OPINIÓ: La Conca de Barberà i el PLATER
19.06.26
Salomó Torres i Rodríguez
membre de la Comissió Permanent Nacional d’Unió de Pagesos
El Pla Territorial Sectorial per a la Generació Elèctrica Eòlica i Fotovoltaica (PLATER), dissenyat pel Govern de la Generalitat amb l’objectiu de canalitzar els compromisos de la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT), amenaça amb desfigurar irreversiblement la nostra comarca. Sota la premissa, inicialment inqüestionable, d’avançar cap a la descarbonització i mitigar el canvi climàtic, el desplegament real d’aquest pla s’està plantejant com una agressió directa a l’espai agrari, a l’economia rural i a la dignitat de la gent del camp.
Des d’Unió de Pagesos, la postura ha estat clara des del primer moment: renovables sí, però no així; mai a costa de trinxar el territori ni d’eliminar els espais productius que garanteixen l’alimentació del país i l’equilibri econòmic, territorial i social de la comarca.
El PLATER col·loca una enorme llosa sobre les espatlles de la comarca, projectant una aportació de més de 2.200 MW d’energia renovable fins al 2050. Aquesta xifra situa la Conca i la Baixa Segarra entre les zones sotmeses a una major pressió de macroprojectes fotovoltaics i eòlics. Mentre els grans nuclis de consum urbà i industrial queden exempts d’assumir l’impacte d’aquestes infraestructures, les comarques de Tarragona i de Ponent s’han de convertir, una vegada més, en el pati del darrere energètic del país. No estem davant d’una planificació verda ni solidària, sinó d’un espoli del sòl agrari camuflat sota una retòrica de sostenibilitat.
El gran perill d’aquest text regulador rau també en la seva naturalesa jurídica. Com que és un pla d’ordenació territorial amb rang superior als plans urbanístics municipals, pot passar per sobre de les competències i decisions dels ajuntaments. Això despulla els municipis de la Conca de Barberà i el mateix Consell Comarcal de qualsevol capacitat real per decidir quin futur volen per a la comarca. Tot i que es parla de prioritzar teulades, superfícies artificialitzades o sòls degradats, la realitat dels mapes presentats obre la porta a la instal·lació de polígons de miralls i molins en sòl no urbanitzable i d’alt valor agrícola.
El model que defensem és el d’una transició energètica justa, fonamentada en tres pilars imprescindibles: la generació distribuïda, la proximitat entre producció i consum i el respecte absolut pel sòl de protecció agrària i per la gent que hi viu.
Catalunya disposa de milers d’hectàrees de teulades de polígons industrials, espais periurbans degradats, infraestructures de transport i zones urbanitzades on la instal·lació de panells solars no destrueix sòl productiu ni llocs de treball.
Així mateix, cal promoure de debò les comunitats energètiques locals, l’autoconsum compartit i el cooperativisme energètic, de manera que la mateixa pagesia i els veïns dels pobles siguin els propietaris i els gestors de l’energia que es genera a la comarca, en comptes d’enriquir als de sempre, els oligopolis energètics en forma d’economia extractiva.
