25.11.20
El sindicat demana a l'Estat 18,7 milions més per a les assegurances agràries i 12 milions més per a fruita dolça, cítrics i fruita seca
Unió de Pagesos ha analitzat els textos presentats pel Govern de l’Estat en el Projecte de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2021 i constata que ni les partides assignades al Ministeri d’Agricultura ni les mesures socials i fiscals que conté el text són adequades per fomentar que l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura puguin fer front als reptes estructurals, de mercat (incloses les conseqüències derivades de la covid-19), ambientals. El sindicat considera que tampoc són suficients per fer front a les noves exigències i estratègies europees per assumir els compromisos internacionals ambientals, per afrontar el canvi climàtic i els objectius de desenvolupament sostenible (Agenda 2023 de l‘ONU).
En aquest sentit, Unió de Pagesos ha plantejat als grups parlamentaris, a través d’Unió d’Unions, remodelacions pressupostàries significatives en les partides del Ministeri, així com un conjunt d’esmenes a l’articulat del Projecte de llei per ajudar a reduir costos, despeses socials i la correcció de fiscalitat injusta que suporta el sector.
Les principals modificacions proposades pel sindicat a les partides pressupostàries són la incorporació de 18,7 milions d’euros addicionals a les assegurances agràries, assolint així la dotació de 270 milions d’euros al Pla anual d’assegurances agràries; afegir una nova partida de 8 milions d’euros per dotar un programa de reconversió varietal del sector de la fruita dolça i cítrics; una altra nova partida de quasi 4 milions d’euros per recuperar l’ajut nacional a la fruita seca i les garrofes a càrrec del Ministeri, i 18 milions d’euros addicionals al finançament, a càrrec del Ministeri, dels programes de desenvolupament rural de les comunitats.
Pel que fa a les principals propostes de modificacions del sindicat als articles del Projecte de llei, aquestes inclouen l’aplicació d’un IVA reduït del 10% al conjunt de béns i serveis emprats en la producció agrícola, ramadera i forestal, a excepció dels que ja se’ls aplica un IVA superreduït; l’equiparació de les especialitats de cotització dels petits i mitjans autònoms agrícoles, ramaders i forestals, quan aquests contracten treballadors per compte aliè sotmesos a la cotització en el Sistema Especial per a Treballadors per Compte Aliena Agraris del Règim General de la Seguretat Social, i l’adequació de la base imposable i liquidable de l’Impost de Béns Immobles de naturalesa rústica de les construccions indispensables per al desenvolupament de les activitats agrícoles, ramaderes i forestals per superar les il·legalitat actuals en aquest impost.
Unió de Pagesos també demana l’establiment d’un gasoil professional agrícola, ramader i forestal amb exclusivament de 0,021 euros per litre d’impost especial d’hidrocarburs, el mínim establert a la Unió Europea, així com l’aplicació d’un IVA reduït del 10%; un mecanisme efectiu de transferència de fons entre comunitats autònomes per evitar pèrdues de recursos europeus adreçats al desenvolupament rural, i estendre el tractament fiscal de prorrateig dels imports d’ajut a la incorporació d’agricultors joves als imports percebuts d’aquest règim d’ajuts a partir de l’1 de gener del 2020.
El sindicat constata que el creixement general del conjunt del Pressupost és del 22,40%, mentre que el del Ministeri només augmenta un 10,47%. Precisament aquest menor creixement és atribuïble bàsicament a la poca assignació que preveu que tingui en els recursos del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, tan sols 406,6 milions d’euros del total de 26.634 milions previstos al conjunt del Pressupost.
Unió de Pagesos també constata que el projecte de Pressupost preveu que els fons de la Unió Europea assoleixin el 91,57% (7.648,2 milions d’euros) del seu pressupost, sense els costos de la pròpia Administració (despeses de personal, despeses corrents en béns i serveis i despeses financeres) i, per tant, que en aquests mateixos àmbits només 703,89 milions d’euros són aportació de l’Estat, cosa que fa créixer tan sols un 6,3% dels seus fons propis respecte als pressupostos prorrogats del 2020.
