02.10.26
Raquel Serrat, coordinadora nacional d’Unió de Pagesos
Costos de producció disparats; productes de fora que entren sense les mateixes regles de producció; abusos de la gran indústria i la gran distribució; episodis climàtics extrems, i una inacció política que ens ofega. Així és com estem els pagesos i pagesos i la situació és insostenible. Fa anys que fem equilibris per no plegar, però cada vegada és més difícil.
Amb la situació actual, molts sectors agraris ni tan sols cobreixen costos de producció. Encadenen una crisi darrere una altra fins a convertir-les en un problema estructural que posa en risc la sobirania alimentària. Dependre d’un model basat en les exportacions i les importacions pot convertir els aliments en un arma de guerra. En els últims discursos del president de la Generalitat sobre el futur del país no s’ha parlat d’agricultura, ramaderia o sobirania alimentària en cap moment, però si volem menjar, hem de tenir producció pròpia i això només serà possible amb pagesia que treballi.
Ja no tenim més temps. L’evolució de les persones afiliades per compte propi per activitats agràries a la Seguretat Social a Catalunya, entre el 2000 el 2026 ha disminuït en 17.072 persones. Hem passat de 37.167, que ja és una xifra molt baixa, a 20.095, un 45,93% menys. No ens podem permetre perdre ni un pagès o pagesa més. Hem de fer entendre al Govern que som un sector essencial i que necessitem respirar per sobreviure. Per totes aquestes crisis reiterades, des de la Unió de Pagesos de Catalunya hem elaborat una plataforma reivindicativa en la qual exigim uns preus remuneradors, per assolir que l’activitat de la pagesia permeti la resiliència de les persones dedicades al sector, perquè disposin de beneficis i puguin innovar i adaptar-se als reptes actuals i futurs. Però per fer-ho, cal que les administracions intensifiquin la lluita contra l’incompliment de la Llei de la cadena alimentària i combatin la competència deslleial de les importacions de fora de la Unió Europea.
Els costos de producció han de ser assumibles. Cal un IVA reduït per a tots els béns i serveis necessaris per la producció agrària i que s’estableixi un gasoil professional. Per garantir un relleu generacional i assegurar l’abastiment d’aliments a la societat cal fer efectius els mecanismes que impedeixin l’especulació de la terra i de l’aigua. I per això, necessitem la redacció del Pla Territorial Sectorial Agrari de Catalunya per complir amb els preceptes de la Llei d’Espais Agraris. No podem perdre ni un pam més de sòl agrari.
L’escàs sòl agrari que ara tenim també està en joc pels danys que provoquen les sobrepoblacions de fauna salvatge i que denunciem fa més de 25 anys. La Unió de Pagesos vam presentar als grups parlamentaris una proposta de llei catalana de gestió sostenible de la fauna cinegètica; una llei per a la qual que ningú té la valentia política suficient per presentar-la i debatre-la.
Per continuar fent de pagesos necessitem la implicació de tot el Govern; per això, exigim que estableixi uns ajuts directes a la pagesia professional catalana, dins el marc dels pressupostos de la Generalitat. Legalment, té les eines per fer-ho. Només cal voluntat i consciència política. Serem als despatxos i al carrer les vegades que calgui per la terra, pel país i pel demà. Ara, més que mai, Pagesia o Foc!
