OPINIÓ | El conflicte del delta del Llobregat

Durant el conflicte Eurovegas un periodista de Madrid va dir que el complex d’oci, que promovia el magnat nord-americà, acabaria fent-se a Barcelona, perquè el lloc on es proposava el seu emplaçament era la “joia de la Corona”. Sobra recordar que estava parlant del Parc Agrari del Baix Llobregat. El territori de l’etern debat. La joia de la corona.

Ens podem remuntar als seixanta per parlar del conflicte modern del delta amb la urbanització massiva dels seus pobles, l’impacte sobre els terrenys agrícoles, derivats de la urbanització i de la construcció d’infraestructures de tota mena per donar servei a la població; un procés de degradació que culminà el 1977 amb l’aprovació del Pla General Metropolità (PGM), on ja es reservava com a agrícola la major part del que ara encara ho és. El responsable de la redacció del PGM, havia dit, molts anys després, que si no s’hagués proposat la qualificació d’agrícola protegit en aquest espai, provablement a dia d’avui hi hauria instal·lada una gran fàbrica que ara es troba a la comarca, però riu amunt.

Però l’extracció d’àrids per a destinar-los a la construcció, la degradació de les aigües i de les infraestructures agrícoles o els robatoris, van anar augmentant fins que la pagesia organitzada al voltant d’una idea, que semblava revolucionària, va començar una lluita que encara dura a dia d’avui.

Salvem el Pla va ser el lema escollit el 1977 per a reclamar l’atenció mediàtica i política en la defensa d’un model de treball, d’un model de territori i, en definitiva, d’una model de vida. Aquella lluita va concloure, anys més tard, amb la creació del Parc Agrari del Baix Llobregat.
Unió de Pagesos, sindicat majoritari al camp català, ha estat impulsor, creador i gestor d’aquest projecte. El 1998  es va crear el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat per aconseguir la protecció i el desenvolupament d’aquest espai agrari singular a l’àmbit europeu. El consorci, amb totes les seves mancances i els seus encerts, és també un model pioner de governança público-privada d’un espai.

Malgrat els consensos aconseguits al llarg dels anys, l’especulació sobre aquest territori no s’ha aturat en cap moment. Eurovegas va ser un punt d’inflexió, que molt a pesar dels seus impulsors el que va aconseguir va ser el posicionament del Parc Agrari com a referent d’un espai agroambiental de producció d’aliments en  una àrea densament poblada.

Ara ens trobem al 2023, davant d’una emergència climàtica, on els sistemes alimentaris sostenibles i de proximitat prenen especial rellevància. Tenim l’obligació de complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Donar resposta a aquest escenari ha de passar per la protecció d’una àrea agrícola estratègica.

El Parc Agrari, malgrat la gestió dels darrers anys, pateix un dèficit històric en inversions. Per exemple, en la xarxa de drenatge al delta a Gavà i Viladecans, on reg i drenatge funcionen conjuntament amb un equilibri precari, que no aguanta els episodis de pluja d’alta intensitat. El 2020 se’n van donar cinc. L’Agència Catalana de l’Aigua va fer un projecte l’any 2010 on es detectaven els problemes i es proposaven solucions. No ha estat fins el 2021 que les administracions han decidit que és hora de fer-hi alguna inversió en als propers anys. La xarxa de reg es va construir al segle XIX, amb els canals de la Dreta i de la Infanta, i no ha estat fins el 2021, i gràcies a la insistència d’Unió de Pagesos, que es comença a parlar seriosament de la seva modernització.

La problemàtica lligada a una zona de producció agrària periurbana és infinita. Robatoris, freqüentació de bicicletes pels camins, especulació urbanística, horts urbans, activitats il·legals, … I si li sumem la crisi permanent a la que està sotmès el sector agrari, és realment heroic que el Parc Agrari segueixi viu i productiu.

Però el cas és que el Parc Agrari és viu i productiu, malgrat molta gent i moltes administracions. I la producció agrària de proximitat ha pres una rellevància significativa, sobretot des que socialment es posen en valor els sistemes alimentaris locals sostenibles i les cadenes curtes de comercialització, en contraposició a l’alimentació globalitzada i depredadora de recursos de llocs del món molt allunyats.

En aquest punt és on ens trobem. S’han de complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible i s’ha de fer front a l’emergència climàtica. El Parc Agrari, viu i productiu, és una baula més de la cadena cap a la consecució d’aquests objectius.

Però mentrestant ens trobem amb una campanya mediàtica insistent i incansable en favor de l’ampliació de l’aeroport, que, en cas que es donés, afectaria tant sí com no el Parc Agrari.

El Govern de la Generalitat té pendent d’aprovar una ampliació de la Zona especial de Protecció de les Aus (ZEPA) i Llocs d’Interès Comunitari (LIC), que passaran a formar part de Xarxa Natura 2000. Aquesta ampliació és conseqüència de l’anterior ampliació de l’aeroport i de la manca de gestió dels espais naturals protegits. I es fa majoritàriament sobre el Parc Agrari i per evitar una multa de la Unió Europea. Tal com s’ha tramitat i el que s’ha posat a informació pública, no hi ha cap altra objectiu que evitar la multa. No hi ha cap estudi seriós, tal com demana la Unió Europea, a l’hora de designar zones protegides segons les directives aus i hàbitats. La qüestió és que la indefensió jurídica que deixarà a la pagesia aquesta imposició no sabem on ens portarà. Les inversions promeses com a compensació són les mateixes que ja estaven compromeses per part del Departament d’Acció Climàtica.

