, aquestes 340 estaran totes en producció i, segurament, estarem al cens de 450-500 caps de femelles”, explica.
LA LLET • Un punt fort de l’explotació Capriomega és que en Josué s’ocupa i es preocupa de disposar de la màxima informació de cada animal amb l’objectiu que les decisions que hagi de prendre per al bon funcionament del negoci siguin el màxim possible d’encertades.
Així, no només el sistema de munyida  proporciona dades sobre el volum de llet diari de cada animal, sinó que també controla el nivell de cèl·lules somàtiques: “Ens indica el nivell d’infecció que hi ha a la llet i detecta si l’animal està en un procés de mamitis clínica o subclínica. Això ens permet prendre decisions: si tractar-la amb algun tipus d’antibiòtic, si posar-la en quarantena, si establir un ordre de munyida determinat... val molt la pena perquè cal controlar les mamitis en una granja lletera, ja que és el principal factor que et fa baixar la productivitat i la rendibilitat econòmica de l’explotació”, explica el ramader.
A Capriomega, la productivitat ve de la mà de la qualitat i, en aquest segon aspecte, en Josué es val dels seus estudis en nutrició animal: “Una bona alimentació té una traducció directa en la qualitat de la llet; gran part de l’aportació que oferim a les cabres es basa en una mescla de cereal i llegum. El gra està sencer, i així conserva intacta la fibra i ajuda a millorar el tracte intestinal dels animals i a evitar diarrees i problemes digestius i metabòlics... ”.
Tot el volum de llet el venen a la formatgeria Montbrú, de Moià (Moianès), però, en un futur, en Josué no descarta elaborar i comercialitzar algun lacti.
MILLORA GENÈTICA • Una altra part del negoci és la venda de femelles reproductores i mascles per a sementals, que prèviament ha seleccionat després d’un treball de millora genètica.
La selecció dels animals es basa en aspectes productius i en aspectes morfològics. Per als primers, veterinaris de l’Associació de ramaders de cabrum de Catalunya visiten mensualment la granja i sotmeten cada animal a un control de producció i a un control de qualitat de la llet. Amb aquestes dades productives a la mà, en Josué és qui decideix a quines cabres val la pena que se’ls realitzi una anàlisi morfològica i quines queden descartades per a la selecció genètica. La qualificació morfològica corre a càrrec d’un tècnic de l’Associació de criadors de cabra de raça florida [Acriflor]. “De la valoració d’aquests dos aspectes se n’obté el valor genètic final de cada animal, a partir del qual ens guiem per fer la selecció”, explica el jove ramader.
“El fet de disposar d’una raça pura, de tenir un control exhaustiu de produccions, i el fet de disposar de tanta informació de cada animal de l’explotació em permet donar unes garanties al client que un altre ramader no podrà donar”, exposa en Josué com a punt fort de la seva explotació.
I és que totes les cabres de què disposa estan inscrites al llibre genealògic de la raça florida i tots els animals que entren a l’explotació provenen de ramaderies que també estan dins del programa de millora de la raça florida d’Acriflor. Tot aquest volum d’informació sobre els animals reproductors permet al ramader afinar molt en el valor que tindran les futures reproductores.
VENDA DIRECTA DE LA CARN • Per treure un rendiment dels cabrits i els mascles que es descarten per a sementals, en Josué els porta a sacrificar a l’escorxador de Tortosa, per vendre’ls per a carn. Davant del preu baix a què es paga el cabrit va decidir buscar una certa diferenciació que li garantís un millor rèdit econòmic: així, en lloc de les canals d’entre 3 i 4 quilos que s’acostumen a vendre per a la restauració, ell ven canals d’entre 7 i 10 quilos. “En vendre canals més pesants vens més quilos i, a més serveix tant per a forn com per a brasa, ja que les canals petites a la brasa se socarrimen”, apunta. A més, l’ofereix tallat a demanda i el presenta envasat al buit en bosses de mida reduïda.