Continuem la lluita per una reforma estructural del sector agrari en un marc de baixada de preus i augment de costos històric

Les malalties ramaderes, els danys de fauna continuats i la competència deslleial de països tercers que importen a menor preu i qualitat marquen el balanç de l’any agrari

Unió de Pagesos, en el marc de la Fira Agrobiotech de Lleida, ha fet balanç de l’any agrari avui en roda de premsa Entre el 2000 i el 2026, hem perdut 17.072 pagesos a Catalunya (45,93%), i a Lleida, 6.324 (43,76%). Son les dades que millor reflecteixen la situació del sector que, amb els efectes del canvi climàtic ja incorporats, enguany s’ha agreujat amb un augment de costos (encariment extraordinari dels carburants i fertilitzants) i una baixada de preus històrics a quasi tots els sectors pels conflictes bèl·lics. No recuperats del tot de la sequera dels últims anys, hem continuat patint les malalties ramaderes i els danys de la fauna salvatge als conreus i com a transmissora de malalties als ramats.

Al març vam convocar una mobilització a Barcelona en protesta per la guerra i els seus efectes a la part més feble de la cadena, però n’han seguit moltes més en constatar la inacció de les administracions per trobar solucions per a la pagesia. Fa dues setmanes vam aplegar 200 tractors i mil persones a Barcelona per reclamar una reforma estructural del sector i demà ens unim a la de Madrid per assegurar-nos el futur amb una PAC forta, un gasoil professional, fiscalitat ajustada als costos i prestacions socials dignes, entre altres.

Hem elaborat propostes per tenir solucions a curt, mitjà i llarg termini, i les hem traslladat als governs català, estatal i europeu. Hem reclamat els ajuts pendents (per als ramaders hem aconseguit una compensació per la sequera d’aquest any a pastures i per l’augment dels costos d’alimentació) i hem lliurat al·legacions contra projectes de renovables, de MAT i del PLATER per defensar l’espai agrari. Continuem la lluita perquè es garanteixi el relleu generacional i uns preus justos al camp i es compleixi la Llei de la cadena alimentària.

Tot i això, enguany hem aconseguit que entri a tràmit al Parlament el projecte de la llei de caça i de gestió sostenible de fauna cinegètica, que es desencalli el Fons de transició nuclear per a la pagesia i hem guanyat les eleccions agràries del 27 de febrer. Encara hi ha qüestions pendents de molta importància per al futur del sector agrari; per això, a prop de final d’any, continua vigent la campanya ‘Pagesia o foc’.

Mobilitzacions Barcelona i Madrid. Per tots aquests motius, el 14 d’octubre vam convocar a Barcelona una mobilització amb 200 tractors i més de mil persones vingudes de tots els territoris. Reclamem a curt termini ajuts directes entre 8.000 i 17.000 euros per a la continuïtat de les explotacions i una reforma estructural del sector per aconseguir costos assumibles (IVA reduït i gasoil professional), preus justos i compliment de la cadena, accés a la terra sense especulació per garantir el relleu, a l’aigua, per produir; espais agraris protegits (cal que el Govern redacti el Pla Territorial Sectorial Agrari pendent des de fa sis anys), un control poblacional de fauna cinegètica que ens permeti viure i indemnitzacions pels danys. Demà anem a Madrid per reivindicar preus justos, PAC per a la pagesia, gasoil professional, menys burocràcia, eines contra la competència deslleial, alternatives eficients als fitosanitaris prohibits, fiscalitat ajustada als costos, i prestacions socials dignes.

Renda agrària / Costos / SMI. El 2025, l’evolució del Valor Afegit Brut [VAB] agrari va ser de 2.923 milions d’euros (10,34% superior al del 2024). Les dades de la primera estimació de la renda agrària del 2025 indiquen que va ser superior en un 7,66 % a la del 2024. Però cal destacar que el gasoil agrícola ja s’havia encarit un 71% abans de l’inici de la guerra al Pròxim Orient i que els fertilitzants nitrogenats ja acumulaven un augment del 43,2% l’estiu passat; que la producció d’oli va disminuir un 68,82 %, i la de porcí, 4,17 %. La mà d’obra s’ha continuat encarint per l’encariment del Salari Mínim Interprofessional (4,41% respecte al del 2025), acumulant un increment del 65,92 % des del 2018.

