ltonlineok2   Selecció de continguts on-line

 

13 Desembre 2018

ELOI BERGÓS: "L'objectiu del Festival de Murals i Art Rural és invertir el despoblament de Penelles"

ELOI BERGÓS: "L'objectiu del Festival de Murals i Art Rural és invertir el despoblament de Penelles" Eloi Bergós, alcalde de Penelles (Noguera)

MARIA CARRERAS (Penelles, Noguera)/ El festival GarGar, que se celebra des del 2016 a Penelles (Noguera), ha decorat prop de 80 parets d’aquest poble de menys de 500 habitants amb murals d’artistes d’anomenada mundial. És una iniciativa artística amb una forta implicació social: donar la volta a la despoblació del municipi que viu d’un sector agrari que s’envelleix irremeiablement. Valor afegit • Per contribuir en la dinamització del poble, els promotors volen convertir el producte cultural en producte turístic. Tot plegat, ho explica l’alcalde de Penelles i diputat Eloi Bergós (Montgai, 1978)

Eloi Bergós va ser el representant de la Diputació de Lleida en l’acte de lliurament dels Premis Felip Domènech, el passat 16 d’octubre, els quals, entre d’altres objectius, volen posar en relleu el dinamisme i la lluita de petits pobles per mantenir-se vius, crítics i compromesos. En quin sentit creu que Penelles contribueix a la consecució d’aquests objectius?
Partint de la base que el poble és agrícola i que hem d’ajudar el pagès a viure-hi de la terra perquè el municipi pugui continuar existint, el fet és que no arribem a 500 habitants i estem baixant considerablement i de pressa. Això passa a diversos pobles de la zona. Per no despoblar el territori hem de treballar l’arrelament dels nens i dels joves. Cal que ells el veguin com un lloc d’oportunitats... és el que intentem fer a Penelles. Penelles és un poble viu, actiu, on la gent participa en les activitats que s’organitzen. Penso que és vital que la gent senti l’arrelament del poble fort i d’aquí va sorgir el projecte Gargar, el Festival de Murals i Art Rural.

Quines oportunitats se us han obert amb el GarGar?
Ara tenim un valor afegit que no teníem: un producte cultural i les oportunitats que tenim és convertir-lo en un producte turístic, és a dir, hem d’aconseguir que el poble pugui acollir i recollir les condicions necessàries perquè la gent es pugui quedar el cap de setmana, pugui fer-hi activitats... I que el valor afegit reverteixi en els habitants de Penelles, per exemple: un pagès que adeqüi la casa dels padrins com a habitatge d’ús turístic, o un petit obrador de melmelades, o una agrobotiga...

Com s’ha concretat el retorn?
Com hem dit, l’objectiu final és invertir el despoblament, però, en aquests moments el retorn és: primer, l’autoestima del poble; segon, s’han habilitat edificis i espais municipals que estaven en desús com l’Església vella o la Germandat, i s’han creat dos o tres habitatges d’ús turístic... Només amb això, aquests tres anys de projecte ja han valgut la pena.

RURALITAT • Incidint en la despoblació rural. A banda del festival, esteu implantant d’altres mesures?
Fins ara he parlat de les mesures que podem fer com a poble, però des de fora n’hi ha moltes i d’importantíssimes: per exemple, no pot ser que la Llei d’Urbanisme sigui la mateixa per a Barcelona que per a Penelles. Vam intentar fer un pla d’ordenació urbanística, però tots sabem el que costa, i el fet de no poder construir, sempre ordenadament, ens és un factor limitant, ja que tenim un problema d’habitatge.

Teniu handicaps en relació amb les xarxes de comunicació digital?
Sí, però com a diputat de noves tecnologies de la Diputació estic content d’anunciar que hi ha un projecte per fer un desplegament de la fibra òptica durant quatre anys per tot el territori. Per als pobles és imprescindible poder disposar d’aquesta gran autovia que és la fibra òptica perquè permet que la gent treballi als nostres pobles tenint l’empresa a qualsevol lloc.

