Unió de Pagesos demana a l’Autoritat Catalana de la Competència que investigui un presumpte abús de posició de domini del Grup Hermi en la determinació del preu de Llotja del conill

Unió de Pagesos s’ha adreçat a l’Autoritat Catalana de la Competència perquè investigui una possible alteració de la competència en la determinació del preu de llotja del conill per part del Grup Hermi, ja que presumptament imposa preus de referència baixos a la Llotja de Madrid amb l’objectiu d’aconseguir expandir la seva posició. El sindicat ha explicat aquesta situació en una roda de premsa a Reus en la que han intervingut Carles Vicente, responsable d’organització d’Unió de Pagesos; Andreu Enric, responsable del sector cunícola d’Unió de Pagesos, i Francesc Sanz, membre de la sectorial cunícola d’Unió de Pagesos.

Unió de Pagesos s’ha adreçat a l’Autoritat Catalana de la Competència perquè investigui una possible alteració de la competència en la determinació del preu de llotja del conill per part del Grup Hermi, ja que presumptament imposa preus de referència baixos a la Llotja de Madrid amb l’objectiu d’aconseguir expandir la seva posició.

Per a Unió de Pagesos, el fet que el Grup Hermi compti amb més del 25% de quota del mercat estatal ha fet trontollar el funcionament de les diferents llotges de referència fins al punt que des del juliol del 2014 només cotitzen preus de conill les de Madrid i Silleda (Pontevedra). A més, una quota del 25% de mercat supera amb escreix els percentatges fixats pel nou Reglament de l’Organització Comuna de Mercats (OCM), que determina un percentatge de mercat rellevant màxim en què una organització pot realitzar una negociació contractual conjunta en un sector (en el cas de l’oli, en un 20% dins un estat membre de la Unió Europea, i en el cas de boví de carn i conreus herbacis, d’un 15%).

Unió de Pagesos recorda que la demanda dels productes alimentaris és inelàstica, és a dir que no depèn de si baixen o pugen els preus. El sindicat defensa que la regulació de la posició de domini a nivell estatal i europeu en els mercats agroalimentaris ha d’estar fixada en un nivell a partir del 8%, com passa en el sector elèctric.

També el fet que sigui una empresa integradora amb escorxador fa qüestionar la seva participació en les llotges, i més si es compara el comportament de les llotges estatals amb les d’altres països, com França i Itàlia, també zones de gran producció cunícola, amb una tendència força diferent a les de les llotges de l’Estat espanyol en els últims anys. En aquest sentit, l’evolució de la Llotja de Madrid ha minimitzat molt les habituals pujades i baixades, i presenta una homogenització del preu del conill a la baixa que no reflecteix els canvis reals entre la demanda i l’oferta. La diferència entre el preu màxim i el preu mínim durant l’any 2014 a la Llotja de Madrid varia entre 0,13 i -0,12 euros el quilo respecte a la mitjana actual, que va ser d’1,74 euros el quilo. A la Llotja de Bellpuig, el preu mitjà del conill entre el 2009 i el 2013 va ser d’1,90 euros el quilo, amb una variació entre 0,33 i -0,25 euros el quilo respecte a la mitjana actual.

Per al sindicat, tampoc resulta coherent el comportant de la Llotja de Madrid respecte al preu del conill en un moment en que el consum i les exportacions augmenten a l’Estat. Segons dades del ministeri d’Agricultura, el consum de conill a Espanya va augmentar en un 6,3% el 2013, i entre gener de 2013 i juny de 2014 es va situar en 2,17 quilos per habitant. Segons dades del ministeri, Catalunya ha reduït la seva cabana de conills en gairebé un 20% entre els anys 2009 i 2014, tot i que produeix el 25% dels conills estatals.

Per això, Unió de Pagesos considera que la presumpta posició d’abús del Grup Hermi suposa la imposició, de forma indirecta, a través de la Llotja de Madrid, d’un preu de referència del conill més baix, situació que, d’altra banda, està portant al límit la viabilitat de les explotacions i comporta un canvi en l’estructura productiva del sector, ja que dóna pas al règim d’integració i, per tant, a un tipus de producció més industrialitzada on el ramader presta un servei i perd la seva capacitat de decisió sobre la producció.

El sindicat també demana a l’Autoritat Catalana de la Competència que estudiï si la fixació de preus de referència donen lloc a restriccions a la competència assimilables a la fixació de preus i, per tant, denunciable davant de Competència.