Renda agrària / Costos / SMI. L’evolució del Valor Afegit Brut [VAB] agrari va ser el 2025 de 2.923 milions d’euros, un 10,34% superior al del 2024 (2.649 milions d’euros). Les dades de la primera estimació de la renda agrària (Valor Afegit Net al cost dels factors) del 2025 indiquen que va ser superior en un 7,66% a la del 2024. Però cal destacar, entre altres, que la producció agrícola d’oli d’oliva va patir una disminució del 68,82%, així com la producció de porcí, amb una baixada del 4,17%. El 2025 hi ha un lleuger increment de costos, que romanen per sobre d’abans de la guerra d’Ucraïna. Cal destacar d’aquest 2026 l’encariment del gasoil agrícola, que des d’abans de l’inici de la guerra a l’Orient Mitjà ja ho havia fet en un 71%, o el dels fertilitzants nitrogenats, que a l’estiu ja acumulaven un encariment del 43,2%. També s’ha continuat encarint la mà d’obra per l’encariment del Salari Mínim Interprofessional, d’un 4,41% respecte al del 2025, acumulant un increment del 65,92% des del 2018.

Mercosur. Hem lluitat perquè Mercosur no avancés, tot i que no s’ha pogut parar l’aplicació provisional. Ara, el text és en mans del Tribunal de Justícia Europeu. Al desembre i al febrer vam convocar mobilitzacions, a Catalunya i a Madrid, a favor de la viabilitat de la pagesia i vam demanar mesures de protecció en reunions amb els grups al Congrés.

PAC. Ens hem reunit diverses vegades amb els grups del Parlament Europeu per traslladar les nostres propostes de cara a la pròxima PAC. Demanem que es tripliqui el fons de 6.300 a 19.000 milions per donar resposta al canvi climàtic, malalties animals i fluctuacions de mercat. Volem polítiques diferenciades per als països mediterranis, amb clima més canviant que al nord. El 14 juliol vam consensuar un document amb Agricultura i altres organitzacions i vam defensar capacitat de decisió des de Catalunya per adaptar la PAC a l’especificitat productiva territorial i orientada a la pagesia que viu de l’activitat agrària. El Congrés va aprovar al juny diversos punts d’una moció d’ERC a proposta nostra perquè l’Estat s’oposi al cofinançament en mesures de mercat i que la PAC mantingui un pressupost a preus actualitzats del 2027.

Burocràcia. Tot i que el Govern va accedir a crear una taula per a la simplificació administrativa, la pagesia encara la pateix. Ens vam concentrar a Lleida al febrer per reclamar celeritat, i en plena campanya agrària vam denunciar l’excés de burocràcia en els controls de la DUN.

Joves. Al maig es va obrir finalment la convocatòria d’ajut al relleu, però ja havíem qüestionat el paquet de mesures del Departament perquè no eren estructurals, sense un acompanyament real, excés de burocràcia i retards. També vam aconseguir que s’activés el Fons de terres en desús i el compromís de bonificar el Pla d’empresa per a la incorporació.

Eleccions agràries. Valorem la recuperació de la participació de les vuitenes eleccions agràries a Catalunya el 27 de febrer, amb el 54,98 %, després que al 2021, amb la pandèmia, va ser del 35 %. Unió de Pagesos va guanyar amb el 47 % dels vots i el 61 % de representativitat.

