02.03.26
Xerrada sobre el projecte a la Selva del Camp el 19 de febrer, organitzada per Unió de Pagesos
Administracions locals, teixit econòmic i societat civil mostren una oposició àmpliament compartida a un projecte que consideren molt perjudicial per al territori
L’oposició que genera la nova línia de Molt Alta Tensió Escatrón–els Aubals–la Secuita s’ha traduït en un número: 14.421, que és el total d’al·legacions recollides, en només trenta dies, als municipis i comarques afectades de les demarcacions de Tarragona i Teruel. Una àmplia oposició entre la qual hi ha plataformes ciutadanes, ajuntaments, consells comarcals, sindicats, organitzacions i associacions agràries, entitats conservacionistes, denominacions d’origen, teixit empresarial i particulars afectats.
Aquesta xifra és el resultat numèric de la posada en comú que, en acabar el període d’al·legacions, han fet administracions i entitats dels territoris afectats, de manera que, en aquests moments, no es pot descartar que la xifra pugui ser encara més àmplia. Les més de 14 mil al·legacions són la suma tant de les presentades davant la Generalitat de Catalunya com davant el ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica de l’Estat Espanyol i de les signatures de suport que s’han recollit entre la població del territori.
A més a més, la Plataforma No a la MAT Aragó-Catalunya ha recollit des del passat mes de novembre 6.290 adhesions individuals i 81 d’empreses i entitats a un manifest que rebutja frontalment aquest projecte i el seu impacte al territori.
Admnistracions, persones i col·lectius
Entre les al·legacions presentades per les administracions locals hi ha les dels consells comarcals del Priorat, el Baix Camp i la Terra Alta. També han presentat objeccions al projecte més d’una vintena d’ajuntaments d’aquestes tres comarques, així com del Tarragonès i l’Alt Camp. Alguns municipis es veuen afectats directament pel traçat de la línia, mentre que d’altres, tot i no veure’s-hi travessats, han volgut expressar el seu rebuig a un projecte que consideren que transcendeix l’àmbit local.
Per altra banda, també ha presentat al·legacions bona part del món agrari i vitivinícola, afectat directament pel pas d’una línia que no té en compte un dels sectors bàsics del desenvolupament socioeconòmic del territori. En aquest sentit, s’han oposat al projecte de la MAT la DO Montsant, la DO Terra Alta i la DOQ Priorat i diverses empreses vitivinícoles. També el sindicat agrari Unió de Pagesos creu que aquest projecte és perjudicial per a la pagesia de les comarques afectades.
Amb tot, el gruix de les al·legacions, ha sorgit de la societat civil. Entitats com la Plataforma No a la MAT Aragó- Catalunya, la Vall Sostenible, Unió de Pagesos, el Gepec- EDC o el Movimiento Ciudadano Teruel Existe han treballat incansablement les últimes darreres setmanes per donar a conèixer aquest projecte entre la ciutadania.
La nova MAT
El projecte de la línia de Molt Alta Tensió (MAT), impulsat per l’empresa Red Eléctrica, preveu la repotenciació de l’actual línia d’alta tensió, d’uns 200 quilòmetres de longitud, passant dels 220 quilovolts actuals fins als 620. Aquesta infraestructura afectaria prop d’una trentena de municipis de Catalunya, repartits entre les comarques de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Priorat, el Baix Camp, l’Alt Camp i el Tarragonès, així com també territoris del Baix Aragó.
L’actuació comportaria igualment la construcció de noves torres elèctriques amb una alçada mitjana de gairebé cinquanta metres, en substitució de les actuals, que fan aproximadament 26 metres. Aquest canvi suposaria un impacte ambiental, econòmic i social rellevant sobre el territori.
Des del territori es nega la necessitat real d’aquestes infraestructures energètiques i es genera la preocupació arran de les conseqüències que suposarà en la salut de les persones, el medi ambient, la pagesia i la ramaderia, així com en el model de vida i l’economia rural i en el model energètic.
Aquesta infraestructura és una més de les moltes que continuen degradant la natura i el territori, elements essencials per fer front al canvi climàtic, mentre esgoten els nostres recursos. Tot plegat s’inscriu en un model de “progrés” basat en un creixement il·limitat que ignora els límits del planeta i que ja no genera llocs de treball ni ofereix futur a la gent jove. Mentrestant, al territori només hi arriben engrunes, mentre uns pocs s’omplen les butxaques.
