16.12.25
UNIÓ DE PAGESOS PER LA DEFENSA DE L’ESPAI AGRARI, LA PAGESIA I LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA EN EL MARC DE LA CAMPANYA PAGESIA O FOC
Companyes, companys,
Aquest manifest neix d’una convicció clara: la pagesia és la força que sosté el territori, la biodiversitat i els aliments de qualitat i proximitat. Per això, quan defensem la pagesia, defensem l’equilibri territorial, la cultura, la salut i, en definitiva, un futur de qualitat per a tothom.
En aquest context, el que està passant al Parc Agrari del Baix Llobregat és una línia vermella.
L’ampliació de la Zona d’Especial Protecció de les Aus, la ZEPA, al Parc Agrari, plantejada com a compensació per l’ampliació de l’aeroport, és un error. Cada dia, la pagesia que hi treballem, defensem la biodiversitat amb la nostra feina, i aquesta proposta d’ampliació es pretén fer en contra nostra i posant en risc sòls agraris d’alt valor productiu.
Les compensacions ambientals pendents, acumulades durant anys, encara no s’han executat, i ara es proposa una nova aplicació de la ZEPA, que suposaria tornar a restringir l’activitat agrària sense garanties, sense planificació i sense escoltar qui treballa la terra. No necessitem més traves, sinó facilitats perquè fer de pagès sigui una opció atractiva i solvent.
Ho direm tan clar i tan alt com calgui: el Parc Agrari és essencial per a l’abastiment de producte fresc DE l’Àrea Metropolitana de Barcelona i PER A l’Àrea Metropolitana de Barcelona i per contribuir a la sobirania alimentària del nostre país.
Sense el Parc Agrari, Barcelona perd capacitat d’abastiment propi i es fa encara més dependent de les importacions. Sense el Parc Agrari perdríem un patrimoni que no es pot substituir. I això, Unió de Pagesos no ho permetrem.
I atenció! Aquesta problemàtica, malauradament, no és només pròpia del Baix Llobregat: és un patró generalitzat fruit de decisions preses d’esquena al territori, i de pressions i projectes que arraconen la pagesia de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Us en poso 3 exemples:
A Gallecs, al Vallès: estan intentant imposar l’agricultura ecològica sense processos participatius ni garanties de viabilitat. Unió de Pagesos hi ha plantat cara: la transició ecològica no es pot fer contra la pagesia, sinó amb la pagesia.
Al Pla de Balasc, a Santa Susanna, al Maresme: projectes especulatius que amenacen el sòl agrari de màxima protecció i l’aigua en un territori ja extremadament tensionat. La pagesia i la ciutadania denuncien riscos reals per a l’activitat agrària i per l’equilibri territorial.
L’Agroparc de Casa Ametller, a Gelida, al Penedès: vestit de projecte agrari quan en realitat és un macroprojecte industrial i d’equipaments que trinxa sòl agrari productiu i posa pressió sobre espècies protegides. La inversió privada no pot passar per sobre del territori ni de la pagesia local.
Aquest mosaic de conflictes mostra una idea clara:
el país necessita una política territorial seriosa i executada amb la pagesia del territori. Les administracions no poden continuar improvisant polítiques ambientals i territorials sense planificació agrària, sense recursos i sense el consens de la pagesia.
Cal que quedi clar, també, que la pagesia i la natura no són incompatibles: sinó aliades
En un context d’emergència climàtica, abandonar el territori significa multiplicar el risc d’incendis, perdre biodiversitat i posar en risc la resiliència alimentària del país.
És la pagesia qui manté viu el mosaic agroforestal,
és la pagesia qui combina cultiu, biodiversitat i paisatge,
és la pagesia qui frena incendis i qui conserva el territori.
Sense pagesia, no hi ha natura viva. Sense natura viva, no hi ha collita ni aliments.
Cal recordar, també, que hi ha altres factors que entomar de manera imminent si volem un país amb pagesia.
Ens referim a la gestió de la fauna cinegètica. Fa anys que insistim als diversos governs que cal reduir la sobrepoblació de diverses espècies cinegètiques fins a nivells assumibles pel medi. La manca de gestió està provocant danys greus, als cultius i al bestiar. Un exemple l’estem vivint aquests dies amb la pesta porcina africana: l’excés de senglars en dificulta enormement la gestió.
I mentre tot això passa… què menja Barcelona?
Mercabarna és un nexe essencial entre pagesia i ciutadania, però cada any hi entra més producte importat, mentre es redueix i es posa en risc la producció de proximitat.
Davant d’això, la ciutadania ha de saber que:
– Si perdem sòl agrari, perdem autonomia.
– Si desapareix la pagesia, augmenta la dependència exterior.
– Si no hi ha producció local, el preu i la qualitat dels aliments se’n ressenten.
La sobirania alimentària és poder menjar producte de casa, fresc, segur i produït a preus remuneradors per a la pagesia.
Així, què reivindiquem Unió de Pagesos (i per què hi hem de ser totes i tots)
Per això, Unió de Pagesos sortim al carrer: perquè estimem aquesta terra i volem un futur digne per a nosaltres i per al nostre territori. La pagesia sempre ha estat al costat del país.
Ens trobaran alçats per un futur digne per a la pagesia.
Ens trobaran alçats en la defensa del Parc Agrari.
Ens trobaran alçats a favor dels aliments de qualitat i proximitat.
Ens trobaran alçats, SEMPRE, perquè ens sobren els motius.
Perquè la pagesia i la ciutadania compartim un mateix futur: un territori viu, productiu i sostenible.
Ens trobaran alçats! PAGESIA O FOC!
Barcelona, 16 de desembre del 2025
