12.09.24
El sindicat fa temps que lluita per uns preus justos per la llet. Denuncia davant el Mercadona de Vic el 22 de juliol del 2022
Unió de Pagesos insisteix a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència [CNMC] que resolgui amb la màxima celeritat possible la denúncia treballada amb el bufet d’advocats Redi que el sindicat i la seva organització estatal, Unió d’Unions, van lliurar-li el 2022, demanant que investigués i, si s’esqueia, sancionés Mercadona, Bonpreu i Lidl per haver fixat preus idèntics en la venda del cartró de llet de vaca UHT de marca blanca durant més de quatre anys seguits (vegeu comunicat del 3/5/2023 i gràfic 1 i 2).
La denúncia del sindicat va en la mateixa línia que la petició de l’associació de consumidors FACUA-Consumidors en Acció la setmana passada a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència [CNMC]. La denúncia de FACUA es basa en una mostra de preus presa el 2 de setembre segons la qual vuit cadenes —Mercadona, Dia, El Corte Inglés, Alcampo, Carrefour, Lidl, Aldi i Eroski— tenien fixats preus idèntics a les seves marques blanques de llet amb i sense lactosa.
Unió de Pagesos considera inacceptable que amb una denúncia pendent de resoldre la gran distribució se senti impune per continuar exercint aquestes males praxis pensades per continuar engreixant les seves butxaques a costa de la pagesia i els consumidors.
Precisament, Unió de Pagesos considera que la ruïna del vaquers de llet és a causa de l’abús de la posició de domini de la gran distribució, que imposa preus de dalt a baix i condemna les granges lleteres a plegar (a l’Estat les 5 primeres cadenes de distribució tenen una quota de mercat superior al 51 %) (vegeu gràfic 3) i apunta que l’única solució és que la llet tingui un preu just i estable en el temps, i que no s’utilitzi com a producte reclam.
En aquest sentit, segons el sindicat no es pot tolerar que el sector productor treballi per sota costos de producció, perpetuant, així, la precarietat que s’ha normalitzat en aquesta baula de la cadena. Les dades oficials de l’Observatori de la Llet en donen fe: del 2006 al 2022, les explotacions lleteres catalanes només han generat beneficis en 5 anys, els altres 12 han estat amb pèrdues (vegeu gràfic 4). Fruit d’aquesta situació, Catalunya ha passat de 993 explotacions lleteres el 2006 a 345 que hi ha ara, posant en risc la sobirania alimentària tenint en compte que som un país deficitari en llet.
El sindicat demana més implicació i acció política: que els governs millorin i facin complir la legislació, especialment, la Llei de la Cadena Alimentària i la Llei de Defensa de la Competència. En aquest sentit, cal que regulin la prohibició de la revenda a pèrdues i que determinin a partir de quina quota de mercat es pot parlar de posició de domini a la cadena alimentària. També els emplaça a no defugir les responsabilitats en el control de les pràctiques comercials de la indústria i la distribució sobre el sector lleter, establint mesures, controls i sancions dissuasives.
El sindicat fa molts anys que lluita al carrer i per la via judicial per un preu just de la llet al camp i a la ciutat, és a dir, tant per als vaquers i com per als consumidors. L’última acció de protesta impulsada pel sindicat va ser a l’abril a Girona, per denunciar la baixada del preu que la indústria pagava als ramaders. I l’última victòria judicial, la del juny, quan el Tribunal Suprem va desestimar la pretensió de la Federació Nacional d’Indústries Làcties [FENIL] de no aplicar a la llet l’obligació de cobrir almenys els costos de producció en els contractes.
