03.08.21
Sindicalistes participants a la roda de premsa, d'esquerra a dreta: Jordi Armengol (resp. de Sectors Ramaders), Jordi Vilamajó (membre de l'Executiva de l'Aviram), Josep M. Baqués (resp. nacional Aviram), Néstor Serra (resp. nacional Integració) i Carlos Sanz (membre de l'Executiva de l'Aviram)
Avui, en roda de premsa a la seu d’Unió de Pagesos de Lleida, el responsable nacional de l’Aviram del sindicat, Josep Maria Baqués, acompanyat d’altres responsables sindicals del sector han radiografiat el sector de l’aviram a Catalunya destacant-ne la resiliència en un context marcat per la pandèmia de la covid-19, la capacitat de proveir carn i ous de qualitat, i l’esforç continuat que estan fent els avicultors per adaptar-se a les noves normatives, com el Reial decret estatal d’ordenació de les granges avícoles, publicat el 28 de juliol, o en termes de benestar animal, arran del debat sobre les gàbies que té lloc en l’àmbit europeu.
El sector avícola està molt diversificat —diferents sistemes productius i diverses espècies— però a partir d’ara el sector en conjunt s’haurà d’adaptar al nou Reial decret estatal d’ordenació de les granges avícoles el qual, com a principals novetats, obliga a adaptar-se a les anomenades Millors tècniques disponibles [MTD] — mesures per a la reducció d’emissions (entre les quals, haver de cobrir els femers)— i a comunicar-les a l’administració. Aquest Reial decret se suma a les exigències vigents, com les del Decret de fertilització i les del Decret català d’ordenació ramadera i, totes, suposaran un increment del cost de producció i el fet d’haver-se d’adaptar a un nou maneig.
AVIRAM DE CARN · En la producció de carn a Catalunya predomina el pollastre d’engreix (75 % de les granges) seguit de la producció de gall dindi (8 % de les granges), i les de guatlles (4%) i ànecs i (3%).
El sector de reproducció i engreix s’ha especialitzat i el 95 % s’ha estructurat al voltant de la integració; és a dir, una empresa integradora proveeix els animals, pinso i servei veterinari i el granger rep una remuneració per tenir cura del bestiar. Tant a Catalunya —on hi ha una trentena d’empreses integradores— com a l’Estat ha esdevingut un model d’èxit, tanmateix, Unió de Pagesos considera que hi ha molt camí per recórrer per millorar les condicions dels ramaders que opten per aquest sistema: el sindicat demana al Departament d’Agricultura que realitzi un seguiment dels contractes d’integració per verificar que són correctes segons la llei catalana i que treballi per evitar el tancament o la fuga d’empreses integradores que ha obligat a reestructurar el sector: entrades més espaiades d’animals a granja i menys densitat, i que aquelles granges menys eficients s’hagin trobat sense una empresa que els hi porti animals.
L’impacte de la covid també ha afectat fort en aquest sector, on es calcula que el 25 % de la producció es destina a hotels, restaurants i cafeteries (canal HORECA), i, durant l’estiu, fins a un 65 % de les vendes va lligat al turisme de la costa. Tenint en compte aquestes dades, les empreses integradores es van veure obligades a reduir la producció.
AVIRAM DE POSTA • Catalunya compta amb 264 granges de gallines ponedores (el 20 % del total estatal i l’11 % del cens estatal): 61 camperes (4 % del cens català), 141 en gàbia o a terra (92 % del cens català) i 62 ecològiques (4 % del cens català), segons dades de Ministeri d’Agricultura. La producció d’ous és de l’ordre de 95,5 milions de dotzenes d’ous/any i el 98 % dels ous són de gallina.
En aquest subsector la preocupació se centra en la iniciativa d’eliminar les gàbies ja que la major part de la producció catalana i estatal es produeix en gàbies (a partir del 2012 es van ampliar seguint la nova normativa de benestar animal). Unió de Pagesos valora que la implantació d’aquesta obligació suposaria un augment important dels costos de producció i del preu del venda al públic, i que probablement es traduiria en el tancament de moltes granges per la impossibilitat d’adaptar-se, a banda que no és viable generalitzadament per una qüestió de disponibilitat de superfície per la qual cosa comportaria haver de recórrer a la importació d’ous de fora de la Unió Europea; en aquest sentit, el sindicat recorda que un 25 % de la producció d’ous es destina a indústria (empreses agroalimentàries, menjars elaborats, dolços…) i difícilment aquesta estaria disposada a afrontar el cost d’ous produïts a terra.
Aquesta normativa també afectaria de ple els hàbits de consum ja que impossibilitaria —per falta de disponibilitat— garantir el consum d’ous de proximitat la producció dels quals obeeix al compliment de les normatives més estrictes de benestar i qualitat i seguretat alimentàries de tot el món, havent de recórrer a la importació d’ous de fora, a diferència d’ara que som una zona exportadora, amb un grau de proveïment de 118,9 %.
En aquest sentit, el sindicat recorda els esforços constants d’aquest sector per millorar el benestar animal i la seguretat alimentària, adaptant-se a les noves normatives, amb unes inversions que encara s’estan amortitzant.
