15.05.25
Imatge d'un dels camps afectats pel projecte de construcció de parc solar a Alcarràs (Segrià). FOTO: Josep Castells
Des d’Unió de Pagesos hem interposat contenciós administratiu a l’autorització de dues plantes solars fotovoltaiques, una d’elles projectada al terme d’Alcarràs (Segrià) i l’altra al terme de Calders (Moianès). En el cas del Segrià, hem presentat el contenciós en contra de la desestimació dels recursos d’alçada lliurats a la Secretaria d’Acció Climàtica del Govern anterior en funcions, en relació amb l’autorització de la direcció general d’Energia a les plantes solars fotovoltaiques PSFV Juno Solar 1 de 49,97 MW a Alcarràs (Segrià) i PSFV Calders de 21,06 MW a Calders (Moianès), respectivament.
Apuntem que la direcció general d’Energia i la Secretaria de Transició Ecològica no ens han deixat cap altra opció que acudir a la justícia, ja que han fet cas omís dels reiterats advertiments i recursos que hem presentat al llarg de la tramitació administrativa. Lluny d’esmenar els defectes de la tramitació, l’Administració ha clos la tramitació dels esmentats projectes apartant-se de les obligacions i tramitacions que estableix la Llei dels espais agraris, principalment, pel que respecta a l’incompliment o el compliment parcial de l’obligació dels promotors d’incorporar l’Anàlisi d’Afectacions Agràries.
Unió de Pagesos considera que el Govern anterior en funcions ja va ser molt irresponsable per no buscar una solució ajustada al conjunt del dret vigent, al que s’ha afegit en la mateixa línia el nou Govern. En cas que la justícia anul·li les autoritzacions, explica el sindicat, això obriria la porta a què els promotors dels projectes puguin reclamar indemnitzacions pels costos i inversions dutes a terme, els 17 projectes portats a la justícia fins ara ja sumen 365,48 milions d’euros, així com pels lucres cessants que els comportarà. Així que, si el nou Govern no esmena la il·legal tramitació feta fins ara, exposarà a la Generalitat a futures indemnitzacions multimilionàries als promotors dels projectes.
Aquests projectes se sumen als contenciosos administratius presentats en els darrers mesos: el del Moianès se suma a dos d’anteriors a Alcarràs (Segrià), al de la Ribera i la Terra Alta, al de l’Horta de Lleida, als tres del Pallars, als del Bages i l’Anoia, al de l’Alt Empordà, a dos de l’Alt Camp i a tres de l’Anoia. Es tracta dels primers que s’han dut a la Justícia, però que els pròxims dies, en seran més per l’incompliment de la Llei dels espais agraris.
Unió de Pagesos continua amb la tasca de lliurar al·legacions a projectes de renovables d’acord amb el seu ideari de defensa de l’espai agrari. En el que portem del 2025 ha lliurat al·legacions a 12 projectes fotovoltaics i ha presentat 4 recursos d’alçada. Durant el 2024, en canvi, va lliurar al·legacions a 19 projectes fotovoltaics d’un total de 76 i va presentar 23 recursos d’alçada; pel que fa als projectes eòlics, va lliurar al·legacions a 5 dels 7 projectes tramitats a Catalunya. El 2023 va lliurar al·legacions a 55 projectes fotovoltaics d’àmbit català d’un total de 120, a 10 dels 18 projectes eòlics tramitats a Catalunya i va presentar 32 recursos d’alçada (vegeu balanç 2023).
Al·legacions a l’avanç de modificació del POUM de Sallent
També hem presentat al·legacions a l’avanç de modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sallent (Bages) ja que, denunciem, el consistori proposa ampliar les parcel·les susceptibles d’instal·lar-hi plantes solars sense un anàlisi d’afectacions agràries. Això permetria que més del 50 % de la superfície agrària útil del municipi pugui ser destinada a la generació d’energia, tot posant en perill la viabilitat de les explotacions agràries del municipi i fent disminuir la producció agrària local.
Alertem, també, que la proposta de l’ajuntament sallentí topa amb els límits d’ocupació de superfície amb potencial agrícola que estableix el Decret Llei 16/2019 pel que fa a sòls de Classe de Capacitat Agrològica III i IV. Un text, subratllem, que limita l’ocupació total dels projectes aprovats en un terme municipal a un màxim del 10 % de la seva superfície agrícola de secà i a un màxim del 5 % de la superfície agrícola de regadiu.
