27.10.14
Molt Honorable Senyora Presidenta del Parlament de Catalunya, Il·lustríssim alcalde de Martorell i president de la Diputació i diputats i diputades del Parlament de Catalunya; delegats i delegades, coordinador estatal de la Unió d’Unions, responsables de les unions de la resta de l’Estat, companys i companyes, amics i amigues de la Unió de Pagesos.
En primer lloc vull agrair a la vila de Martorell, al seu Ajuntament i la Diputació, l’entusiasme amb el qual ens han acollit aquests dies i el seu suport. També als companys de la Unió de Pagesos del Baix Llobregat i als treballadors de la casa per la seva capacitat de treball i la seva capacitat organitzativa més que demostrada. Moltes gràcies.
Vull agrair-vos als sindicalistes de la Unió de Pagesos, de la permanent, sectors, comarcals, locals, delegats i delegades; la vostra implicació, el vostre treball i el vostre esforç personal per defensar el bé comú de la pagesia de Catalunya.
“El temps no jugarà contra el país”
En aquest debat previ a l’Assemblea que hem tingut a les comarques (i durant el dia d’ahir) hem començat a posar a l’agenda com ha de ser el país lliure que volem. S’ha parlat molt de com arribar-hi, i és normal. S’han dit grans paraules, malgrat que algunes al dia següent s’han fet petites. Més del que voldríem. Com va dir Mandela “El valent no és qui no té por, sinó aquell que aconsegueix conquerir-la”. La llibertat es guanya intent rere intent, empenyent per eixamplar el nostre espai de sobirania nacional i fent-lo més gran en aquest procés. Com ha demostrat i demostrarà el poble català dia a dia, expressant-se de forma perseverant. Per això, nosaltres votarem el 9 de novembre, i tants dies com calgui sortirem al carrer per dir la nostra pacíficament… i com deia el poeta, ara és l’hora que la nostra veu se senti solemnement i clara. Portem 40 anys de lluita per la terra i no ens ve d’unes setmanes. El pas del temps no jugarà contra nosaltres.
“Donem contingut a aquest país lliure i just que volem”
En aquests moments de crisi material i de valors, som un testimoni honest i lleial, i per això crític. La il·lusió i l’esperança que necessitem no pot ser càndida ni ingènua. Ha de ser intel·ligent i pràctica; operativa i eficaç. Per això, cal parlar ja de model de país. Aquest debat no es pot endarrerir ni un dia més. Per això, nosaltres, el sindicat majoritari de la pagesia de Catalunya, ja ho estem fent. Les classes populars som les més interessades en que això sigui així. També va ser Mandela qui va dir “Una nació no ha de jutjar-se per com tracta als seus ciutadans amb millor posició, sinó per com tracta els que tenen poc o gens”. Donem contingut a aquest país nou, lliure i just que volem.
Volem la plena sobirania nacional de Catalunya que s’ha d’exercir des de la societat, des del territori, des dels agents socials cap a les institucions i no a l’inrevés. Des de baix, cap a dalt. La regeneració en clau catalana és aquesta, la dels interlocutors democràtics de la societat civil organitzada i reconeguda.
Uns governants que no estan en contacte directe amb els agents socials acaben transformant-se en tecnòcrates a mans de lobbies: grups de pressió que no miren pel bé comú, sinó per l’interès dels seus accionistes. Ara que som en un procés, per assolir les llibertats nacionals, que trenca amb el llast franquista, també s’ha de trencar amb el lligam antidemocràtic de la conxorxa de l’Estat i les corporacions amigues. En el nou camí que comencem com a poble ens hem de dotar de garanties que impedeixin les conxorxes de les elits de l’Estat i les grans corporacions que hem vist com deixen la resta indefensos davant la corrupció, els abusos i les arbitrarietats, sense cap raó moral més enllà de l’intercanvi de favors. El nou Estat s’ha de vacunar contra les errades de l’anterior.