Energies renovables. El 2026, fins al 26 d’octubre, hem presentat 15 al·legacions a projectes fotovoltaics de més de 8 ha, 5 dels quals de Lleida (d’un total de 60 projectes) i hem presentat 11 recursos d’alçada a 11 projectes solars ja autoritzats, 4 dels quals de Lleida, i al·legacions a dos parcs eòlics de Girona. Hem presentat 80 pàgines d’al·legacions al PLATER, que afectarà 38.000 ha de sòl agrari. En demanem la nul·litat perquè no inclou l’anàlisi d’afectacions agràries ni estableix mesures compensatòries per pèrdua de la productivitat en l’espai agrari, com preveu la llei. Perpetua la ubicació de renovables a l’entorn rural i en zones on ara ja hi ha concentració d’instal·lacions. Hem presentat al·legacions a les MAT Cabañera-SET CS Promotors L’Espluga, que afecta 15 municipis de la Plana de Lleida i a Escatron-Els Aubals-la Secuita. Hem fet campanyes i xerrades i vam aconseguir reunir 14.000 al·legacions.

Fauna salvatge. Hem aconseguit que s’hagi registrat, per part de Junts, la proposta de llei de caça i de gestió sostenible de fauna cinegètica que vam impulsar i redactar, tot i que arriba molt tard. Fa més de 20 anys que reclamem la gestió de la sobrepoblació de fauna i responsabilitzem l’Administració dels quantiosos danys. Reclamem que es tramiti en aquesta legislatura. Denunciem que el Pla de Control poblacional del conill a la Plana de Lleida no avança prou. Demanem que les actuacions es mantinguin perquè el Pla de xoc d’Agricultura d’aquest estiu ha estat insuficient.  A l’agost, només en 17 dies del pla intensiu, es van capturar més de 10.000 conills. Demanem que es revisi el Pla de Control per risc de transmissió de tuberculosi a l’Alt Pirineu perquè els pagesos puguin fer actuacions de control de danys a les seves finques com preveu la normativa. Continuem reclamant mesures per defensar la ramaderia extensiva dels atacs del llop i de l’os ( hi ha 54 ossos identificats al Pirineu català ) a ramats del Pirineu.

ZEPA. En la Taula Pagesia i Biodiversitat als secans de Lleida del febrer, vam reclamar un ajut de  fins a 500 euros per a les hectàrees que tenen exclòs l’accés a reg per les ZEPA. Ens vam mobilitzar al desembre i al juliol a Tàrrega per la inacció del Govern respecte a la limitació de les ZEPA a la pagesia. La regulació actual de les ZEPA dificulta la recuperació de conreus i pastures, i això fa que els boscos siguin un polvorí. El Departament està demorant el fet d’afrontar aquest tema.

Temporers/Campanya agrària. A través de Pagesos Solidaris impulsem el 2026 l’acompanyament de persones en situació de regularització amb la tramitació de 415 expedients de regulació extraordinària. Hem organitzat tallers i sessions informatives sobre aquest tema amb participació de més de 30 persones. Mantenim el model de contractació interna i en origen amb garanties socials i laborals per al temporer i la pagesia. Campanya marcada per l’augment de costos i salaris.

Fons de Transició Nuclear. Al desembre vam aconseguir el compromís del Govern per activar-lo. Se’n beneficiaran 19 municipis de la Plana de Lleida per a inversions per millorar la competitivitat de les finques.

Medi Rural. Continuem mantenint reunions periòdiques amb els Mossos per a la millora de la seguretat al camp i minimitzar els robatoris.

SECTORS RAMADERS

El 29 de desembre del 2025 vam organitzar, en el marc de la campanya Pagesia o Foc, una mobilització a l’Eix Transversal amb 350 tractors per exigir més prevenció en sanitat ramadera per la gestió de les malalties (auditoria, cap més buidat si els animals estan vacunats, compensacions per període improductiu, garantir indemnitzacions, permisos excepcionals de caça a tota la pagesia, tramitació urgent de la proposta de llei de gestió sostenible de fauna cinegètica…).

