11.03.25
Aquest 8 de març, vull recordar la lluita de Dones d’Unió de Pagesos per aconseguir que, al món rural i agrari, la igualtat d’oportunitats sigui una realitat tangible, sense distinció de gènere. Hem de seguir treballant per un accés equitatiu a tots els recursos i serveis, per garantir que el nostre sector agrari sigui accessible per a tothom, i per aconseguir que les dones siguem vistes no només com a figures complementàries, sinó com a líders al mateix nivell que els nostres companys.
Les dones sempre hem estat una part fonamental de la pagesia, però sovint la nostra tasca ha quedat invisibilitzada. A Catalunya, representem un 30 % de la força laboral al sector agrari. Tot i això, la nostra representació a les tasques de lideratge i presa de decisions continua sent molt reduïda, les polítiques agràries encara estan majoritàriament pensades des d’una òptica masculina, els serveis i ajudes sovint no tenen en compte la realitat específica de les dones i la doble jornada —a casa i al camp— és un fet diari per a moltes.
Per aconseguir la igualtat real, cal una actuació decidida de les administracions. Han de treballar per augmentar les polítiques de suport a la conciliació de la vida laboral i familiar al món rural, ja que la manca de serveis de proximitat (com escoles o serveis de salut) afecta directament les dones que hi vivim. Això també podria implicar dissenyar ajudes directes i línies de finançament accessibles que tinguin en compte les realitats particulars de les dones al sector primari i al món rural.
Un altre aspecte essencial és promoure l’assessorament personalitzat en gestió empresarial per a les pageses, a més de garantir-los l’accés a la formació, especialment sobre noves tecnologies, perquè tinguin les mateixes oportunitats per adaptar-se als reptes del futur.
I, en aquesta lluita per la igualtat, és fonamental involucrar-hi més activament els homes; treballar plegats perquè puguem exercir el nostre ofici amb igualtat de condicions. En aquest sentit i amb la vista posada a garantir un sector agrari inclusiu i equitatiu, proposem que s’impulsin més programes de sensibilització sobre igualtat de gènere al sector agrari.
Aquestes mesures que proposem han d’anar associades a un canvi de la percepció que es té de la dona pagesa. Ens neguem a perpetuar l’estereotip del “sacrifici”. Volem que se’ns valori com a persones que treballem al sector primari amb passió, amb capacitat de lideratge, amb visió de futur, com els nostres companys homes. El nostre objectiu és, doncs, aconseguir que la igualtat d’oportunitats sigui una realitat tangible, sense distinció de gènere. Les nostres demandes no busquen privilegis, sinó la igualtat d’oportunitats.
