13.08.21
Josep M. Claria, responsable nacional del sector Apícola d’Unió de Pagesos
Moltes vegades necessitem passar per una desgràcia per adonar-nos de tot lo bo que tenim al costat. M’agradaria fer unes reflexions arran del greu incendi a la zona de Santa Coloma de Queralt del 24 de juliol passat, que va cremar unes 1.700 hectàrees.
En primer lloc, voldria puntualitzar que sóc pagès i a la vegada apicultor, i que tinc abelles a tota la zona cremada. Se’m van cremar 55 caixes i en una vintena més les abelles es van morir a causa del fum i de l’alta temperatura registrada a la zona, però com a consol o alegria cal dir que la major part de la meva explotació apícola es va salvar, no va patir cap dany gràcies a que, finalment, es va poder aturar el foc, i gràcies als bombers, als agents rurals, als mossos d’esquadra… Però m’agradaria donar les gràcies, especialment, en nom meu i en el de tots els apicultors del país, als centenars de pagesos i voluntaris que van col·laborar en l’extinció de l’incendi, molts dels quals van deixar la recol·lectora en un guaret, van desenganxar el remolc per portar el gra i van enganxar el cultivador mig rovellat que des de la sembra no feien servir.
Tots els que som pagesos sabem la mandra que fa tot això, però s’havia de fer, el país estava en perill. Amb el cultivador enganxat, es van tornar a familiaritzar amb el comandament del tractor i es van dirigir amb un empoderament especial a apagar el foc!, recordant que a casa els hi havien dit “Vigileu! No us fiqueu en perill, pareu compte!”. Van anar cap al foc per poder ajudar amb la tasca que fes falta i sense pensar mai que podrien patir danys personals. Penseu que un vell refrany diu que el cementiri està ple de valents… però són aquests, els valents amb seny, els que ens ajuden en situacions tan difícils.
Gràcies a aquestes actuacions es va poder controlar l’incendi. Tot i que vam tenir pèrdues valuoses, hem de pensar en tot el que vam aconseguir salvar. Després d’apagar el foc van tornar cap a casa, cansats però increïblement satisfets de poder ajudar. Van tornar a desenganxar el cultivador i a seguir amb la collita…
Així que, des d’aquestes línies, m’agradaria donar les gràcies en nom de tots els apicultors catalans, i crec que en nom de tots els que llegiu aquestes ratlles, a la pagesia i als voluntaris i voluntàries que van deixar tot el que estaven fent per anar a ajudar; i vull recordar que són els mateixos que “ens fan nosa” a la carretera amb aquella recol·lectora tan ampla i lenta o amb aquell remolc de palla que trobem deu vegades en un dia, però penseu que ells també us troben deu vegades a vosaltres. Són els mateixos que escampen els fems com a adob i fan pudor! Doncs no, no fan pudor, fan olor a fem! Penseu que entre tots ells i altres estem protegint el territori dia a dia, el territori que tant ens agrada veure i gaudir-ne.
Per acabar, com a pagès i ciutadà, vull recordar que cal consumir productes d’aquests pagesos, productes de proximitat; i, si us plau, quan us creueu amb un pagès per una carretera o camí, saludeu-lo amb una rialla, com qui fa un gest de complicitat i agraïment amb els qui tenen cura del nostre país.
