16.07.24
A l’edat mitjana, als segles XIV-XV, els pagesos catalans van ser els protagonistes d’una revolta pagesa en què van crear el primer sindicat agrari del món, el Sindicat dels Remences. Van tenir 100 anys de guerra oberta contra els feudals i la jerarquia de l’Església per conquerir la llibertat i dignitat de la pagesia a Catalunya.
Els pagesos organitzats en aquest sindicat lluitaven amb posicionaments polítics per la seva llibertat i contra la injustícia, el feudalisme, l’abús de poder, els mals usos i l’esclavitud a la terra i van ser els precursors del sindicalisme a tot el món.
El terme sindicat és totalment agrari i català i va ser emprat quatre segles més tard, al segle XIX, pels moviments urbans, obrers i industrials a tot el món. Cal recordar que el 1905 es va regular el primer marc jurídic del cooperativisme agrari a través de la Llei de sindicats agrícoles del 1906.
La terminologia s’ha de buscar a la història. Per exemple, la paraula salari, que s’utilitza a tot el món, va néixer a l’Imperi Romà perquè pagaven els treballadors de les mines de sal amb el salarium, que era una mesura de sal. La paraula sindicat s’utilitza a tot el món per la lluita de la pagesia catalana a través del Sindicat dels Remences.
A El Llibre del Sindicat Remença, escrit en llatí el 1448, en el seu primer foli surt la paraula Sindicatus. Es tracta d’un document manuscrit sobre les actes i reunions de les assemblees a les parròquies celebrades a les diòcesis de Vic, Girona, Urgell i Barcelona amb la participació de 10.500 pagesos i pageses de remença.
Aquestes reunions van servir per designar els síndics, que eren els representants del Sindicat per negociar l’abolició dels mals usos davant el rei Alfons el Magnànim i per recollir els diners necessaris per sufragar el procés de negociació que va durar 37 anys.
El terme sindicat, doncs, va néixer a Catalunya a través de la presència dels síndics, que eren els representants dels interessos econòmics i comercials dels gremis i sectors productius de les pròsperes repúbliques italianes que comerciaven amb Catalunya.
Els síndics elegits pels remences eren els representants del sindicat i solien ser els segons fills de les masies, que eren capellans pels acords de compensació entre l’Església i els propietaris pagesos per l’ús de les seves ermites i esglésies privades. En ser capellans, per tant, eren persones que sabien llegir i escriure i, a més a més, estaven estretament vinculats al camp català pel fet d’haver nascut en el si d’una família dedicada a la pagesia.
Aquestes assemblees van ser autoritzades pel rei durant el període comprès entre el 13 d’octubre del 1448 i el 10 de març del 1449, i es condicionava la presència d’un oficial o un delegat reial i d’un notari que aixequés acta de la reunió, limitant la presència a 50 pagesos a cada acte.
Anys més tard va arribar la llibertat i la dignitat dels pagesos de remença a Catalunya.
RECONEIXEMENT AL PATRIMONI • El juny del 2013, el Comitè Internacional del Programa Memòria del Món va acordar inscriure El Llibre del Sindicat Remença del 1448 al Registre Memòria del Món de la UNESCO. Cal destacar que això va fer que aquest fos el primer document escrit en llengua catalana que es va incloure en aquest registre.
La seva inscripció es fonamenta en el fet que les reclamacions dels remences forçaren que, per primera vegada al continent europeu, s’abolís de manera oficial la servitud de l’any 1486 mitjançant la Sentència Arbitral de Guadalupe.
El Registre de Memòria del Món és un programa promogut per la UNESCO destinat a la protecció, la salvaguarda i la difusió del nostre patrimoni documental. El seu objectiu final és preservar de l’amnèsia col·lectiva aquells documents considerats com a capitals per entendre l’evolució de la humanitat i promoure el coneixement i estudi d’aquest patrimoni de valor incalculable.
Unió de Pagesos de Catalunya és una organització professional agrària que no renuncia a ser, ans al contrari, reivindica amb orgull, un sindicat pagès.
Qui vulgui representar el present i el futur de la pagesia catalana no pot ignorar el passat, la història i el protagonisme que han tingut les famílies pageses com a població majoritària al llarg de molts segles. Un protagonisme que passa també, per exemple, per la construcció i el manteniment dels patrimonis històrics i culturals dels pobles (esglésies, cases rectorals i cementiris), avui robades per les immatriculacions de l’Església.