El Parc Agrari és, a més, una peça fonamental de l’equilibri ambiental del delta del Llobregat. Uns espais naturals protegits, però aïllats, no tindrien cap possibilitat de pervivència sense l’entorn agrari que els envolta. El Parc Agrari és un corredor biològic. La gestió agrària que s’hi fa atreu espècies de fauna i flora tot formant una xarxa interconnectada única.

No tot són flors i violes. Determinades espècies provoquen danys als cultius amb pèrdues econòmiques molt importants. La majoria de vegades són espècies invasores d’ambients urbans que acaben sent una plaga si no es gestionen correctament.

Des d’Unió de Pagesos reclamem una gestió agrària del Parc Agrari. Les explotacions agràries són cada vegada més sostenibles i el Parc Agrari és pioner en l’assessorament tècnic a la pagesia. Des de fa més de 30 anys, les Associacions de Defensa Vegetal fan una feina ingent per la gestió sostenible de plagues i malalties. Un exemple d’això és que l’aigua de reg del Parc Agrari no té contaminats procedents de l’activitat agrària. L’àrea tampoc està declarada zona vulnerable per nitrats d’origen agrari per la Generalitat de Catalunya. També s’introdueixen tècniques pioneres de cobertes vegetals per aconseguir la fixació de carboni.

I en aquest debat no hi podien faltar els ajuntaments més reaccionaris del delta. Gavà, Viladecans i Sant Boi es van despenjar al juny de l’any passat amb una proposta sobre, alguna cosa així com, Hub Agroalimentari. Van ser només paraules sense cap concreció, però els companys de viatge eren l’Institut Agrícola de Sant Isidre, integrant de Foment del Treball i representant històric dels propietaris absentistes, que es van posicionar a favor de l’ampliació de l’aeroport, en detriment de l’espai agrari.

Segons sembla, estan treballant en una proposta que s’emmiralla en el Food Valley dels Països Baixos. Un model que aposta per la tecnificació i industrialització de la producció alimentària, que deixa de banda a la pagesia, i que durant el 2022 va haver de deixar de produir en els hivernacles, a causa de l’augment de preus de l’electricitat i el gas. No sé si tres ajuntaments i unes quantes empreses privades han de decidir quin és el model agroalimentari que li cal al país. O es tracta només de la vella fórmula d’especulació del sòl?

I per anar sumant conflictes, l’any 2020 van començar a aparèixer personatges pintorescos voltant per la zona, oferint llogar camps i hivernacles per plantar cànem industrial, que en realitat es pretenia destinar a la indústria farmacèutica, de manera fraudulenta. Aquesta producció només es pot fer amb un permís que atorga l’Agència Espanyola del Medicament. Des d’Unió de Pagesos, amb la col·laboració del Departament d’Acció Climàtica, vam poder descobrir l’engany i punxar el globus que s’havia inflat molt ràpidament. Ara bé, l’Ajuntament de Sant Boi va decidir que la fórmula per a evitar que la màfia s’apoderés del seu municipi era la redacció d’una ordenança, que ara està a informació pública, totalment grotesca. Si s’aprova, sumarà inseguretat jurídica a la pagesia, juntament amb la declaració de ZEPA i LIC.
El Parc Agrari del Baix Llobregat forma part de la solució en la lluita contra el canvi climàtic i la consecució de sistemes alimentaris sostenibles i de proximitat. Des d’Unió de Pagesos hi estem compromesos. Només falta que les administracions també s’hi posin.

La fórmula ha de ser la que ens dona la Llei d’Espais Agraris aprovada el 2019. El Parc Agrari és una zona d’agricultura periurbana i així s’ha de declarar. S’ha de redactar un Pla Sectorial Agrari que reconegui l’espai com el que és, una de les zones de producció hortícola més importants de Catalunya. S’hi desenvolupa una activitat agrària professional, amb major superfície dedicada a la producció hortícola, però també amb producció fructícola. El Parc Agrari del Baix Llobregat forma part de la Infraestructura Verda, tal com la defineix la Unió Europea. És un espai que proporciona diversos serveis ecosistèmics (de proveïment, regulació, de suport, …) . Això és el que s’ha de reconèixer legalment i a partir d’aquí és com s’ha de pensar la governança.

El que cal és invertir en la millora i la gestió del Parc Agrari del Baix Llobregat. Amb pagesia que es guanyi la vida, el Parc Agrari serà viu i productiu.

Estem convençuts que aquest és el camí i des d’Unió de Pagesos remarem en aquesta direcció.

Olivier Chantry

Responsable de Canvi Climàtic i Biodiversitat a Unió de Pagesos del Baix Llobregat

Part d’aquest article va ser publicat a La Directa, del març