Contra la conxorxa obscura del poder que ningú ha escollit, vull reivindicar la concertació clara i neta, com a model del llegat de tradició socialdemòcrata. Un llegat amenaçat avui pel neoliberalisme. El llegat de la concertació pública de les polítiques amb els agents socials és un sistema en el qual els interlocutors hem d’estar avalats. Amb actors socials que donem la cara perquè estem regulats per mecanismes democràtics interns i externs. A les organitzacions socials, una persona un vot; als lobbies, un euro un vot. La diferència, és clara! No ens deixem enganyar, companys i companyes de la Unió de Pagesos!
A Catalunya tenim una pagesia culta i progressista que ha bastit aquest model i ens en sentim corresponsables i orgullosos en aquest sindicat. Afiliats i afiliades: gràcies per ser les mans i el cap d’aquesta organització. Gràcies també al nostre equip humà. Pagesos i tècnics sou el nostre únic capital.
Hem dit moltes vegades que un nou país és una gran oportunitat. Per a la pagesia, és una oportunitat que la seva carta fonamental —la norma suprema del nou Estat de dret—reconegui el sector com a estratègic. Perquè ho som. Proveïm la població d’aliments segurs; conservem els recursos naturals; mantenim el paisatge agrari i rural; garantim l’ocupació equilibrada del territori.
“Defensem l’exclusió de l’alimentació de les regles de l’OMC”
En la línia de l’empoderament que reclamem, és també una oportunitat que com a nou actor internacional defensem l’exclusió de l’alimentació de les regles neoliberals que ha imposat l’Organització Mundial del Comerç. La nostra veu al concert de les nacions s’ha d’alçar per denunciar aquest marc neoliberal que ha estat nefast per a l’agricultura familiar d’arreu del món i només ha beneficiat les grans multinacionals de les matèries primeres i ha eixamplat el seu camp de joc i la seva impunitat global. Els acords de la Ronda Uruguai de l’OMC, tant en modalitats d’ajut com en liberalització comercial han vingut empenyent les reformes de la PAC des de 1992 a l’actualitat. Això ha comportat a la Unió Europea greus problemes en les rendes de la pagesia professional, i en el conjunt del món. Tampoc no ha contribuït a un major desenvolupament de l’agricultura familiar, ni dels països menys desenvolupats ni dels emergents. Ans al contrari, ha contribuït a que la pagesia sigui cada vegada més vulnerable a la pobresa. Cal recordar que la immensa majoria de les persones subnodrides del món són petits pagesos (segons la FAO, 925 milions de persones l’any 2010). Com a sindicat, defensarem les alternatives necessàries per assegurar el futur de la pagesia professional sense aquestes regles del jocdesiguals. Diem prou a unes normes que no han ajudat al desenvolupament digne de la pagesia del món.
“Cal parlar també de les altres sobiranies, la sobirania alimentària”
Aquesta Assemblea, també ha estat una oportunitat per parlar de l’altra de les sobiranies, la sobirania alimentària. Una oportunitat per reafirmar una definició rigorosa més enllà dels eslògans. Perquè hi hagi un Comerç Internacional Just que permeti garantir la seguretat alimentària dels pobles i intercanviar amb altres regionsproductes específics que constitueixen la diversitat del nostre planeta, aquest comerç ha de proporcionar un nou marc que:
En definitiva, parlem de bastir un nou país que garanteixi la sobirania alimentària a través d’un teixit productiu agrícola i ramader basat en l’explotació familiar i arrelat al territori. I per això, cal acabar amb la insuficient protecció de l’espai agrari. L’administració actual ha de desenvolupar ja una legislació que el preservi.
