25.11.22
La violència masclista forma part de la nostra quotidianitat i condiciona les decisions que prenem en el nostre dia a dia. És imprescindible una política feminista, restaurativa i comunitària per generar canvis i transformació social. La transformació comença des de la base, des de la voluntat de canvi, des d’assenyalar petits masclismes diaris que ens condicionen en tot allò que fem, en fer tremolar les bases del sistema patriarcal i en lluitar per considerar les cures el centre del sistema.
És imprescindible comunicar-nos entre dones en espais de confidencialitat, sanadors i no explícits, sobretot al món rural, i deixar de relacionar-nos entre dones des de la competència i fer-ho des de la comunitat, la xarxa, el suport mutu i la sororitat.
També hem de canviar radicalment la mirada. Encara avui en dia, moltes vegades, en lloc d’assenyalar qui exerceix la violència de gènere, s’acaba qüestionant la víctima. Especialment al món rural, quan hi ha un cas de violència masclista ens centrem en l’agressor —perquè pot ser el teu cosí, el teu germà o bé el teu amic de tota la vida—; ens preguntem si és possible que aquesta persona sigui un maltractador, i aquest fet exclou, culpabilitza i qüestiona la dona que ha patit violència perquè s’encobreix l’agressor, es minimitza allò succeït i s’intenta donar una explicació sobre el que ha pogut passar. Lluny d’això, el que necessita una dona que fa el pas d’explicar que ha patit o que està patint violència masclista és suport i confiança, no pas que s’assenyali què ha pogut fer malament perquè l’agressor hagi cregut que té el dret d’agredir-la.
Hem de deixar de posar la mirada en si aquest home pot ser un agressor o no, i hem de començar a alliberar-nos de les arrels patriarcals que no deixen centrar-nos en la víctima i ajudar-la, acompanyar-la i donar-li un espai de confiança, seguretat i acompanyament per poder començar un procés de sanació.
La violència es construeix i també es pot desconstruir. El sistema patriarcal exerceix violència sobre els homes des del seu naixement, cap a ells mateixos i cap als i les altres (no has de plorar, has de ser fort, has d’exercir la força per mostrar la teva superioritat, etcèra), i aquest sistema es pot canviar, es pot desconstruir, i amb ell, la violència masclista. Un agressor no és una persona malalta, és una persona amb una creença de superioritat per sobre de les dones, i aquesta creença es pot canviar, però ho hem de fer entre totes i tots, des de la comunitat, la transformació feminista i des de la creença en un món on la violència masclista sigui inacceptable i del tot inexistent.
En aquest sentit, el món rural té unes possibilitats immenses per convertir-se en espai i context sanador. No hi ha acte més sanador per la reconnexió que el contacte amb la terra. Hem de lluitar per ser espais pioners d’acollida de dones i famílies que han patit violència masclista i hem de crear, amb el suport necessari, els recursos i estructures que aquesta acollida requereix, però primer de tot, hem de valorar el món rural i dotar-lo dels serveis que es mereixen. Els Centres d’Atenció a les Dones tenen un paper molt rellevant i hem de treballar perquè aquests espais segueixin existint i creixent de la manera que ho necessita el món rural.
Estem en el camí, en queda molt per recórrer, però, tanmateix, parlar sobre violència masclista, sobre cultura patriarcal, sobre necessitat de transformació social i que aquesta sigui feminista, entendre que existeix i que tenim el poder de desconstruir el patriarcat, crear espais de debat, de transformació i educar des de la consciència, el respecte, la comunitat, la igualtat i l’apoderament són petits passos de transició cap a un món, tant rural com urbà, sense violències masclistes.
