Sectors

Catalunya és un petit país amb gran variabilitat territorial i enorme variabilitat productiva. La major part de superfície de Catalunya és bosc (57,2%), i el percentatge de superfície ocupada per conreus és del 26% del total. D’aquest un 65% són conreus herbacis, especialment cereal per a gra. L’olivera és el conreu llenyós més extens (vora 90.000 hectàrees) seguit de la vinya (vora 65.000 hectàrees), la fruita seca (62.000 hectàrees) i la fruita dolça (50.000 hectàrees), amb una distribució irregular pel territori. Podem dir que els conreus herbacis i l’horta són els conreus agrícoles més rendibles, i els conreus de la vinya i l’ametller han tingut els darrers anys un comportament positiu. També l’agricultura ecològica, experimentar un clar augment. Els sectors agrícoles catalans, clarament mediterranis, lluiten per aconseguir una aplicació adequada de les normatives que afecten cada cultiu i competeixen per aconseguir un suport equitatiu en el marc de les ajudes agràries.

L’activitat ramadera es desenvolupa a totes les comarques catalanes, adaptant-se a cada territori, aportant riquesa a la població i aliments de gran qualitat. A grans trets, la ramaderia extensiva es troba principalment a les comarques de muntanya, on juga un paper fonamental en l’economia local, manteniment de la població, i cura del medi ambient, mitjançant la pastura i altres pràctiques que li són pròpies. La ramaderia intensiva se situa a tot el territori, en especial en determinades zones eminentment ramaderes, situades en l’eix que uneix la plana de Lleida, Osona i comarques de la Catalunya central, i les comarques gironines.

La ramaderia aporta el 64% (2.742 milions d’€) de la producció total agrària de Catalunya. Dins del sector ramader, destaca el sector porcí, amb el 56% de la producció ramadera, i li segueixen els sectors de l’aviram (18%), el boví (10%), el lleter (9%), l’oví, cabrum, la cunicultura i la producció d’ous (2-3%), i en petita proporció el sector equí.

És de destacar el potent clúster carni-ramader establert a Catalunya, i la seva important activitat exportadora a tot el món.

Des de principi dels anys noranta, Unió de Pagesos va estructurar i impulsar el sector de l’Agricultura i Ramaderia ecològiques per poder donar suport a aquest sector incipient. El sindicat va impulsar l’actual model de certificació català de la producció agrària ecològica, basada en el dret públic i el control democràtic de l’autoritat de control i certificació. Des de l’inici, Unió de Pagesos va treballar perquè Catalunya exercís les competències com a autoritat competent en matèria de producció agrària ecològica i evitar de dependre del Consejo Regulador de l’Agricultura Ecológica [CRAE] del Ministeri d’Agricultura. Unió de Pagesos ha apostat per estructurar el sector ecològic català, defensar la viabilitat d’aquest model productiu i fer veure a les autoritats públiques i a la societat la importància de fomentar el sistema de producció ecològic a Catalunya.