Així mateix, ens cal un marc legal i una actuació ferma de les administracions contra els abusos que hem estat patint per part de la gran distribució. La inoperància i complicitat de l’Estat ha sigut clarament lesiva per a la pagesia. Per això, ens cal acabar amb les relacions amigues que els Governs han mantingut amb els grans interessos corporatius, menystenint i sacrificant els de la resta. El nou Estat ha de disposar d’estructures—com les de França—, per tal d’assegurar el compliment de les normes que regulen el mercat, la competència i el comerç agroalimentaris. A diferència d’altres països europeus, aquí les autoritats de la competència no han disposat dels mitjans per fer complir la normativa i aturar els abusos. Cal acabar amb aquesta contradicció entre l’Estat de dret i l’Estat de fet, que sempre juga a favor dels mateixos.
Ens cal una autoritat de la Competència amb plenes capacitats i que persegueixi l’abús de posició de domini causat per la concentració de la gran distribució. Volem que ho faci amb criteris i referències clares. Volem que s’acabi amb la venda a pèrdues a les grans superfícies. Aquestes venen la llet o l’oli a preus rebentats com a producte reclam, arruïnant la pagesia. Cal acabar amb aquesta complicitat, per omissió, de les elits de l’Estat amb els interessos de la gran distribució alimentària. El nou Estat no ha de repetir els errors del l’anterior. El remei és clar: volem que s’estableixi per llei que, a partir del 8% de quota de mercat un operador és dominant a la cadena alimentària i per tant se’l pugui sancionar. Unió de Pagesos i la Unió d’Unions vam aconseguir que es votés aquesta proposta al Congrés dels Diputats, però la majoria absoluta governant a l’Estat la va tombar durant el debat de la Llei de la cadena alimentària.
El nou país comptarà amb un teixit sindical agrari potent, no ho dubteu. Però també ens cal que es reforci el braç del consum, una assignatura pendent. Necessitem unes organitzacions de consumidors fortes. Que la nova sensibilitat, el consum responsable, s’organitzi i planti cara amb nosaltres. Cal que exigeixi saber què menja i quin origen té. És més, cal que exigeixi saber-ho sense necessitat de demanar-ho: per llei. ¿Com poden valorar el nostre esforç per millorar els sistemes productius, la responsabilitat ambiental o el benestar animal si aquest esforç cau en el sac de l’anonimat i de la desinformació?
“Volem més Catalunya i més Europa”
Volem més Catalunya i més Europa. Catalunya és aportadora neta a les arques comunitàries. Amb 2.000 milions d’euros, aporta al voltant de quatre vegades més del que rep, 500 milions d’euros. Amb un Estat propi, la Unió Europea hauria de corregir aquest desequilibri en la balança fiscal, augmentant més de 3 vegades els recursos destinats al Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya, que sobrepassaria els 2.400 milions d’euros en set anys. Actualment només disposa de 810 milions d’euros. Amb el nou Estat, la seva pagesia professional i el seu món rural, disposarien de capacitat de modernització, innovació, relleu generacional, formació i sosteniment de les zones de muntanya, comparable als països rics del nord d’Europa.
“Un sindicalisme de solucions ha d’estar atent als problemes del dia a dia”
Vull també ocupar-me d’una altra qüestió. Us vull demanar que en aquests moments sensibles per a l’economia i per a les persones estigueu molt a prop dels pagesos i pageses que us necessiten més. Les coses estan difícils i no sabem ni quan, ni com, ens en sortirem. Els responsables sindicals (i m’incloc) que estem a cada comarca i a cada municipi, que ens ocupem de cada sector agrícola, ramader o forestal, ens pertoca aquesta tasca d’estar al costat dels companys i companyes que ens necessiten. Cadascun de nosaltres fem funcionar l’engranatge d’aquesta organització. Un sindicalisme de solucions ha d’estar atent als problemes del dia a dia, que poden ser puntuals, però que si no els resolem de forma activa i intel·ligent poden declinar la balança cap a la inviabilitat.
