Exigeixen solucions en un any marcat per la sequera i l’augment desmesurat de costos de producció

Unió de Pagesos ha reclamat solucions urgents per a la continuïtat de la pagesia en un any agrari marcat per les greus conseqüències de la sequera i dels danys climàtics (gelades, pedregades i cops de calor), l’augment desmesurat dels costos de producció a causa de l’increment de l’energia i els efectes de la guerra a Ucraïna. El sindicat també ha treballat per la resolució de grans problemes pendents com els danys en augment de la fauna salvatge i la manca de regulació de la revenda a pèrdues i de l’establiment d’una quota de posició de domini en la modificació de la Llei de la cadena alimentària. Els membres de la Comissió Permanent del sindicat han explicat aquestes qüestions avui, en roda de premsa, en el marc de la Fira de Sant Miquel de Lleida.

PIB/RENDA AGRÀRIA. L’Institut d’Estadística de Catalunya xifra en 449 milions d’euros el PIB agrari de Catalunya del segon trimestre del 2022, un 5% inferior al del primer trimestre del 2022 i, interanualment, un 18,1% inferior. Cal retrocedir fins al 2012 o a abans del 2000 per trobar un primer semestre on fos tan baix. A aquesta situació s’afegeix la caiguda de la Renda Agrària del 2021 respecte el 2020, d’un 14,79% segons dades del Departament, bàsicament per la pujada dels costos ja el 2021.

CAMPANYA #LAPAGESIADIUPROU/COSTOS DE PRODUCCIÓ. Unió de Pagesos ha posat en marxa a començament d’any aquesta campanya amb protestes per reclamar que es desencallin les polítiques adreçades a la pagesia davant de la crisi de preus per a molts sectors i l’encariment disparat dels costos de producció com a conseqüència del preu de l’energia. El 3 de març es van fer 9 mobilitzacions a Catalunya amb un miler de manifestants i 650 tractors. En els darrers 20 anys Catalunya ha perdut un 40% de la pagesia professional (dades de la Seguretat Social). A Lleida, el 37%. Les causes, la caiguda de preus en origen i l’augment dels costos de producció (el darrer any un 77% només en electricitat).

La campanya reivindica la regulació del mercat a la cadena alimentària, legislació per a un mercat amb preus justos, normativa fiscal, social i econòmica per pal·liar el fort encariment dels costos de producció, modificació del Pla estratègic espanyol de la PAC a favor de la pagesia, nova llei de caça, pla territorial sectorial agrari per preservar l’espai agrari, defensa de la ramaderia i consum de carn com a valor nutritiu de la dieta mediterrània, legislació per equiparar serveis del món urbà i rural.

Al març, el sindicat va participar en una concentració davant del Ministeri a Madrid amb 3.000 pagesos de tot l’Estat. A la Fira de Sant Josep de Mollerussa també va protestar per demanar mesures urgents per escalada de preus i els efectes de la sequera, agreujada pels de la guerra.

Al març va convocar accions a més de 20 centres de la gran distribució a Catalunya. A Lleida, a Opencor, Condis, Carrefour, Mercadona i Bonpreu, per informar la ciutadania de la crisi de molts sectors.

El 27 de setembre va exigir, en una concentració a Lleida, la modificació de la llei estatal que prohibeix la crema de restes vegetals i l’exempció de la compensació pel sostre del gas a les activitats agràries.

El preu de la factura elèctrica ha augmentat un 200% el darrer any, ja que ha superat els 300 euros /MWh. En els últims deu anys voltava els 50 euros/MWh, a l’agost del 2021 aquesta xifra es va doblar i durant l’agost del 2022 ha superat els 300 euros/MWh, segons dades d’Epdata.

D’altra banda, El 22 de juny, Joves d’Unió de Pagesos van comparèixer al Parlament per reclamar mesures estructurals per evitar l’abandó del camp.

AJUTS PER LA SEQUERA I LA GUERRA D’UCRAÏNA. El sindicat va denunciar que el reial decret de març amb mesures per al sector agrari en resposta a les conseqüències de la guerra eren insuficients, i també les del reial decret de suport al sector contra la sequera. Va demanar que aquest últim es tramités com a llei i un fons extraordiari de 1.000 milions per a suport de les explotacions Els governs estatal i català van acceptar algunes les propostes del sindicat que possibilita la PAC: increment dels ajuts, flexibilització d’obligacions ambientals que limiten la capacitat productiva, l’ús dels fons de la reserva de crisi i el conreu de guarets contra l’aturada d’exportació. A la Taula Agrària del 30 de març va proposar al Departament ajuts directes i línies de finançament.

