16.05.22
Publicat a Segre el 14 de maig
L’Estat ha fet públic el Cens Agrari del 2020 el qual posa de manifest, en primer lloc, el progressiu envelliment de la pagesia. A Catalunya, quasi el 41% dels caps de les explotacions (la persona física responsable de les activitats financeres i de producció, corrents i quotidianes) tenen 65 o més anys. A la demarcació de Lleida, gairebé el 40%: són 7.973 persones grans, mentre que 938 persones, que suposen menys del 5% de la població lleidatana tenien menys de 35 anys.
El nombre d’explotacions ha disminuït a Lleida un 0,84%, han passat de 20.262 el 2009 a 20.092 el 2020; mentre que a Catalunya la disminució ha estat del 9,64%, passant de 60.839 a 54.972. Pel que fa la terra, la superfície agrària utilitzada (SAU) censada el 2020 a Lleida va ser de 535.607 hectàrees (ha), mentre que la del 2009 va ser de 579.088 ha, una disminució del 7,51%. Es tracta de la superfície de terra usada per a l’agricultura, inclosa la terra conreable, les pastures permanents, els conreus permanents i altres terres agràries usades, i no s’ha de confondre amb la superfície total censada, la qual té en compte superfícies agràries no usades com la forestal, construccions, terres estèrils, etcètera.
Però aquesta dada mostra un comportament diferent si tenim en compte l’evolució de les pastures permanents que van passar de 228.755 ha a 170.816 ha (disminució del 25,33%) o si tenim en compte l’evolució del conjunt de la terra conreable, els conreus permanents i les altres terres agràries usades, aquestes van passar de 350.333 ha a 364.791 ha (increment del 4,13%).
A Catalunya, la SAU censada va ser de 1.092.215 ha, mentre que la del 2009 va ser de 1.147.532 ha, una disminució del 4,82%. També és una dada diferent si tenim en compte l’evolució de les pastures permanents que van passar de 355.107 ha a 291.383 ha (disminució del 17,95%) o si tenim en compte l’evolució del conjunt de la terra conreable, els conreus permanents i les altres terres agràries usades, aquestes van passar de 792.425 ha a 800.832 ha (increment de l’1,06%).
La davallada de les pastures permanents entre 2009 i 2020 té molt a veure amb la modificació de l’aplicació dels ajuts directes de la Política Agrària Comuna (PAC), que es va posar en marxa a l’Estat espanyol el 2015. En canviar els drets de pagament únic als del pagament bàsic es va autoritzar a despendre’s d’una part dels drets i concentrar el valor econòmic en els restants, així bona part del frau tolerat en les antigues primes d’extensificació en boví desapareix, i amb menys hectàrees i, fins i tot, sense cap hectàrea de pastura permanent continuaven percebent un import similar. Cosa que explica la davallada de les fictícies pastures permanents declarades el 2009 respecte al 2020, quan incrementa en més del doble la superfície d’altres terres, la que té en compte superfícies agràries no usades.
Com ha denunciat reiteradament Unió de Pagesos, l’Administració, catalana i estatal, han permès que propietaris o usufructuaris que ni tan sols són agricultors percebin ajuts directes de la PAC, cosa que és un doble frau a la normativa de la UE i a la fiscal, ja des dels seus inicis el 1992. La dada clarament negativa de l’elevat grau d’envelliment n’és tributària, per això cal concloure que les polítiques agràries en aquest país han de fer un salt substancial en aspectes bàsics si volem que el relleu generacional guanyi pes en el futur i es vegi reflectit a les estadístiques. Fa prop de tres mesos que el sindicat va iniciar la campanya de mobilitzacions #LaPagesiaDiuProu, justament per reclamar polítiques decidides per al sector i la pagesia.