No podem deixar que la gota vessi el vas. Per això, hem estat l’organització més activa en reclamar solucions concretes a problemes concrets: com els robatoris al camp, els danys per fauna salvatge i les restriccions a la circulació de tractors a les carreteres; recordeu la campanya ‘No ens barreu el pas’. També hem estat al capdavant per defensar-nos dels danys per pedregades que han castigat aquest any les nosaltres collites a moltes comarques i a l’enfonsament dels preus en sectors com la fruita. Els suposats nous mecanismes europeus no es van activar quan tocava. Tampoc el Ministeri va reclamar a Brussel·les el que havia de reclamar.
Hem de treballar per una agricultura amb pagesos i pageses al territori. Rendible, viable, sostenible. Avui, en aquests moments de crisi econòmica, la societat s’ha organitzat per tal que els ciutadans no perdin el seu habitatge a mans de la banca (penseu en la Plataforma d’afectats per la Hipoteca). La ciutadania també s’ha organitzat contra els encariments de les tarifes elèctriques o de l’aigua, i per l’accés a l’alimentació (penseu en el Banc dels Aliments).
A la pagesia també ens pertoca articular accions que sumin la denúncia social amb l’ajut mutu; la mobilització i la solidaritat. Hem de trobar la manera, exigint-ho als poders públics, que cap explotació agrària familiar que vulgui continuar es vegi forçada a plegar ofegada pels deutes amb la banca. És intolerable un sistema que no dóna opcions dignes a les persones. Per això, també ens cal una banca pública catalana que resolgui la dificultat d’accés al crèdit que l’activitat agrària té més restringit que la resta d’activitats econòmiques.
Contra la decepció, hem de ser la corretja de transmissió de les solucions. Vosaltres activeu aquest mecanisme a les comarques, als sectors, companys i companyes. Ens hem de trobar més, deliberar més, actuar més, perquè la pagesia de Catalunya ho necessita. Si penseu que no ens donen les gràcies suficientment, penseu que són 40 anys de ser el sindicat agrari nacional, el més fort i amb més implantació de Catalunya. Jo m’ho vull guanyar cada dia. Ens ho hem de guanyar cada dia. La pagesia hem demostrat històricament ser un dels sectors organitzats més solidaris, com ho demostra la col·laboració entre la pagesia a les nostres pròpies explotacions. Això, vol dir treballar plegats per resoldre conjuntament els problemes estructurals que tenim com a sector. Fa uns anys ho deia un eslògan del sindicat: No badem! No badem, companys i companyes, perquè ells no baden. Els lobbies de l’agroindústria i la gran distribució alimentària que ens malpaga, no baden. No hem de permetre que ocupin el nostre espai vital. No deixem que ens ofeguin. El nostre peu ha d’estar a Barcelona, a Madrid si cal, i a Brussel·les abans que el seu! Això només ho permet una organització agrària forta com la nostra. Reforcem el nostre sindicat comarca a comarca i sector a sector! Impulsem la participació dels joves i la implicació dels més grans. Impulsem el lideratge de les dones a la nostra organització. Podem assolir objectius com els que ha aconseguit la pagesia organitzada de la resta de països d’Europa si ens ho proposem. ¿No volem una pagesia catalana que parli d’igual a igual amb la resta de la pagesia d’Europa? Doncs fem-ho!
Això, només ho aconseguirem si a les properes eleccions al camp, que seran al març o abril vinent, ens mobilitzem i treballem plegats per millorar els resultats. Tots hi guanyarem.
“Aquesta organització és de la pagesia i està entregada a la pagesia, al seu interès comú i només a això”
Avui que neix el nou sindicalisme i la nova política… moltes noves iniciatives ens estan mirant. Amb 40 anys de trajectòria i molts més per endavant, som ben joves. Som un testimoni d’honestedat, de valentia i d’independència. D’activisme i de resposta a peu de carrer. Marquem línia i ens arrisquem, com ens arrisquem ara impulsant projectes de venda directa dels pagesos i pageses.