D’altra banda, Unió de Pagesos ha demanat al departament d’Agricultura que s’impliqui en el funcionament de la nova Llotja del conill Moncun, impulsada per la Llotja de Bellpuig i Mercolleida, així com en la recuperació de l’Observatori del conill per disposar de dades objectives del sector.

El sindicat també ha demanat al Departament que intercedeixi davant del Ministeri per tal que la normativa estatal permeti el sacrifici a les explotacions, ja que d’aquesta manera es donaria opció a la venda directa per part del productor, i que es treballi per concretar la normativa que reguli les organitzacions de productors en aquest sector.

Per a Unió de Pagesos, el fet que el Grup Hermi compti amb més del 25% de quota del mercat estatal ha fet trontollar el funcionament de les diferents llotges de referència fins al punt que des del juliol del 2014 només cotitzen preus de conill les de Madrid i Silleda (Pontevedra). A més, una quota del 25% de mercat supera amb escreix els percentatges fixats pel nou Reglament de l’Organització Comuna de Mercats (OCM), que determina un percentatge de mercat rellevant màxim en què una organització pot realitzar una negociació contractual conjunta en un sector (en el cas de l’oli, en un 20% dins un estat membre de la Unió Europea, i en el cas de boví de carn i conreus herbacis, d’un 15%).

Unió de Pagesos recorda que la demanda dels productes alimentaris és inelàstica, és a dir que no depèn de si baixen o pugen els preus. El sindicat defensa que la regulació de la posició de domini a nivell estatal i europeu en els mercats agroalimentaris ha d’estar fixada en un nivell a partir del 8%, com passa en el sector elèctric.

També el fet que sigui una empresa integradora amb escorxador fa qüestionar la seva participació en les llotges, i més si es compara el comportament de les llotges estatals amb les d’altres països, com França i Itàlia, també zones de gran producció cunícola, amb una tendència força diferent a les de les llotges de l’Estat espanyol en els últims anys. En aquest sentit, l’evolució de la Llotja de Madrid ha minimitzat molt les habituals pujades i baixades, i presenta una homogenització del preu del conill a la baixa que no reflecteix els canvis reals entre la demanda i l’oferta. La diferència entre el preu màxim i el preu mínim durant l’any 2014 a la Llotja de Madrid varia entre 0,13 i -0,12 euros el quilo respecte a la mitjana actual, que va ser d’1,74 euros el quilo. A la Llotja de Bellpuig, el preu mitjà del conill entre el 2009 i el 2013 va ser d’1,90 euros el quilo, amb una variació entre 0,33 i -0,25 euros el quilo respecte a la mitjana actual.

Per al sindicat, tampoc resulta coherent el comportant de la Llotja de Madrid respecte al preu del conill en un moment en que el consum i les exportacions augmenten a l’Estat. Segons dades del ministeri d’Agricultura, el consum de conill a Espanya va augmentar en un 6,3% el 2013, i entre gener de 2013 i juny de 2014 es va situar en 2,17 quilos per habitant. Segons dades del ministeri, Catalunya ha reduït la seva cabana de conills en gairebé un 20% entre els anys 2009 i 2014, tot i que produeix el 25% dels conills estatals.

Per això, Unió de Pagesos considera que la presumpta posició d’abús del Grup Hermi suposa la imposició, de forma indirecta, a través de la Llotja de Madrid, d’un preu de referència del conill més baix, situació que, d’altra banda, està portant al límit la viabilitat de les explotacions i comporta un canvi en l’estructura productiva del sector, ja que dóna pas al règim d’integració i, per tant, a un tipus de producció més industrialitzada on el ramader presta un servei i perd la seva capacitat de decisió sobre la producció.

El sindicat també demana a l’Autoritat Catalana de la Competència que estudiï si la fixació de preus de referència donen lloc a restriccions a la competència assimilables a la fixació de preus i, per tant, denunciable davant de Competència.

D’altra banda, Unió de Pagesos ha demanat al departament d’Agricultura que s’impliqui en el funcionament de la nova Llotja del conill Moncun, impulsada per la Llotja de Bellpuig i Mercolleida, així com en la recuperació de l’Observatori del conill per disposar de dades objectives del sector.

El sindicat també ha demanat al Departament que intercedeixi davant del Ministeri per tal que la normativa estatal permeti el sacrifici a les explotacions, ja que d’aquesta manera es donaria opció a la venda directa per part del productor, i que es treballi per concretar la normativa que reguli les organitzacions de productors en aquest sector.