15.09.22
El sindicat, que ja va quantificar a l’agost pèrdues per 180 milions a Catalunya, insisteix que l’assegurança agrària no compensa
Unió de Pagesos alerta al Departament d’Acció Climàtica de la necessitat urgent que la pagesia d’herbacis disposi d’un ajut directe per fer front a les despeses de la propera campanya i per evitar que quedi superfície sense sembrar, fet que agreujaria la crisi existent, a causa de les importants pèrdues d’enguany pels danys climàtics. El sindicat també demana una millora en l’assegurança agrària, que ha demostrat ser ineficaç i insuficient.
Tots els territoris excepte el nord-est de Catalunya han tingut baixades dràstiques de rendiment en els herbacis de secà (cereal d’hivern, oleaginoses i lleguminoses de gra) per la sequera, les gelades de l’abril i els cops de calor del maig. Les comarques més afectades són les Garrigues, la Segarra, l’Urgell, el Pla d’Urgell, el Segrià, la Noguera, el Pallars Jussà, el Solsonès, l’Anoia, el Vallès Oriental i l’Occidental, el Bages, el Berguedà, Osona, l’Alt Penedès, el Baix Llobregat i la Conca de Barberà, tot i que la resta de Tarragona i de les Terres de l’Ebre també han vist minvada greument la producció.
Les pèrdues de rendiment en cereal de secà han anat entre el 40% i el 80% d’una producció mitjana a les comarques de Barcelona, Lleida, Tarragona i les Terres de l’Ebre, i en cereal de regadiu, entre el 30% i el 40% de mitjana en aquests territoris.
En lleguminoses de gra, les pèrdues oscil·len entre el 60% i el 100%, sobretot a les comarques de Lleida, especialment a la Segarra, que ha estat del 100%. En oleaginoses també han estat les comarques de Lleida les més afectades, amb pèrdues de rendiment entre el 60% i el 70%, mentre que en els altres territoris han estat d’un 30%.
Al Berguedà, Osona, el Solsonès, el Ripollès, la Noguera, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà i el Sobirà, l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran, a part de la disminució de la collita, també hi ha hagut una gran davallada de la producció de farratge, amb pèrdues superiors al 50%, ja que després del primer dall, que va patir problemes de sequera, s’hi van sumar les gelades i el cop de calor.
L’increment de preu del cereal no ha compensat la pèrdua de quilos per l’augment extraordinari dels costos de producció. Els fertilitzants nitrogenats com la urea o el gasoil B s’han incrementat un 193% i un 75%, respectivament, respecte a la mitjana del 2020, segons l’Observatori Agroalimentari de Preus d’Acció Climàtica. A més, el preu de la llavor per a la propera campanya, que ja ha començat amb la sembra de colza, és desorbitat, amb augments que poden superar el 35% respecte al de la campanya passada.
Davant d’aquesta situació, l’assegurança agrària ha continuat oferint cobertures insuficients, també en els herbacis extensius de secà. Tot i així, prop del 70% de la superfície s’assegura, mentre que en els farratgers, la que s’assegura no arriba al 2%.
El fet de no poder assegurar el rendiment real al secà, sumat a preus d’indemnització que són la meitat del preu real de mercat i la franquícia que assumeix cada assegurat és, majoritàriament, del 30% (no pot ser inferior al 30% d’acord amb el sistema actual) provoca que les indemnitzacions percebudes per l’assegurança no permetin compensar la pèrdua de collita ni cobrir els costos de producció.