Aquesta organització és de la pagesia i està entregada a la pagesia, al seu interès comú i només a això. El fet que els responsables sindicals i els afiliats i afiliades de la Unió, des del primer dia, ens guanyem la vida al camp és la clau de la nostra transparència. No ens ha d’avergonyir ser majoritaris, si ho fem bé i som honestos. És un orgull ser un referent d’honestedat per a una societat en crisi de valors i que cerca formes d’autoorganització. Formes que ja exploren els nostres joves també amb l’ús de noves tecnologies. Les reunions per videoconferència, activisme a les xarxes socials, continguts multimèdia complementen els mecanismes clàssics que donen solidesa i humanitat al projecte: el cara a cara, el paper, etc. La nostra capçalera La Terra ha fet el número 400 aquest any amb una salut de roure, compaginant continguts en paper i a la xarxa. Participació i implicació han d’anar de la mà a la Unió de Pagesos: cadascun de vosaltres feu l’organització.
En aquest moment fundacional (o d’imminent fundació) d’un nou país, commemorem també la nostra fundació com a organització. Tenim molta experiència en transicions nacionals. En aquests 40 aniversari de lluita per la terra, vull recordar que tal com ja deia el manifest fundacional de la Unió de Pagesos de Catalunya, cal treballar per una política agrària útil a la pagesia professional i per unes regles de mercat que NO estiguin sotmeses a “l’únic profit dels grans monopolis que acaparen la transformació i comercialització dels productes del camp”. En el nostre Manifest fundacional l’any 1974 ja dèiem:“Centrem la defensa actual del nostre treball en aconseguir progressivament el control de la comercialització dels nostres productes per imposar uns preus que retribueixin dignament la nostra feina i alhora abarateixin els aliments pels treballadors de les ciutats.”
Ara que a Catalunya alguns miren tant als Estats Units, vull recordar-vos que molt abans el seu president Franklin Delano Roosevelt (durant el discurs a la nació de l’11 de gener de 1944), va proposar que el país és dotés d’una segona Declaració de Drets. Aquesta nova declaració milloraria la primera, la que van redactar els fundadors del país al segle divuit per a la Constitució dels Estats Units d’Amèrica.
“Els pagesos i pageses d’aquest sindicat tenim un paper històric en la construcció nacional i democràtica del país”
Juntament amb els nous drets socials bàsics a l’habitatge, a un sou digne, al treball, a la salut, a l’atur, a una vellesa sense penúries o l’assistència mèdica. Juntament a aquests drets Roosevelt fa ara setanta anys anunciava els següents nous drets constitucionals:
“El dret de la pagesia a conrear i vendre el seus productes amb un rendiment que els proporcioni a ells i a les seves famílies una vida decent”
“El dret de tota persona de negocis, gran o petita, a comerciar en un ambient lliure de competència deslleial i lliure de dominació dels monopolis nacionals o estrangers”.
Ell no ho va aconseguir, tanmateix seria més que raonable que 40 anys després del naixement de la Unió de Pagesos i 70 anys després de l’anunci de la Segona Carta de Drets de Roosevelt, aconseguíssim aquest objectiu. El naixement d’un nou Estat (el nostre) ens ha de brindar aquesta ocasió. L’evolució democràtica que ens porta a sumar els drets socials i nacionals, als ja reconeguts drets civils i polítics. Aquesta evolució no es pot aturar i menys en aquest moment fundacional.
Els pagesos i pageses d’aquest sindicat tenim un paper històric en la construcció nacional i democràtica del país, al qual mai li hem fallat. Ni tan sols en els moments més adversos. Ara que la lleialtat adquireix un sentit renovat amb la reivindicació de la nostra sobirania nacional, cal fer-nos sentir per tal que en el projecte col·lectiu que bastim se’ns reconegui el paper estratègic com a productors d’aliments i vertebradors del territori.
Visca la Unió de Pagesos!
Visca una Catalunya lliure!
Martorell, 26 d’octubre del 2014
