28.12.25
Tothom és sabedor de les últimes notícies al sector ramader català: la dermatosi nodular, la pesta porcina africana i la influença aviària.
Són mesos molt difícils per als ramaders d’aquests sectors, però avui no vull parlar exclusivament d’un sol sector. Perquè qualsevol ramader que ho viu o ho pateix té moltes dificultats i moltes pors. I soc conscient de què parlo, perquè ho visc personalment i m’ho transmeten els meus companys ramaders.
Avui no parlaré de les promeses no complertes de la dermatosi nodular. Avui toca parlar de com han arribat aquestes malalties a les nostres granges o, en el cas de la pesta porcina africana, al mig del país. I toca parlar de les mesures de bioseguretat que els ramaders tenim l’obligació de complir, però també de les responsabilitats de les administracions, que paguem amb els nostres impostos.
Vull transmetre un missatge de tranquil·litat a la societat: els ramaders estem implementant les mesures de bioseguretat perquè produïm aliments. I no vull amagar una realitat: vivim d’aquesta feina i tenim molts diners invertits a les granges. Les granges són casa nostra, perquè hi passem més temps que a les nostres llars. Per això, l’entrada d’una d’aquestes malalties és devastadora.
Fet aquest aclariment, anem al que estem advertint fa temps des d’Unió de Pagesos.
Quan la dermatosi nodular era a França, des de la nostra organització ja es va avisar –fa mesos– que calien mesures de protecció perquè no arribés a Catalunya. La resposta del Departament va ser: “Tranquils, tot està controlat.” I permeteu-me l’expressió: ni controlat ni sabien de quina malaltia parlaven. Primer no vacunaven, després vacunaven; tot un seguit de despropòsits, decisions improvisades i cap protocol preparat.
En el cas de la pesta porcina africana, fa temps que els companys del sector porcí alerten de l’augment descontrolat del porc senglar al medi natural. Sabien que, si aquesta malaltia arribava, ho faria a través de la fauna cinegètica, i aquesta responsabilitat és de l’Administració.
Quina és la procedència real d’aquest brot? Això de l’entrepà no ens ho empassem. I encara menys que la investigació la facin els mateixos que podrien tenir-ne responsabilitats.
La meva preocupació principal és una altra: a nosaltres ens exigeixen –i hi estem d’acord– unes mesures de bioseguretat estrictes, però l’Administració també té obligacions. I pregunto: si, Déu no ho vulgui, la pesta porcina africana entra en una granja, estem preparats per al sacrifici i la destrucció dels animals? La resposta és no. I això és molt preocupant.
Pel que fa a la influença aviària, amb el cas positiu confirmat a Catalunya el 24 de desembre, els protocols sí que s’han posat en marxa. En l’àmbit estatal, també ens afecta el que passa a l’altra punta de la península. Com a responsable del sector avícola d’Unió d’Unions, ho he viscut de prop: des del Ministeri fa temps que es demanen aquests protocols a totes les comunitats autònomes, i a Castella i Lleó ni tan sols sabien de què es parlava. La conseqüència va ser el sacrifici de tres milions d’aus de corral. Però, això sí, als ramaders se’ns exigeix tenir-ho tot en regla.
Els ramaders fem la feina bé, i molt bé perquè ens hi va el pa. Però els polítics i els tècnics dels departaments fan la feina que toca? Fan prevenció real del que està passant? I aquí no només parlem d’Agricultura, sinó també de Territori.
Cal més control de la fauna cinegètica, perquè moltes d’aquestes malalties arriben a través dels animals salvatges. Tot es pot millorar, però el primer que es fa és posar més pressió sobre els ramaders. I ja n’hi ha prou.
Per tot això, sortim al carrer el 29 de desembre, com també han fet els nostres companys d’Europa.
