19.06.21
Dani Forcadell, responsable de Sectors Agrícoles d’Unió de Pagesos
Dani Forcadell, responsable de Sectors Agrícoles d’Unió de Pagesos
Cada cop són més freqüents las notícies de condemnes a la pagesia per ús il·legal de varietats protegides. En alguns casos, es tracta d’un acte de comercialització il·legal que no té res a veure amb l’activitat agrària, ja que és un acte comercial. Altres casos, a parer d’Unió de Pagesos, injustos, són les condemnes a la pagesia per haver reutilitzat part de la seva collita com a llavor de sembra per a la campanya següent, en els seus camps, o per haver-la cedit a un altre pagès, és a dir, quan es realitza un ús estrictament agrari.
Un altre cas similar és el de les sentències condemnatòries per no haver pagat royalties d’arbres fruiters, en casos en què l’únic que ha fet la pagesia condemnada ha estat comprar el plançó en un viver i haver pagat el preu que el viverista li ha indicat. Posteriorment, després de tres o quatre anys, quan l’arbre entra en producció, la pagesia veu com Geslive, filial de l’Associació Nacional d’Obtentors Vegetals (d’àmbit estatal), li demana 3.000, 4.000 o 6.000 euros per hectàrea en concepte de royalti.
Unió de Pagesos defensa que tant en el cas de la llavor com en el dels arbres no es pot tractar igual qui comercia il·legalment amb material vegetal que qui en fa un ús estrictament agrari, ja que les repercussions sobre les empreses d’obtentors no són les mateixes.
És lícit que qui inverteix en desenvolupar noves varietats n’ha de poder treure un benefici, però quan aquestes fallen, un cop la pagesia les compra i les sembra o les planta, i després no compleixen les expectatives garantides per l’obtentor, el risc empresarial recau sobre la mateixa pagesia. El mateix passa amb el material vegetal certificat, on cal més control sobre les empreses que el produeixen o que recompensin la pagesia quan produeixen errors. I pel que fa a tot el material vegetal patentat per organismes públics o privats que reben un ajut públic, la pagesia hauria d’estar exempta de pagar royalti.
L’Estat espanyol, tot i que ha signat els acords internacionals del Conveni sobre la Diversitat Biològica el 1993 i el Protocol de Nagoya el 2014, i que el 1996 l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura (FAO) ja alertava de la pèrdua del 75% de la biodiversitat genètica en els conreus, no ha donat una resposta legislativa que empari la pagesia que produeix el seu propi material vegetal i el vol intercanviar amb altres pagesos i pageses.
La paradoxa rau en que només es permet l’intercanvi, a títol onerós o no, d’aquelles varietats inscrites en el registre estatal o en el catàleg europeu. Qualsevol varietat reproduïda a les explotacions evoluciona i s’adapta a les característiques del territori, i acaba essent menys uniforme i homogènia, però també esdevé més resilient i per tant, més interessant per fer una producció més sostenible i adaptada a la crisi climàtica, trets que, alhora, fan que no es pugui inscriure oficialment, per manca d’homogeneïtat i uniformitat.
Unió de Pagesos defensa la recuperació total dels drets de la pagesia en les llavors i les plantes. Cal un reconeixement a la tasca que fa en l’adaptació d’aquestes varietats al propi medi local i per mantenir una pràctica ancestral de la pagesia.
Mentre que Europa acorda una estratègia per a la biodiversitat en el marc de la nova Política Agrària Comuna (PAC), la realitat és que avui la pagesia no té cobertura legal per intercanviar les seves pròpies llavors i material vegetal. A més, la modificació del codi penal del 2015 va endurir la condemna per fer un ús agrari no autoritzat de varietats protegides, que va passar d’una pena màxima de fins a dos anys de presó a una pena màxima de fins a tres anys de presó. Cal recordar que Unió de Pagesos va ser l’única organització agrària que s’hi va oposar i, tot i que diferents partits van defensar l’esmena del sindicat, la majoria absoluta del PP no va permetre que prosperés, criminalitzant de nou la pagesia.
