23.06.23
Sergi Martín, responsable nacional de Fruita Seca d’Unió de Pagesos
El 2023 serà recordat com l’any del canvi climàtic. La sequera ens ha deixat els pantans buits, i a la pagesia, sense poder regar. I pel que fa a l’avellana, el Pantà de Riudecanyes, que rega unes 4.000 hectàrees d’avellaners de les aproximadament 10.000 que tenim a Catalunya, està sec.
Ara, a proposta d’Unió de Pagesos, la Generalitat estudia la instal·lació d’un tram de canonada a través de la riera de Barenys, que ha de realitzar l’Agència Catalana de l’Aigua, subministrant aigua a la comunitat de regants de Riudecanyes amb algun reg que asseguri la supervivència d’aquests avellaners. Dic la supervivència, no la producció de collita. Així estem a principi de juny, empenyent el Govern a que governi. Cal actuar amb urgència i celeritat.
En el Congrés Mundial sobre fruita seca, celebrat a Londres al maig, es van donar xifres mundials sobre les produccions d’aquests fruits i, en particular, de l’avellana. Com cada any, es va fer palès el ball de xifres pel que fa a collita processada i la collita esperada en els anys anteriors i en curs. Ja és normal que els països productors facin créixer les xifres per aparentar més producció de la que hi ha i guanyar un espai comercial al mercat mundial.
Però les xifres d’estimació de collita d’avellana a l’Estat espanyol són d’unes 2.500 tones. Una xifra molt baixa, degut a la sequera i a la pèrdua de collita que se suposa en aquestes 4.000 hectàrees que sabem del cert que no es podran salvar. A més, amb les pluges de l’estiu, és impossible mantenir la collita que hi hagi sense uns regs addicionals.
Alguns responsables de cooperatives i presidents d’associacions d’exportadors de fruita seca van creure que la xifra de 2.500 tones era molt baixa, fet que relegava l’avellana espanyola a la categoria “altres països productors”, i van fer un comunicat en el que deien que les xifres donades eren un error. Estimen que a Espanya hi haurà molt bona collita i es podran recol·lectar 25.000 tones d’avellana en closca a l’any 2023. Però recordem que la producció d’avellana espanyola se situa quasi exclusivament a Catalunya, tret d’algun reducte a Benassal (Castelló).
Comprenem els motius d’aquest engreixament de xifres, i intuïm les intencions d’aquest lobby industrial que processa tants quilos d’avellana, de vegades, fins i tot més dels que produïm aquí. També entenem que, al final, només són estimacions de collita, però el mal que fan a la pagesia del Camp de Tarragona, i en particular als regants del pantà de Riudecanyes, és monumental. És un menyspreu a la situació crítica d’un col·lectiu i un engany de cara a les autoritats que han de valorar si ajuden el sector primari. Un col·lectiu, la pagesia de l’avellana, que ha aixecat aquestes comarques, ha conservat aquests paisatges i ha modelat la cara del Camp de Tarragona.
Tot i la situació tan difícil per la sequera i el canvi climàtic, lluitem per poder seguir treballant el cultiu. Potser un dia arribarem a les 25.000 tones d’avellana, però no serà enguany. I amb comunicats com aquest es fa palesa la desconnexió de la indústria processadora amb la pagesia, i els interessos diferents dels dos col·lectius.
Ningú sap millor que la pagesia quina pot ser la collita estimada, en aquest cas, de l’avellana, perquè cada dia la cultiva, la rega (si pot) i en té cura.