I pel que fa als serveis assistencials?
El futur rau a treballar perquè cada poble tingui un espai on poder cuidar els padrins al mateix poble perquè puguin  anar a l’hort, a missa, on vulguin!, i es puguin relacionar amb la comunitat amb la qual han conviscut tota la vida.

Faci la carta als Reis: què demanaria per a Penelles?
El desig més gran és que hem de salvar el territori i lluitar per evitar la despoblació i que no cal que fem dels pobles ciutats, però sí que cal garantir que podem continuar vivint als nostres pobles i ser prou habitants com per mantenir els serveis bàsics.

Això passa perquè la política general escolti més els municipis?
Sí, i per polítiques reals per al territori. Insisteixo: les polítiques no han de ser les mateixes per a un poble de 500 habitants que per a un de 50.000 o d’un milió.

SECTOR AGRARI • Com ha evolucionat el sector agrari al municipi?
Amb 15 anys ha canviat molt. A poc a poc, s’han anat arrencant els fruiters i s’ha convertit en terra campa, bàsicament panís i alfals. Els pagesos de tota la vida es van fent grans i cada vegada menys agricultors porten la terra de més gent. És complicat que un pagès sol porti diversos jornals de fruita però, en canvi, sí que pot portar diversos jornals de panís o d’alfals. Als pagesos del poble els hem d’ajudar perquè ho puguin continuar fent, però és veritat que el poble no viuria amb només sis o set famílies, que són les que ara viuen de la terra. Per tant, hem d’estudiar vies perquè la gent que es vulgui quedar no hagi de tenir la terra de mig poble per poder viure a Penelles.

Infraestructures com el canal d’Urgell són imprescindibles per  certes poblacions? o el sector agrari s’ha d’adaptar a les condicions del medi?
Aquest debat, al poble, no l’he sentit mai. Els padrins deien que l’arribada de l’aigua quasi havia arruïnat el territori perquè la gent havia hagut d’invertir molt, però avui, i després de tot l’esforç, et puc dir que aquí el canal d’Urgell és un orgull i ha creat un paisatge que val la pena cuidar!

L’Administració és molt restrictiva a l’hora de permetre l’ampliació i construcció de noves granges. Ho ha hagut d’afrontar com a alcalde?
És greu que la tramitació per a una nova granja duri dos anys... no es pot permetre i cal oferir una solució. Estem en un lloc on hem de viure del que podem viure: la terra, les granges... estic d’acord que anys enrere es van fer desastres i que hem de vigilar no se’n facin de nous, però això no vol dir que no hàgim de poder viure de les granges i que des dels ajuntaments i des del territori no hàgim de facilitar que es construeixin granges.

També pensa que hi ha poca empatia política cap al mon rural?
Sí, totalment. La Conselleria d’Agricultura es va intentar portar a Lleida i encara no hi és. També hi ha sectors que són massa proteccionistes. I entre deixar-ho fer tot i no deixar fer res hi ha un llarg camí. A vegades parles amb diputats del Parlament i et diuen que tomben les lleis, com la de Territori, per les dues puntes, i dius: “- I els que estem al mig i que volem viure aquí, què fem?”. Hem de trobar un punt mitjà, si no, farem tard i aquí no hi quedarà ningú.

Quin marge de maniobra teniu des de l’equip de Govern per incidir en polítiques o actuacions a favor del sector agrari?
Des dels pobles és complicat. Podem ser la veu dels habitants, traslladar-la als estaments superiors i fer que els papers corrin ràpid. Però, al final, qui es troba cara a cara amb el ramader que està dos anys per fer una granja, som nosaltres. I vé aquí i ens diu que és culpa nostra. I té raó, perquè sóc el seu representant polític directe. Però em sento impotent perquè, més enllà de parlar amb el conseller de torn o altres càrrecs, no puc fer res... i costa molt que s’entengui.