04.07.18
Unió de Pagesos denuncia la greu situació de crisi de la ramaderia de llet catalana i exigeix mesures contundents per salvar el sector. Tenint en compte el baix valor dels preus de la llet a l’Estat espanyol registrat el darrer any, tot i ser-ne deficitaris, en relació als preus que s’han observat a la resta de la UE, que ha registrat grans oscil·lacions de preu i contrasta amb l’escassa variabilitat a Catalunya i a la resta de l’Estat, Unió de Pagesos demana a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) que investigui si s’estan produint pràctiques anticompetitives.
Segons l’Observatori del mercat de la llet de la Comissió Europea, en els darrers 12 mesos, el preu a l’Estat espanyol s’ha mantingut poc variable, entre els 30,1 i els 31,94 euros els 100 quilos, tot i que puntualment ha arribat a 32,52 euros. En canvi, els preus mitjans a la Unió Europea (UE) dels Vint-i-vuit el darrer any s’han situat entre els 33,34 i els 37,92 euros els 100 quilos. De la mateixa manera, els grans productors de llet de la UE han registrat preus molt més alts que els de l’Estat espanyol, en arribar a màxims de 39,24 euros a Dinamarca, 40,52 a Alemanya, 36,60 a França, i 41,75 a Holanda, tot i que són excedentaris, mentre que la producció espanyola és deficitària respecte el seu consum.
Cal recordar que la CNMC va imposar el 2015 una sanció de 88 milions d’euros al Gremi d’indústries làcties de Catalunya, un seguit d’empreses del sector, i a l’Associació d’empreses làcties de Galícia, per pràctiques anticompetitives entre el 2000 i el 2013.El 1997, com a resultat d’una altra resolució, es va multar amb 15 milions de pessetes la Federació Nacional d’Indústries Làcties i 48 empreses per les mateixes raons.
Unió de Pagesos també exigeix a la CNMC que investigui si la gran distribució ha incorregut en col·lusió tàcita en competir pel baix preu de la llet, que sovint utilitza com a producte reclam, cosa que perjudica la resta de la cadena fins el productor: la pràctica de tenir en compte el preu dels competidors, a l’hora de fixar el preu al consumidor, pot portar, sense necessitat que hi hagi acord explícit de preus, a una situació equivalent.
Unió de Pagesos també adverteix que el sector es troba en una nova fase de destrucció del teixit productor a Catalunya: la implantació de grans granges lleteres amb el vist-i-plau de l’Administració. Aquest nou model amenaça la subsistència de centenars d’explotacions punteres que produeixen una llet de màxima qualitat higiènico-sanitària reconeguda, l’activitat de les quals fa de motor econòmic a moltes comarques i puntal social al territori.
Per al sindicat, autoritzar aquest model productiu, en benefici de pocs inversors, suposa malbaratar els esforços privats i públics que s’hi han destinat, així com atacar directament l’economia rural del país, i assumir uns majors riscos en aspectes mediambientals i de sanitat animal, entre d’altres. Per això, Unió de Pagesos demana a l’Administració que paralitzi l’avenç d’aquest model a Catalunya, tal com han fet altres governs com el francès i el basc.
Aquest març les dades de l’Observatori del boví de llet i carn del Departament d’Agricultura han posat de manifest la caiguda del boví de llet a Catalunya, només en queden 499 granges, mentre que al 2001 n’hi havia 1.754, i el 1992, 4.329, fet que situa en el 88,1% les granges que han plegat en els últims 26 anys, i en el 71% les que ho han fet en els últims 17 anys.
Els resultats econòmics del sector lleter a Catalunya entre el 2006 i el 2016 mostren que el benefici empresarial, inclòs el cost d’oportunitat,ha estat negatiu pràcticament en tot el període. Per al sindicat, aquests resultats no tan sols no permeten als ramaders invertir per innovar, sinó que posen en risc la supervivència de les granges.
Una altra causa de l’abandonament de la producció es troba en el fet que les empreses deixen de recollir la llet als ramaders i aquests tenen dificultats per trobar altres compradors. Aquesta situació, que ja es dona de manera reiterada a Catalunya, la protagonitzen, darrerament, Lactalis i Corporació Alimentària Peñasanta, empreses de demostrada solvència, d’àmbit transnacional o bé amb seu a l’Estat espanyol.
Tot i que algunes empreses argumenten que el motiu que les porta a deixar de recollir llet és la caiguda de consum de la llet líquida, el sindicat considera que no expliquen, ni traslladen al productor, l’alt valor afegit de la resta de productes que obtenen a partir de la llet crua.
