08.02.26
Nèstor Serra
coordinador territorial de la Plana de Lleida d’Unió de Pagesos
Molts de vosaltres no recordareu les mobilitzacions dels vuitanta i noranta al sector de la llet i per a altres reivindicacions que tenia la pagesia en aquells moments i que, malauradament, encara arrosseguem ara.
Aquelles reivindicacions no anaven encapçalades per cap pancarta ni per cap persona rellevant de la nostra organització, Unió de Pagesos. La protagonista era una vaca: la Margarida. La Margarida es va fer famosa per ser el primer rumiant que va entrar al Departament d’Agricultura. I no entengueu “rumiant” aquella persona que rumia o pensa: d’aquestes, crec que encara no n’hi ha cap al Departament.
Però avui no parlaré de vaques ni d’animals. La història d’avui està relacionada amb l’amo de la Margarida. Aquesta persona, coneguda per alguns i que d’altres coneixereu a partir d’avui, és un sindicalista històric de la nostra organització: el Manel Escolà.
Fa uns mesos, vaig rebre una trucada del Manel explicant-me que al seu poble, Almenar, no gaire lluny de la capital, cada dos per tres es quedaven sense llum, amb moltes interrupcions del subministrament elèctric i totes les conseqüències que això comporta per als pagesos, ramaders i veïns del poble.
—Manel, què vols que et digui —li vaig respondre—, si jo soc d’Artesa de Lleida i pràcticament cada dia tenim el mateix problema que vosaltres. Així va anar la conversa, i justament fa pocs dies, al meu poble ens hi hem tornar a trobar.
Resulta que jo no era l’únic que patia aquesta anomalia, que ja donava per normal i pensava que només passava al nostre poble. Hi havia moltes altres poblacions de la Plana de Lleida que també la patien, i que la gent va viure de manera dramàtica el 28 d’abril de l’any passat.
Sabeu de què parlo: sense poder veure la televisió, sense ascensors, sense llum als carrers, sense poder fer funcionar les caixes registradores dels comerços… i un llarg etcètera. Però això, als pobles, i en el meu cas, a la ramaderia i a la pagesia, significa no poder ventilar, no poder donar menjar als animals, no poder-los donar de beure ni poder regar. És a dir, pèrdues que, segons quines granges, poden ser de milers d’euros.
Per això, gairebé totes les granges i finques tenim grups electrògens: no per comoditat, sinó per emergència. En molts casos, directament per supervivència. El que vau viure aquell dia d’abril, nosaltres ho vivim un dia sí i un altre també.
Estem travessats per línies d’alta tensió que passen per sobre les nostres finques, però les línies secundàries que ens porten la llum a les cases, granges i explotacions estan obsoletes i envellides. Com s’entén que vegis passar l’electricitat cap a Barcelona o altres capitals mentre tu et quedes, cada dos per tres, a les fosques?
Red Eléctrica de España: Si no voleu que entri un rumiant a les vostres oficines, com va passar amb la Margarida a Agricultura, poseu remei, d’una vegada, als greus problemes de subminiastrament elèctric que patim als pobles.
