11.07.25
Raquel Serrat, coordinadora nacional d'Unió de Pagesos
Raquel Serrat, coordinadora nacional d’Unió de Pagesos
Les dues terceres parts de la població de senglar a Catalunya es concentren a les comarques gironines. Conseqüentment, en aquesta zona és on s’hi registren més danys a l’agricultura, un nombre més alt d’accidents de trànsit i més casos de transmissió de malalties a altres espècies provocats per aquesta espècie.
Però el senglar no és l’única espècie cinegètica que provoca danys a Catalunya. Altres com els conills, cabirols i cérvols també causen pèrdues molt importants a la pagesia de casa nostra. Quan una espècie animal com aquestes causa problemes i se’n detecta una sobrepoblació, cal actuar de manera ràpida i efectiva per reduir-ne la població.
La caça, actualment, és l’únic sistema eficaç per fer-hi front. Però la situació de sobrepoblació en moltes zones fa que l’activitat esportiva de la caça no sigui suficient, malgrat l’esforç de la major part de les societats de caçadors que es comprometen activament amb la gestió d’aquestes sobrepoblacions. Aquesta realitat va motivar l’aprovació, per part del Parlament de Catalunya, del Decret llei 5/2024, de 24 d’abril, que ens ha dotat de noves eines de gestió en les situacions de sobrepoblació, com ara els plans de control poblacional i les actuacions d’autoprotecció de la pagesia, amb l’objectiu de reduir la sobrepoblació i prevenir els danys.
Ara cal que l’Administració assumeixi la seva responsabilitat i desplegui amb la celeritat necessària aquestes noves eines. De moment només hem aconseguit, tot i que amb més d’un any de retard, que s’aprovin dos Plans de Control Poblacional, un d’ells el de la zona de Rocacorba (Gironès) pel senglar. Sort que hi havia la intenció de redactar-los amb caràcter extraordinari i urgent!
Aquesta manca de celeritat només comporta un agreujament del problema. La indignació de la pagesia va en augment perquè, mentre uns pensen, els altres van criant i els danys no paren d’augmentar. Si l’Administració no és diligent a l’hora de desplegar aquests plans i no es fan extensius a tot Catalunya, no serviran per res.
L’aplicació de l’emergència cinegètica a Girona va ser una acció políticament covarda i totalment insuficient que només va servir perquè l’Administració i la Federació Catalana de Caça es fessin una foto felicitant-se mútuament i es conformessin deixant-se comprar amb un carregament d’armilles de protecció pels gossos, sense que les APC que no van fer la seva feina se’ls hi demanés cap responsabilitat.
Els caçadors de veritat són, per nosaltres, imprescindibles i valorem molt el seu esforç. Ara bé, quan algú no fa la feina que li toca per llei, ha de pagar les conseqüències. Tenim el Grup Especial de Gestió Cinegètica i Captura d’Animals (GECA) del Cos d’Agents Rurals, per donar resposta a la pagesia afectada en llocs on el titular cinegètic no hi actua o on hi ha dificultats que no permeten fer front als danys. Des del Departament creuen que no és suficient i que cal contractar més personal. Hi podem estar d’acord o no, però calen efectius que facin feina i no que només es dediquin a escriure filosofades i teories sobre què cal fer i a posar més traves burocràtiques a qui estar patint els danys dia rere dia.
Des d’Unió de Pagesos hem tornat a presentar als grups parlamentaris la proposta de llei que hem redactat per a la gestió sostenible de la fauna cinegètica, per tal que comenci a caminar d’una vegada per totes. Com a sindicat creiem que ens cal una llei de gestió de la fauna que reculli les necessitats reals de la pagesia i les inquietuds de la societat. Una llei, en definitiva, adaptada als nostres temps i que tingui com a prioritat una gestió sostenible de la fauna cinegètica que permeti prevenir i reduir els danys a l’agricultura i la ramaderia de Catalunya.
La fauna de quatre potes ens ho fa difícil, però la de dues ens ho fa impossible.