CENS AGRARI LLEIDA/CATALUNYA. Arran de l’últim cens agrari al maig, el sindicat va advertir que la tendència a l’envelliment continua al sector. En els darrers 40 anys, entre el 1982 i el 2020, el nombre de joves menors de 35 anys que s’hi dediquen ha caigut un 67,51% a Catalunya i un 53,84% a les comarques de Lleida, i les explotacions agràries, han disminuït un 56,81% a Catalunya i un 36,10% a la província de Lleida. Pel que fa a la superfície agrària, les hectàrees de terres llaurades es van reduir entre el 1982 i el 2020 un 14,51% a Catalunya i un 5,50% a Lleida, mentre que la superfície de bosc, segons el Ministeri d’Agricultura, entre 1982 i 2021 va augmentar un 17,40% a Catalunya i un 40,69% a Lleida.

LLEI CADENA ALIMENTÀRIA. El sindicat ha denunciat que la modificació de la Llei aprovada al Congrés el desembre del 2021 no regula la revenda a pèrdues ni estableix una quota específica de posició de domini, i que el Govern estatal s’empara en la Llei del comerç minorista per fer creure que la revenda a pèrdues ja hi està regulada quan no és així. Al desembre, el sindicat va interposar dues denúncies davant de la Comissió Europea per considerar que la llei és contrària a dret respecte a part de la directiva europea pel que fa a les pràctiques deslleials en les relacions entre empreses i perquè la llei espanyola no obliga en molts casos a formalitzar contractes per escrit amb la pagesia.

SECTORS

Cereals. Unió de Pagesos va quantificar a l’agost en 180 milions les pèrdues del cereal d’hivern a Catalunya per sequera, gelades i cops de calor, excepte a les comarques de Girona. Les pèrdues de rendiment en cereal de secà han anat entre el 40% i el 80% d’una producció mitjana a les comarques de Barcelona, Lleida, Tarragona i les Terres de l’Ebre, i en cereal de regadiu, entre el 30% i el 40% de mitjana en aquests territoris. En lleguminoses de gra, les pèrdues oscil·len entre el 60% i el 100%, sobretot a les comarques de Lleida, especialment a la Segarra, que ha estat del 100%. En oleaginoses les de Lleida també han estat les més afectades, amb pèrdues de rendiment entre el 60% i el 70%, mentre que en la resta, d’un 30%. L’assegurança ha continuat demostrant que ofereix cobertures insuficients. Unió de Pagesos demana ajuts directes per a la pagesia professional perquè puguin tornar a sembrar i afrontar la nova campanya que comença marcada per un gran encariment de costos. En cereal d’estiu s’esperen pèrdues al voltant del 30% d’una campanya normal.

Oli. El sindicat denuncia que els productors afectats pel temporal Filomena al gener del 2021 encara no han cobrat les indemnitzacions ni han obtingut resposta als recursos que van presentar. Al desembre del 2021, Unió de Pagesos va denunciar que un bon nombre de les resolucions d’ajut pels danys no s’ajustava al grau d’afectacions reals i va reclamar una nova valoració. Les verificacions a camp es van fer al cap de cinc o sis mesos de la tempesta i ja era difícil distingir l’afectació. Es va desestimar bona part dels expedients presentats i el Departament només havia destinat el 21% dels 4.800­­.000 euros dels ajuts de minimis de què disposava.

Pel que fa a la pèrdua de producció per la sequera, a les Garrigues arribarà al 50%, com la mitjana de Catalunya. Els preus s’han incrementat lleugerament però no es veuen compensats pels alts costos de producció i perquè partien d’una base molt baixa en les últimes campanyes.

Fruita seca. El sindicat estima que la davallada de producció d’ametlla ha estat d’un 80% de mitjana per les gelades d’abril, amb el 70% de danys, segons el Departament. El sindicat va demanar per a fruita dolça i fruita seca un pla de xoc, en el què el Ministeri es fes càrrec del 50% i el Govern de l’altre 50%, i per a l’ametlla, ajuts directes de 1.800 euros per hectàrea per a reg i de 660 euros per hectàrea per a secà. La pèrdua d’ametlla és de quasi 20 milions d’euros i una davallada de producció de més de 23.000 tones. També va reclamar al Ministeri ajuts urgents i la recuperació de l’ajut de 120 euros per hectàrea aprovat per la CE per a la fruita seca, a més de mesures fiscals (a través de l’ICF o de préstecs de l’Institut de Crèdit Oficial, a més d’una adequació de la fiscalitat per a la pagesia que tributa amb mòduls a l’IRPF i exempcions de pagaments a la SS, entre altres). El Govern ha anunciat que destinarà 32 milions per a les explotacions de fruita seca i dolça afectades per les gelades. Amb les gelades es va posar de manifest la ineficàcia de la cobertura de les assegurances.

