25.07.19
Gràfic elaborat per Unió d'Unions
Unió de Pagesos remarca que les importacions d’arròs als mercats de la Unió Europea (UE) procedents dels països de Mercosur (Uruguai, Argentina, Paraguai i Brasil) han incrementat un 200 % els darrers quatre anys i la proposta d’acord comercial, pendent de ratificar, que preveu un contingent de 60.000 tones anuals sense cap tipus d’aranzels, amenaça els productors d’arròs catalans perquè pot augmentar la pressió dels preus a la baixa.
De les 54.846 tones d’arròs importades el 2015 procedents dels països de Mercosur, s’ha passat a les 165.885 el 2018. Uruguai n’és el principal exportador i ha duplicat la presència als mercats comunitaris, de 40.819 tones el 2015 a 79.269 de l’any passat. Aquestes importacions s’han fet sota aranzel. L’acord subscrit per les autoritats de la Unió Europea a final de juny i les de Mercosur, contemplen una quota d’exportació d’arròs lliure d’aranzels de 60.000 tones anuals a la UE des d’aquest grup de països de l’Amèrica del Sud.
El sindicat denuncia que la Comissió Europea ha volgut minimitzar l’impacte sobre el sector de l’arròs europeu, mentre que les fonts de què disposa el sindicat certifiquen que l’Uruguai, en aquest cas, compta amb un gran conglomerat d’empreses, encapçalat per SAMAN —la qual mou el 50 % del total de la producció d’arròs en aquest país—, amb una infraestructura industrial i tecnològica d’última generació, la qual permet completar el cicle productiu i comercial amb una capacitat de processament anual de més de 600.000 tones d’arròs.
Unió de Pagesos reclama a la Unió Europea estudis d’impacte econòmic sobre aquells sectors més sensibles a l’acord comercial amb Mercosur amb l’objectiu de conèixer els efectes a mitjà i llarg termini sobre els productors. El sindicat ja va lamentar fa una setmana que la Comissió Europea hagi tancat un acord comercial que perjudica el sector agrari comunitari i ha demanat al Consell Europeu que no l’aprovi i al Parlament europeu que no el ratifiqui.
El sindicat denuncia que la Comissió Europea hagi utilitzat l’agricultura comunitària com a moneda de canvi per poder beneficiar determinats sectors econòmics relacionats amb els serveis i els productes industrials, com ara l’automoció i els químics, als quals s’obriria un gran mercat i oportunitat de negoci.
