16.07.24
Unió de Pagesos i l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) han presentat un contenciós administratiu contra el projecte de construcció d’una àrea esportiva promoguda pel Girona FC al terme municipal de Vilablareix (Gironès) i en defensa del poc espai agrari d’alta qualitat que resta a la plana de Girona.
El pla d’actuació específica (PAE), aprovat i ja en marxa, s’ubica en uns terrenys agrícoles de 74.000 m² a la zona del Pla de Massana, a Vilablareix. Aquest pla, doncs, suposa la destrucció de la última plana agrícola de regadiu de la zona i que, a més a més, està catalogada com a sòl d’especial valor agrícola, protegida pel planejament municipal. Una destrucció, a més, amb l’únic objectiu d’afavorir una activitat privada que pot ser ubicada en qualsevol lloc i que no necessàriament ha de ser en sòl no urbanitzable d’alt valor agrari.
Les entitats denunciants defensen que la ciutat esportiva del Girona FC, que és l’objectiu final del projecte, s’ha d’edificar en sòl urbanitzable i no en sòl agrari. Sindicat i naturalistes alerten que el PAE actual és l’embrió d’aquesta futura ciutat esportiva, un projecte que tira endavant, denuncien, amb la connivència de l’ administració i que pràcticament elimina el darrer espai d’alt valor agrari que resta al municipi.
De retruc, avisen, també es perjudica greument la resta d’explotacions de l’entorn no tan sols per la retallada considerable de camps de cultiu sinó, i tant o més important, pels canvis en l’ús del sòl que es produiran a la zona en un futur. Uns canvis entre els quals destaquen un augment del trànsit de persones, restriccions de pas a la maquinària agrícola i límits als treballs agraris, entre d’altres.
La presentació del contenciós arriba després que, el març passat, sindicat i entitats ja presentessin un recurs d’alçada a la Consellera de Territori, Ester Capella, ara en funcions, sol·licitant la no aprovació definitiva del projecte d’actuació específica (PAE) per a la construcció de les instal·lacions del club gironí. El motiu d’aquesta demanda al·legava tant defectes de forma com per vulneració del dret de participació ciutadana en qüestions urbanístiques i per incompliment de la Llei d’espais agraris
