27.06.17
El fet que la Comissió Europea (CE) pugui decidir sobre permetre o no l’ús de productes fitosanitaris en les superfícies d’interès ecològic pot tenir conseqüències molt negatives per a l’activitat agrícola i el medi si aquests productes es prohibeixen per a les superfícies que l’Estat espanyol inclou en aquesta consideració, com els guarets i el conreu de cultius fixadors de nitrogen com les lleguminoses.
Una primera afectació seria, paradoxalment, que no es podrien continuar fent servir tècniques de conreu que, d’una banda disminueixen l’emissió de CO2 a l’atmosfera i, d’altra banda, afavoreixen la fixació de CO2 atmosfèric, fomentant així, la mitigació del canvi climàtic, un dels objectius de la Política Agrària Comuna (PAC). Aquest seria el cas de la sembra directa, tècnica consistent en no llaurar el sòl i que requereix fitosanitaris per poder controlar les males herbes, però que ha estat reconeguda per la ciència i la pròpia FAO (l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura) com afavoridora, entre d’altres coses, de la mitigació del canvi climàtic.
A més, no permetre tractament fitosanitari en les terres de guaret incrementaria els costos de mantenir-les en bones condicions agràries, obligació que té la pagesia. També impossibilitaria el conreu de les lleguminoses, que necessiten mètodes de control de fongs i pugons.
El sindicat ha traslladat al Ministeri d’Agricultura la necessitat de que en cas que la CE prohibeixi aquest ús de fitosanitaris, el Govern estatal defensi una exempció per a les terres conreades seguint tècniques de conservació de sòls, com la sembra directa, i que, com a mínim, es pugin fer servir els fitosanitaris suficients per poder-hi conrear cultius fixadors de nitrogen i que es permeti l’ús dels utilitats en producció ecològica. Unió de Pagesos també reclama que el Ministeri reflexioni sobre la decisió que va prendre el 2014 i permeti que marges, ribes, murs de pedra seca, superfície forestal i camins també es considerin superfícies de producció ecològica, com permet la normativa europea i apliquen altres estats de la Unió Europea per evitar perdre superfície productiva.
Cal recordar que tot i que la normativa comunitària permet que diferents tipus de superfícies no productives puguin ser considerades admissibles pel càlcul de mantenir el 5% de superfície d’interès ecològic del conjunt de l’explotació (marges, ribassos, murs de pedra seca i camins), el Govern estatal ho va limitar a les terres de conreu, superfícies agrícoles forestades i superfícies agrosilvícoles que hagin rebut o rebin ajuts del Programa de Desenvolupament Rural.
D’acord amb les possibilitats que contempla la normativa comunitària, Catalunya disposa de prou superfície que pugui ser considerada d’interès ecològic per Europa, però la limitació del Ministeri ha provocat que la pagesia hagi de deixar part de la seva superfície agrària útil sense conrear, o només cultivar un nombre reduït de conreus, les lleguminoses. Aquest fet obliga les explotacions de més de 15 hectàrees a deixar en guaret part de la seva superfície o cultivar-hi només conreus fixadors de nitrogen.