Porcí. Per primera vegada en quatre anys tenim números vermells a causa de la PPA. El primer semestre, pèrdues de quasi 20 euros per animal, que han suposat unes pèrdues reals al voltant de 600 milions a l’Estat i de 160 a Catalunya,. Durant el segon, han augmentat encara més els costos, l’alimentació i la gestió de purins. Des de començament del 2026 fins a mitjan octubre el descens acumulat de preus ha estat del 31% respecte de l’any passat; el preu mitjà de venda, de 1,23 euros/quilo, i el cost, de 1,36 euros/quilo, que suposa una davallada estimada d’ingressos de 1.350 milions a l’Estat i de 390 milions a Catalunya respecte una previsió normal sense presència de PPA.

Oví i cabrum. Vam aconseguir ajuts per a la sequera i vam demanar ajuts específics per al relleu generacional en el sector i que la vacunació fos voluntària.

Ramaderia extensiva. Les pastures han produït molt menys a causa de la sequera. Hem hagut d’avançar l’alimentació en farratges que havíem de fer servir a l’hivern, i també més cars.

Boví de llet. Davant dels casos del virus de Shamonda (no inclòs en la llista europea de malalties animals regulades i no sense protocol específic) reclamem una actualització de les polítiques sanitàries. L’augment de temperatures afavoreix l’expansió de noves malalties a través dels insectes. Les explotacions afectades poden tenir una davallada de producció de llet entre 10- 20% durant quinze dies, a més de problemes reproductius. Els contractes a la baixa de la indústria ens han fet sortir a mobilitzar-nos al març a Osona davant de Pascual que, juntament amb els costos ha suposat una caiguda de facturació del 12% a les explotacions. El Suprem va reconèixer en una sentència al juny les pràctiques il·legals de Lactalis en el càrtel de la llet entre 2000 i 2013, amb una sanció d’11,7 milions. Els anys que van durar aquestes pràctiques, una explotació mitjana de llet catalana va perdre 35.000 euros per any.

Apicultura. Vam aconseguir al juliol un ajut de minimis de 16 euros per arna (professionals transhumants) i de 10 per als estants i no professionals per compensar la pèrdua de producció dels últims anys, però continuem tenint els perjudicis que provoquen l’abellerol, la vespa asiàtica i la competència deslleial de les mels procedents d’altres països que son barreges.

Boví de carn. Hem demanat ajuts per cobrir els marges de les explotacions d’engreix, ofegades per l’increment dels costos d’alimentació i energètics derivat dels conflictes bèl·lics i les sequeres d’arreu d’Europa. Denunciem el MERCOSUR i altres tractats signats per la Comissió Europea que han permès un augment del 63% de les importacions de carn del Brasil, alhora que s’emeten informes que qüestionen les seves garanties sanitàries.

Oví i Cabrum. Hem proposat ajuts específics i hem aconseguit un augment del 40% de la prima dels ajuts a l’agricultura ecològica. Continuem denunciant la discriminació del sector en la percepció d’ajuts i el tancament d’explotacions pels atacs reiterats de fauna salvatge.

Equí. Hem aconseguit que sigui tractat com un sector productiu més del país, amb la incorporació a les línies d’ajut a la ramaderia de les quals estava exclòs. A Europa, hem aconseguit la incorporació del sector als ajuts associats a la superfície i la reclamem per als ajuts associats a la ramaderia. A l’Estat, continuem exigint una normativa específica per reduir burocràcia i costos i diferenciar els cavalls ramaders dels cavalls d’oci.

Conills. Vam aconseguir el compromís d’un ajut del Departament de 8 euros per animal després de denunciar-ne la inacció. La convocatòria per al Pla d’acció anunciat tampoc s’ha publicat. Entre 2024 i 2025 han caigut el 65% d’explotacions i el cens de bestiar s’ha reduït un 60%.

Aviram. L’augment del preu del pinso ha estat del 20%. En reunions a Brussel·les hem reclamat un reforç de la prevenció de la grip aviària pels casos detectats a l’Estat, i revisar mesures com el sacrifici immediat i la immobilitat.

