17.10.26
Pino Delàs, membre de la comissió permanent d’Unió de Pagesos a l’Alt Empordà
El 14 d’octubre vam omplir Barcelona de tractors i pagesia. Va ser una protesta sectorial pagesa? Sí, però darrere de les reivindicacions de la pagesia hi ha una realitat que cada vegada afecta més sectors de la societat: treballem, produïm, i viure costa cada cop més.
La pagesia patim l’augment dels costos de l’energia, del combustible. Els efectes del canvi climàtic son cada vegada més visibles i severs. Gastem més, collim menys. Sovint cobrem per sota del preu de cost mentre observem que els preus dels aliments s’enfilen sense aturador per a totes les famílies catalanes. Els amos del mercat sempre volen guanyar més. Per a la pagesia és difícil suportar i va plegant. El 2000 érem uns 37.000 pagesos professionals. El 2026 en som vora 20.000.
La crisi climàtica ens obliga a repensar el model productiu i energètic. L’agricultura i la ramaderia seran diferents de com les coneixem. No podrem fer front a aquesta transformació sols; el país necessita més pagesos i pageses.
El problema de l’habitatge és una de les principals fonts d’inseguretat econòmica. A pagès, els pobles es buiden de gent i s’omplen de segones residències. Els lloguers i els preus de l’habitatge absorbeixen una part creixent dels ingressos de moltes llars. Les mobilitzacions dels inquilins expressen, des d’un altre àmbit, una mateixa preocupació: el dret a viure dignament, que no pot quedar subordinat permanentment a la capacitat econòmica de cadascú.
També creix el malestar davant unes infraestructures i serveis públics que no responen a les necessitats de la població. Les mobilitzacions dels treballadors i de la comunitat educativa posen de relleu que cal tenir més cura de l’ensenyament. I el transport públic és “can pixa”, com deia aquell. Les incidències de rodalies afecten diàriament la vida i el treball de milers de persones.
Pagesia, ensenyament, habitatge, transport, energia i medi ambient poden semblar conflictes diferents; cadascun té les seves reivindicacions específiques, però comparteixen la necessitat de garantir qüestions bàsiques per a la vida quotidiana.
Què poden tenir en comú? La defensa d’una pagesia viable és la d’una alimentació de qualitat i la d’un territori viu; la de l’ensenyament públic, garantir igualtat d’oportunitats; la d’un transport públic fiable, el dret a la mobilitat i una transició energètica menys dependent del vehicle privat. Defensar un habitatge assequible és defensar salaris que no siguin engolits per les capes més riques de la societat.
Aquesta acumulació de conflictes pot donar lloc a una agenda social compartida? A una bateria de propostes versemblants i viables per viure en un planeta més habitable? Calen polítiques agroalimentàries, energètiques, d’habitatge i d’ensenyament que permetin una adaptació climàtica socialment justa.
En aquest context es convoca una vaga general. No hauria de ser una simple data al calendari. Hauria de significar una mobilització àmplia, amb objectius concrets a cada sector i alguns de compartits, que permetés connectar pagesia, treballadors, estudiants, inquilins, usuaris dels serveis públics i altres sectors socials. Revoltes pageses, vagues educatives, manifestacions per al dret a l’habitatge… totes poden formar part d’un mateix debat: quin model econòmic i social volem i qui ha d’assumir els costos de les crisis. Si els diferents conflictes aconsegueixen reconèixer-se mútuament, el resultat de la suma pot ser molt més que un conjunt de protestes.
El 14 d’octubre la pagesia ens vam manifestar a Barcelona. La teva lluita també és la nostra.
