23.05.19
Antoni Borràs i Joan Caball durant la roda de premsa a Lleida
De cara a les Eleccions Europees de diumenge, Unió de Pagesos ha explicat avui en roda de premsa a Lleida que ha demanat a les forces polítiques que siguin conscients dels interessos de l’agricultura familiar, un model que reclama una Política Agrària Comuna (PAC) adreçada als professionals, un reforç de la presència dels productes agroalimentaris de la Unió Europea a través de l’etiquetatge i una revisió dels acords comercials per lluitar contra la competència deslleial.
El sindicat defensa que la PAC reservi els pagaments directes per a l’agricultor genuí, és a dir, els ingressos agraris del qual suposen almenys un 25% del total de la seva activitat econòmica, amb l’excepció d’aquells perceptors de 1.250 euros o menys anuals. El sindicat també defensa que els estats membres estableixin un pagament complementari per als agricultors i ramaders les rendes dels quals depenguin més d’un 50% de l’activitat agrària. Per acabar, vol que les referències històriques per fer els pagaments siguin substituïdes pel potencial agroeconòmic.
A més a més, Unió de Pagesos reclama que la condicionalitat de la futura PAC sigui ajustada a les actuals pràctiques beneficioses per al medi ambient i que les noves exigències siguin voluntàries i compensades. També vol que la PAC estabilitzi els mercats i contempli reserves estratègiques, així com que desencadeni de manera objectiva les pertorbacions de mercat.
D’altra banda, el sindicat reclama que els estats puguin diferenciar els pagaments per a les explotacions en zones amb limitacions naturals. També demana respecte a la governança del desenvolupament rural, que és competència de les comunitats autònomes a l’Estat espanyol sobre la base de la seva Constitució.
Per reforçar la posició dels productors agraris a la cadena alimentària, el sindicat persevera en què cal establir un percentatge del 8% de la quota de mercat a la indústria agroalimentària, la distribució i el comerç minorista per sobre del qual sigui considerada la posició de domini. Un cop aquesta sigui regulada, es podrien perseguir i sancionar les pràctiques abusives. En la mateixa línia, el sindicat malda perquè la Unió Europea reguli la prohibició de la venda a pèrdues tenint en compte tots els costos directes i indirectes, per determinar un ús il·lícit dels productes agraris com a reclam comercial.
Unió de Pagesos reclama universalitzar l’etiquetatge d’origen dels productes alimentaris. Això permetria oferir als consumidors una informació comprensible perquè puguin apostar per un consum responsable que posi en relleu el model productiu i la tasca dels agricultors i ramaders europeus. D’altra banda, el sindicat llança la proposta que la Unió Europea creï observatoris de preus i de costos de producció i promogui estudis sobre la cadena de valor dels productes agraris.
Unió de Pagesos reclama una política comercial que preservi el model productiu europeu a través de tres principis: la preferència comunitària, la reciprocitat i la precaució. En primer lloc, en la lluita contra la caiguda de preus a causa de la competència deslleial de productes de països tercers, el sindicat reclama a la Unió Europea que recuperi el principi de preferència comunitària en les negociacions comercials amb països tercers en matèria agroalimentària.
En segon lloc, reclama la consolidació del principi de reciprocitat: els acords haurien d’abastar tota la cadena alimentària i incloure el respecte a les normes tècniques europees i la identificació geogràfica. En aquest sentit, caldria universalitzar l’etiquetatge d’origen i caldria regular l’obligació d’informar els consumidors de l’origen i dels processos de producció dels països tercers i les matèries actives no autoritzades emprades a la UE.
En tercer lloc, el sindicat voldria que la UE adoptés el principi de precaució en la política de tractats comercials internacionals, de tal manera que abans de signar-ne cap compti amb l’anàlisi d’impacte sobre els sectors afectats i la disposició d’instruments compensatoris quan els acords assumeixin impactes negatius per interessos més generals.
