Consideren erràtica la proposta del ministre d’Agricultura a les comunitats autònomes d’acord pel Pla Estratègic de la PAC espanyol 2023 – 2027

Unió de Pagesos veu amb molta preocupació l’elevat impacte negatiu en la renda de la pagesia professional de les bases de la proposta d’acord pel Pla Estratègic de la Política Agrària Comuna [PAC] espanyol 2023-2027 que el ministre d’Agricultura Luis Planas debatrà amb les comunitats autònomes en Conferència Sectorial el proper 14 de juliol i que es va filtrar ahir arran de la reunió de la Comissió Sectorial que va reunir el secretari general d’Agricultura del Ministeri i els seus homònims autonòmics. El sindicat mostra també la seva incomprensió en la manca de lleialtat del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a la posició concertada a la Taula Agrària entre els representants del sector i la consellera Teresa Jordà al prioritzar exclusivament un volum econòmic idèntic al del 2020 en els ajuts directes de la PAC.

El sindicat considera imprescindible i irrenunciable un ús de la subsidiarietat a fons a l’Estat en favor del suport a una renda viable i la resiliència de la pagesia professional, que la futura normativa de la PAC preveurà després de l’acord entre el Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea d’Agricultura en la reforma de la PAC pel període 2023 a 2027 del 25 de juny. La proposta del ministre Planas, però, és del tot erràtica en aquest aspecte ja que, d’entrada, a la reducció d’un 1,46% del límit màxim d’ajuts directes [LMAD] del 2023 respecte els del 2020 si han de sumar la no devolució de la dotació de la reserva de crisi en cas de no usar-se (fins ara, el 2015 i el 2020 s’ha retornat cada any) i la dotació d’un 25% del LMAD a ecoesquemes (mesures a favor de la lluita contra el canvi climàtic, el medi ambient o el benestar animal), que comportaran a la majoria de la pagesia una reducció d’entrada del 31 % dels fons destinats a sostenir la seva renda.

Si bé el ministre proposa una definició d’agricultor actiu (condició per ser beneficiari dels ajuts directes de la PAC) basada en que s’obtinguin almenys un 25% dels ingressos totals d’activitats agràries, acte seguit proposa establir una franquícia exempta del seu compliment de 5.000 euros, la màxima que preveurà la nova normativa de la PAC. A l’Estat, segons dades de la Comissió Europea, l’any 2019 els perceptors d’ajuts directes de la PAC van ser 663.154, 457.435 dels quals van rebre 5.000 euros o menys. És a dir, el ministre proposa eximir del compliment de què l’agricultura no és una part residual en la seva economia d’entrada a un 68,98% dels beneficiaris al·legant que l’agricultura a temps parcial en determinats territoris desenvolupa una funció social i mediambiental.

Aquesta fonamentació s’allunya de la situació socioeconòmica del món rural espanyol, ja que el nivell de vida i les pensions de jubilació a l’Estat no es poden comparar amb la dels països més rics de la Unió Europea, on es pot entendre la necessitat d’anar al màxim previst a la nova normativa comunitària. Fer-ho a l’Estat espanyol, però, és una errada i un despropòsit ja que hi ha pagesos i pageses professionals que per la seva dimensió no arriben als 5.000 euros i que aquesta xifra permetrà fins i tot a pensionistes espanyols amb la pensió màxima de jubilació de la Seguretat Social (el 2021 era de 2.707,49 euros per 14 pagues) continuar percebent els ajuts directes de la PAC. Per protegir els sectors socials del món rural espanyol (jubilats amb cotitzacions a l’extint Règim Especial Agrària de la Seguretat Social que el 2021 tenen pagues inferiors als 700 euros) l’exempció hauria de situar-se en 1.250 euros, això exclouria també els no professionals del 32,66 % dels perceptors entre més de 1.250 i 5.000 euros i alliberaria addicionalment un 11 % del LMAD que és el que perceben. En aquest darrer cas, les terres que volguessin dedicar a horts familiars, podrien anar via arrendaments a redimensionar les explotacions de la pagesia professional i per les quals cobrarien el corresponent cànon d’arrendament. A l’Estat espanyol el desembre del 2019 al règim d’autònoms de la Seguretat Social del CNAE 01 (agricultura, ramaderia, caça i serveis) només hi va haver de mitjana 259.334 persones d’alta.

Un altre aspecte controvertit respecte al suport a una renda viable és la convergència dels ajuts directes desconnectats de la producció, entre el 2022 i el 2026, ja que lluny del què va manifestar Planas a l’imposar enguany una significativa retallada (entre el 25,81 % i el 27,75 % del que sobrepassaven el valor mitjà de la seva agroregió) als perceptors d’aquests ajuts per sobre de la mitjana de l’agroregió on disposen de drets d’ajut, s’ha pogut analitzar que a Catalunya quasi el 50 % dels drets d’ajut afectats per la convergència negativa es corresponen a explotacions agràries prioritàries en mans de la pagesia professional. Un moviment, aquest, que va comptar amb la passivitat i deslleialtat als acords de la Taula Agrària del Departament català.[MOU1]  Per això, si no es rectifica l’ús que proposa el ministre als ajuts directes associats a la producció, per establir-hi una part d’ajut associat adreçat a pal·liar les retallades de la nova convergència negativa de les explotacions a mans de la pagesia professional, les noves retallades poden assolir entre un 16,66 % i més d’un 250 % del valor que sobrepassin de la mitjana de l’agroregió on disposaran dels nous drets d’ajut.

El sindicat sempre ha defensat canviar el model històric dels ajuts directes de la PAC, però ha posat sempre la condició que, per fer-ho, cal usar totes les possibilitats que la subsidiarietat prevista a la PAC ofereix per no posar en risc o directament provocar l’abandonament de la pagesia professional catalana afectada. Aquesta condició consta a la posició concertada a la Taula Agrària i, hores d’ara, almenys de forma pública, sembla obviada pel departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.