ltonlineok2   Selecció de continguts on-line

 

12 Juliol 2018

Ara, pacte nacional agrari

Ara, pacte nacional agrari Sega als Plans de Sió (Segarra)

ALBERT GARCIA/ Unió de Pagesos, a la primera Taula Agrària de la nova consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, celebrada el 14 de juny, va reclamar que el Departament continués el treball amb els compromisos que va adoptar la conselleria precedent. Així, el sindicat va recordar que aquesta va comprometre’s a elaborar un pacte nacional per l’agricultura com a resposta a les mobilitzacions del 2016 i 2017 per la dignitat de la pagesia.
A més, a la Taula Agrària, el coordinador nacional d’Unió de Pagesos, Joan Caball va apuntar les qüestions pendents  més importants: desplegar el reconeixement de les organitzacions de productors, contractes tipus i les circumscripcions econòmiques contemplats en la Llei d’organitzacions interprofessionals agroalimentàries de Catalunya aprovada el juliol del 2015; tramitar amb caràcter d’urgència la llei d’espais agraris i fer-ne el desplegament reglamentari; tirar endavant la llei de caça catalana i publicar l’actualització del decret de fertilització. D’altra banda, el sindicat reclama a la conselleria que incideixi en el debat sobre el futur de la Política Agrícola Comuna i defensa un treball conjunt per una proposta catalana [vegeu La Terra de juny]
El coordinador nacional d’Unió de Pagesos, Joan Caball, defensa una pacte nacional per l’agricultura i l’alimentació que endegui totes les demandes del sector productor reclamades en els dos darrers anys amb la Marxa Pagesa del gener del 2017 i de les Jornades Pagesia i País celebrades a Barcelona del febrer passat. “Hem de gestionar tots els aspectes del dia a dia, però, sobretot, hem de tenir una gran proposta de país, tal com ha reconegut el Parlament en dues ocasions en debats monogràfics del món agrari. Amb un pacte nacional per l’agricultura i l’alimentació adaptaríem tots els instruments europeus i d’altres que ens vénen donats a la nostra proposta. Ara ho fem a l’inrevés, fem política agrària deixant-nos portar pel que va venint”.

LLEI D'INTERPROFESSIONALS • La Llei d’organitzacions interprofessionals agroalimentàries, aprovada el 22 juliol del 2015, es posava com a termini un any per fer el desplegament i a hores d’ara el Govern encara té pendents de desplegar aspectes molt rellevants. Així, el sector espera el decret que reguli les organitzacions de productors per al conjunt del sector (les diverses entitats associatives dels productors amb finalitat comercial) i les extensions de norma que poden desenvolupar, és a dir, acords per al conjunt d’un sector productor que comporten obligacions en relació amb les característiques del producte, la comercialització i la promoció. L’altre aspecte important d’aquesta llei és que el Departament desenvolupi els mecanismes per establir els contractes tipus de productes agroalimentaris. El desplegament d’aquesta llei ha de conduir al reconeixement de les circumscripcions econòmiques, més enllà de les ja incloses als sectors de les fruites i hortalisses. I, finalment, però no per això un punt menys important de les  tasques pendents que pengen d’aquesta llei, hi ha el fet de portar a terme la nova regulació de les llotges i acabar de desenvolupar l’Observatori de Preus Agraris i Agroalimentaris de Catalunya, que creï un banc de dades dels preus de tots els productes i les seves categories.

LLEI DEL SÒL AGRARI EMBASTADA • L’aplicació de les mesures de l’article del 155 va deixar pendent la promulgació de la llei del sòl agrari, que contempla la definició jurídica d’espai agrari havia d’estar en vigor abans d’acabar el 2017. La llei del sòl agrari havia de ser una realitat abans no acabés la legislatura passada, la mateixa consellera, Meritxell Serret, defensava a les pàgines de La Terra que entraria en vigor abans no acabés el 2017. Només pendent de promulgació, té uns continguts molt reivindicats per Unió de Pagesos. Aquesta llei permetrà l’elaboració del pla territorial agrari de Catalunya, la definició dels espais d’alt valor agrari, la regulació dels estudis d’impacte agrari i la gestió pública dels sòls abandonats.
La importància d’aquesta llei rau en el fet que les obres d’infraestructures a l’espai agrari hauran de complir amb un pla sectorial agrari, una reivindicació història del sindicat, que en la redacció de la llei pren el nom de pla territorial agrari, i d’estudis d’impacte agrari, que aquí s’anomenen anàlisis d’afeccions agràries.
L’aprovació de la llei és indispensable perquè el Departament d’Agricultura es posi a elaborar el pla territorial agrari de Catalunya, amb els plans territorials agraris específics que s’escaiguin i el concretin. Aquest pla serà una garantia perquè l’Administració prioritzi la funció agrària davant la llei de territori, pensada per substituir les lleis sectorials d’ordenació del territori i urbanisme, i que també va quedar suspesa la passada legislatura.
Un altre aspecte important de la llei és que permetrà la gestió pública del sòls abandonats. El Departament haurà de fer un inventari de parcel·les agrícoles en desús i n’haurà de crear un registre. Així, la llei establirà un procediment per garantir la mobilitat de la terra i per evitar els problemes de sanitat vegetal que es deriven dels camps abandonats. L’Administració promourà l’arrendament forçós d’acord amb els requisits de l’arrendament rústic. Tot plegat remarcarà que l’ús del sòl agrari és una circumstància d’interès general.


DECRETS DE FERTILITZACIÓ • El Departament hauria de publicar el decret de fertilització i gestió de dejeccions ramaderes, que inclou la revisió del programa d’actuació i gestió de dejeccions del decret del 2009, revisió que es fa cada quatre anys i que, per tant, ja se n’han saltat dues. El sindicat ha insistit reiterament que aquest retard causa inseguretat jurídica als ramaders que presenten projectes de millora a les finques agràries. El setembre passat, Agricultura i Territori van posar a informació pública la proposta de decret que contempla la moratòria de les ampliacions de bestiar en granges situades en municipis que tinguin un índex de càrrega ramadera superior a 1,2. El sindicat denuncia que l’anunci de la moratòria sense l’aprovació del decret ha creat especulació sobre els terrenys que han de servir de base agrícola per aplicar purins.  


ENCARA SENSE LLEI DE CAÇA • Catalunya no té llei de caça i es regeix per la Llei de caça estatal del 1970, obsoleta i no adaptada als nous temps. El sindicat fa anys que en reivindica una de pròpia, més encara els darrers anys quan l’augment dels danys causats per la fauna han posat de manifest la mala gestió d’una fauna desbordant. Però, davant la urgència d’actuar, el sindicat reclama, almenys, un decret de danys de plagues cinegètiques i de fauna.