ltonlineok2   Selecció de continguts on-line

 

09 Novembre 2018

Apropen el sector porcí de les Garrigues als escolars

Apropen el sector porcí de les Garrigues als escolars Alumnes de l'escola Lestonnac de Lleida (Segrià)/LA TERRA

MARIA CARRERAS, Els Omellons, Juneda i les Borges Blanques (Garrigues)/Unió de Pagesos, amb la col·laboració de la Diputació de Lleida, ha articulat una proposta pedagògica dirigida a alumnes de secundària de les comarques de Lleida per apropar el sector porcí lleidatà als joves i, així, evitar el distanciament entre sector i societat, “sovint, generador d’incomprensions i menyspreu, i que ha anat acompanyat d’una deformació de la realitat i de la imatge de l’agricultura”, expressa textualment el sector porcí en la seva proposta divulgativa. A més, lluny de les grans cases agroalimentàries, el sector també vol donar a conèixer iniciatives de ramaders professionals amb explotacions dimensionades que s’adapaten a les exigències de la producció porcina vertebrant el territori, i pretén així mateix mostrar iniciatives d’un col·lectiu que malda per optimitzar la gestió ramadera.
L’escenari per al compliment d’aquests objectius és la comarca de les Garrigues on s’ofereixen tres visites: es comença a la finca Ecomiqueló, als Omellons, que mena el ramader Eduard Cau; incorpora una granja amb capacitat per a 900 porcs d’engreix en producció ecològica amb un disseny i un maneig innovador, amb ventilació i llum natural, orientació sud, llits de palla que està previst que es compostin i se n’aprofiti la calor resultant per escalfar els garrins... A continuació, l’enginyera agrònoma i tècnica de l’associació Gestió Agroramadera de Ponent [GAP], Mònica Jiménez, explica, a les instal·lacions de Tracjusa a Juneda, quina gestió fa de les dejeccions ramaderes aquest col·lectiu de 160 ramaders. L’última part de la visita té lloc a les Borges Blanques, on el ramader i empresari Filo Camí, que està al capdavant de l’empresa familiar Masia Artesana Tero, amb 138 treballadors, explica a l’obrador el procés de transformació del porc; i, com en les bones vetllades, la jornada acaba amb un dinar-degustació dels productes Masia Tero.
Amb aquest ordre del dia, el 15 d’octubre els alumnes de 2n d’ESO de l’escola Lestonnac de Lleida (Segrià) van enfilar cap a les Garrigues. Un cop a Ecomiqueló, i interpel·lats per l’Eduard Cau, constatem el distanciament amb el sector agrari: dels 29 alumnes, només un hi té vincle. Només aquest fet ja és un argument que valida la sortida; però, a més, la mestra de l’escola, Maria José Palau, en destaca la transversalitat: “Barreja moltes coses: tecnologia, ciència, medi ambient, societat... i ens va molt bé per complementar els continguts que treballem a 2n d’ESO sobre els processos tecnològics de transformació”, explica.
EVOLUCIÓ I REPTES DEL SECTOR • Aquestes visites també volen mostrar com ha evolucionat el sector. Per exemple, es tracta d’un sector que ha sabut adaptar-se a un creixement més ordenat per buscar l’equilibri entre producció de garrins i places d’engreix i evitar problemes sanitaris.
També s’ha sabut adequar a les noves exigències en benestar animal.
Pel que fa a les dejeccions ramaderes, s’estan introduint equips amb sistemes que n’optimitzen l’aplicació (com conductímetres o mànegues), i per, exemple, a través d’associacions com el GAP, que agrupa ramaders i pagesos, es garanteix el criteri de proximitat. A més, com explica la Mònica, busquen com reduir l’impacte de les olors: “Treballem amb un projecte perquè el purí passi per uns digestors que redueixen pràcticament a la meitat l’impacte de l’olor”.
Un altre dels reptes del sector és cobrir les necessitats del client. Això s’aconsegueix mitjançant la diferenciació; “He apostat per una granja ecològica perquè ara hi ha clients que volen comprar ecològic”, argumenta l’Eduard. Però això, segons en Filo, ha d’anar acompanyat d’una bona comunicació: “Hem de saber explicar-ho perquè és impossible que la gent no prioritzi el bon menjar. I obrir les portes de casa és la major mostra per generar confiança”.
EXTERNALITATS • Deixant a banda l’important pes econòmic del sector porcí a Catalunya en general i tota la indústria agroalimentària associada que ha aportat molta estabilitat econòmica als territoris on el sector porcí hi està present, el sector fa una crida perquè es valori la pagesia per la producció d’aliments. “La canalla ha d’entendre que darrere d’un bocí de carn o un entrepà hi ha pagesos, processos de producció, molta gestió que moltes vegades no es planteja”, explica l’Eduard. I en aquest sentit, considera que cal apostar pel producte de proximitat i la venda directa com a canals per treure de la invisibilitat la pagesia.
El ramader també destaca la gestió territorial dels professionals agraris, i la importància de posar-ne en relleu els aspectes culturals i paisatgístics.
Una altra externalitat positiva és que amb la gestió de les dejeccions com la que du a terme el GAP “s’ha aconseguit un model de gestió no mercantilitzat”, observa la Mònica. I la tècnica aprofita per desmentir un mite: “El purí no és un rebuig sinó un fertilitzant orgànic que s’utilitza per donar menjar a les plantes. Si s’aplica correctament, no contamina”.
Per contra, tots els actors coincideixen que hi ha un tema pendent de resoldre: l’olor dels fems i purins. “Aquestes olors s’associen a alguna cosa molt negativa i fa que encara sigui molt més complicat de tolerar per part de la societat”, explica el responsable nacional del sector Porcí d’Unió de Pagesos, Rossend Saltiveri.
I com a conclusió de la jornada, Saltiveri observa: “El fet de poder explicar què fem i com produïm ha de fer que les noves generacions tinguin un concepte diferent del que representem i del que fem els pagesos al territori”. I el Filo, afegeix: “El fet d’obrir-los casa nostra és la necessitat que la nostra feina els arribi i sigui sostenible en el temps”