04.06.21
Unió de Pagesos celebra que la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi estimat parcialment el recurs contenciós administratiu interposat pel sindicat l’octubre del 2019 contra el Decret 153/2019, de 3 de juliol, de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes i d’aprovació del programa d’actuació a les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats que procedeixen de fonts agràries.
El TSJC ha considerat nul l’apartat segon de la Disposició Transitòria Primera que establia que si transcorregut un any des de la propera modificació o l’ampliació de les designacions de zones vulnerables, el Govern no revisava el programa d’actuació en aquestes zones, aquest seguia vigent sense permetre la implantació de noves explotacions ramaderes ni ampliacions de capacitat de les existents que apliquin dejeccions ramaderes en els municipis designats com a zones vulnerables.
En el recurs, el sindicat va denunciar que considerava arbitrari que la inacció de l’Administració en la revisió o l’ampliació del programa d’actuació de les zones vulnerables, després d’un any del seu venciment, comportés més limitacions a les explotacions ramaderes que les previstes en el nou decret. Aquest ja limita en pocs supòsits les possibilitats d’ampliació o implantació de noves explotacions que apliquin dejeccions en zona vulnerable. Pel que fa a aquesta qüestió, el TSJC ha considerat que “aquest règim, més costós que l’establert en el propi Decret, no té empara legal i es troba absolutament immotivat, mes enllà de pretendre ser justificat, basant-se l’incompliment per part de l’Administració de les seves pròpies obligacions, pel que el recurs ha de ser estimat en part, i anul·lar-se l’apartat 2n d’aquesta disposició transitòria primera.”
El sindicat segueix treballant per incorporar millores en la propera revisió del Decret i, paral·lelament, en la promulgació d’un decret llei per deixar sense efecte determinades obligacions en les zones no vulnerables i ajustar-lo estrictament a les obligacions europees en aquestes matèries, a més de deixar, almenys fins el 2028, l’assoliment de la resta d’objectius ambientals i de gestió agronòmica a les mesures de foment de la Política Agrària Comuna (PAC).
