Demanen que la pagesia que col·labori amb les entitats d’espigolament es beneficiï de deduccions fiscals

El sindicat considera que un dels objectius del Pla estratègic contra el malbaratament ha de ser la lluita contra les pràctiques deslleials que atempten a la lliure competència i que causen pèrdues

Unió de Pagesos demana, en les seves propostes per al desenvolupament de la Llei 3/2020 de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, presentades el 5 de febrer, un sistema àgil i senzill per tal que la pagesia que permeti l’espigolament dels seus camps es pugui beneficiar de deduccions fiscals, com és el cas dels operadors minoristes que envien producte al banc dels aliments. El sindicat també proposa que les entitats que espigolin estiguin registrades, siguin entitats sense ànim de lucre, compleixin amb els requisits de qualitat i seguretat alimentària que marca la Unió Europea (UE), destinin el producte fresc espigolat a distribució gratuïta a través d’entitats benèfiques i que paguin un preu, encara que sigui simbòlic, a la pagesia, pel producte que elaborin procedent de l’espigolament, per tal que es pugui considerar com a activitat comercial.

Unió de Pagesos, però, demana que les empreses minoristes que comercialitzin producte transformat procedent de les entitats que espigolen (per exemple, melmelades, conserves vegetals, etc.) cobreixin els seus costos però no en treguin un benefici empresarial, per evitar una competència deslleial d’una activitat, l’espigolament, que té un benefici social (disminuir les pèrdues i el malbaratament alimentari, garantir l’abast d’aliments frescos a les persones més necessitades i inserir socialment les persones amb més dificultats) respecte a una activitat econòmica que té una activitat lucrativa, com és la comercialització d’aliments.

Finalment, el sindicat proposa que el Pla estratègic que ha d’elaborar l’Administració al respecte inclogui la lluita contra les pràctiques comercials deslleials o que siguin contràries a les normes de la competència, que indueixin o fomentin el malbaratament alimentari al proveïdor, com ara les modificacions unilaterals o retroactives de les condicions contractuals, l’anul·lació sobtada i injustificada d’un contracte, la transferència deslleial del risc comercial o la pressió per reduir els preus en origen.

Cal recordar que Unió de Pagesos va aconseguir que la llei diferenciés el que es considera pèrdues del que es considera malbaratament, atès que un producte que es queda al camp perquè no és legal comercialitzar-lo (per no complir amb les normes de comercialització que estableix la UE) no és correcte dir que es malbarata. El sindicat també va aconseguir que l’empresa familiar agrària quedés exclosa d’haver de disposar d’un pla de prevenció de pèrdues i malbaratament, de reduir, mesurar i informar anualment sobre la quantificació de les pèrdues i el malbaratament, i d’haver de comptabilitzar els productes alimentaris que es destinen a la distribució gratuïta o a l’alimentació animal, ja que les microempreses en queden excloses.