SECTORS AGRÍCOLES

Fruita dolça. Les altes temperatures han provocat peces de menor calibre i els costos de producció han augmentat un 25% (entre 8 i 10 cèntims d’euro/quilo). La baixada de preus apunta a un 25-30% respecte a la temporada anterior per a tota la fruita. Algunes finques no cobriran costos. En el cas de la pera, la davallada de producció és d’un 40-50% i s’hi ha afegit el problema provocat per la retirada de matèries actives per controlar plagues i malalties. Denunciem que disposar de menys eines ha propiciat l’expansió del foc bacterià, que ha multiplicat exponencialment la seva presència als camps de Lleida.

En poma, la davallada és del 30-40% i amb dificultats per a la comercialització perquè la calor ha provocat taques als fruits. La pedregada del 24 d’agost, localitzada en alguns termes, va provocar danys de fins al 80% en préssec tardà a municipis del Segrià com Almenar i Alfarràs, o Ivars de Noguera a la Noguera i, en menor percentatge, en pera i figues. En altres finques d’Alcarràs, Albatàrrec, Corbins o a l’horta de Lleida, l’afectació va ser del 20%-30% en pera, poma i préssec.

Cereals i herbacis. Vam demanar ajuts de minimis a final del 2025 per cobrir costos i la reserva de crisi pel desajustament del mercat. Les pèrdues han estat entre un 50% i un 60% de producció en els conreus extensius d’hivern a la meitat nord de Catalunya, i d’un 50% de pèrdues en les pastures a muntanya. En panís, pèrdues entre el 40-50% pels cops de calor i que l’assegurança no vol cobrir.

Oli. Per tercer any consecutiu tindrem mala collita en secà, amb pèrdues entre 40% i 95% de producció (en zones de l’Urgell i Segarra podria ser del 100%) i tendència a manteniment de preus. La manca de pluja els mesos de floració va condicionar la mida de les olives, més petites, i les tempestes en van tirar moltes a terra. A les Garrigues, la situació és desigual, segons el cultiu de secà o de regadiu. En regadiu es preveu bona collita (70-80% d’un any normal). Continuem demanant que es freni l’especulació en el preu i que no es compri sota costos. El desembre passat ens vam reunir amb Plusfresc per combatre pràctiques fraudulentes. Els preus han caigut i han augmentat les importacions de països com Tunísia.

Vinya. Al juliol ens vam mobilitzar a Vilafranca del Penedès per demanar mesures estructurals per afrontar la crisi del sector: ajuts per compensar els baixos rendiments i la posada en marxa del pla d’arrencada per adequar el potencial productiu a la demanda i arrencada social, entre altres. Alguns elaboradors van comunicar que no comprarien tota la producció als viticultors. Tot i que la producció s’ha recuperat, alguns preus s’han situat sota costos de producció. La rendibilitat ha estat condicionada pels costos i la davallada del consum i els elevats estocs.

Fruita seca. Ha patit una caiguda de preus molt forta i un augment de costos a l’alça (gasoil, adobs, fitosanitaris), amb pèrdues de 400 euros/ha en secà. Les ajudes actuals son insuficients. La superfície d’avellanes es un 30% menor que fa 10 anys. En ametlla, els preus han estat a l’alça a causa de dificultats productives a Califòrnia i la inestabilitat del mercat americà. El regadiu ha tingut bons rendiments i el secà segueix tenint dificultats pels baixos rendiments i increment de costos.

Agricultura i Ramaderia Ecològiques. A l’abril ens vam mobilitzar a Barcelona per reclamar el 25% d’aliments ecològics i el 100% de locals als menjadors públics. L’actual normativa per a menjadors escolars saludables i sostenibles només preveu el 45% de producte de temporada i el 5% d’ecològic d’aquí a un any.

Forestal. Els incendis de l’estiu ens reafirmen en reclamar un increment urgent de pressupost per a la gestió forestal sostenible. Denunciem que fa anys que és insuficient i posa en risc la prevenció dels focs. És urgent el model de boscos discontinus i prevenció de manera estructural.