Vinya i vi. Viticultors del Cava, candidatura a les eleccions del Consell Regulador de la DOP Cava, de la qual formava part Unió de Pagesos va guanyar les eleccions            al cens B el 6 de juliol i va aconseguir dues de les tres candidatures, una de les quals per al sindicat. Defensa contractes plurianuals i un estudi de costos de producció de raïm i vi base. El sindicat també ha fet diverses protestes contra els baixos preus que paguen pel raïm les grans empreses compradores.­­

Llet. Des del març s’han sacrificat 2.000 vaques de llet a Catalunya per no poder fer front als costos de producció, mentre que l’últim mes es van produir 1,7 milions de litres de llet menys. Produir un litre costa 54,71 cèntims aproximadament i la indústria en paga 43,69. Unió de Pagesos ha convocat actes de protesta contra la greu crisi del sector lleter arreu del país, sobretot a comarques de Girona, i a Madrid al gener. Al novembre, davant de Lactalis i de diferents establiments de la gran distribució a Mollerussa. S’ha reunit amb grans cadenes de distribució per abordar el problema i ha instat el Govern a revisar els contractes entre lleters i indústries per assegurar que siguin legals.

Porcí. A l’agost, el marge mensual del sector millora 4 cèntims d’euro i se situa en 11 cèntims el quilo, segons SIP Consultors, però el marge dels últims 12 mesos és de -13 cèntims el quilo. Al gener, el pinso, que suposa el 70% dels costos, costava 302 euros la tona, i al juny, 372 euros. Ha seguir defensant els controls dels senglars davant l’extensió de la PPA i que una de les millors garanties de seguretat és mantenir l’equilibri entre places de mares i engreix. El preu de la última cotització és més alt, d’1,722 euros el quilo per manca de carn a tot Europa.

Conills. Entre gener i juny han plegat 26 granges a Catalunya. Han passat de 413 a 387, segons el Departament. El sindicat reclama solucions urgents per al sector, que el 2015 tenia 844 granges i era el primer territori de l’estat pel que fa al pes del sector, mentre que ara és el tercer. També ha demanat mesures per al sector, que segueix sota costos de producció, com ara escorxadors a les mateixes granges, de petita capacitat o mòbils, com s’ha aprovat en el cas del sector oví.

Integració. El sindicat ha aconseguit que el Govern es comprometi a supervisar els contractes i a estudiar la creació d’un observatori de preus. Demana que es tingui en compte el sector en les ajudes per compensar l’increment de cost de matèries primeres i de productes que s’utilitzen a les granges.

DANYS DE FAUNA. El sindicat ha seguit reclamant una solució definitiva per combatre els creixents danys de fauna salvatge, agreujats per la sequera, sobretot senglars i conills a la Plana de Lleida, a més de cérvols i cabirols, així com una compensació íntegra pels danys. Pel que fa al nou Pla estratègic per al control de danys de senglar del Departament, el sindicat ha denunciat que ja se n‘havien aprovat dos el 2003 i el 2017 sense resultats satisfactoris. En les observacions a la proposta de modificació de la declaració d’emergència cinegètica va demanar que es faci quan hi ha una abundància mitjana de 8 senglars o 50 conills per quilòmetres quadrat. També ha insistit a demanar la posada en marxa urgent del Grup Especial de Gestió Cinegètica i Captura d’Animals (GECA) del Cos d’Agents Rurals.

Al juliol va demanar més recursos econòmics i humans per fer front als danys de conill a la Plana de Lleida (aixecar la veda i ús de gàbies i de biocides autoritzats en els caus).

ENERGIES ALTERNATIVES/MAT. Unió de Pagesos ha presentat aquest 2022 al·legacions a 11 parcs solars fotovoltaics a les comarques de Lleida, a 5 al Pallars (Alt Pirineu i Aran) i a 3 parcs eòlics a la Segarra. També ha aconseguit que el Govern estatal rectifiqués en el cas de discriminació il·legal per l’accés als ajuts per a l’autoconsum a partir d’energies renovables de la pagesia de manera individual.

COMISSIÓ PERMANENT NACIONAL. Antoni Borràs (Sant Martí de Maldà, Urgell) és nou membre de la Comissió Permanent Nacional d’Unió de Pagesos després que el Consell Nacional del sindicat el ratifiqués el 22 de setembre, amb les responsabilitats de Política de Qualitat Alimentària. Coordinació d’Agricultura i Ramaderia Ecològiques i Economia Agrària.