26.01.21
Una sentència del Suprem recupera l’obligació de que les autonomies emetin informes quan les DO compreses en més d’una comunitat recomanin limitar plantacions, i que la decisió final la prengui el Ministeri
Unió de Pagesos demana al Ministeri d’Agricultura que es respectin les valoracions i les decisions que prenguin les denominacions d’origen a través dels seus consells reguladors després de conèixer la sentència del Tribunal Suprem del 16 de desembre de 2020, en referència a la modificació del reial decret que regula el potencial vitícola a l’Estat espanyol, i que pot afectar a la Denominació d’Origen Cava. El sindicat defensa que són les denominacions d’origen les que disposen dels inputs, de la millor informació sobre els seus estocs, la previsió de demanda i la previsió de producció i de potencial productiu i, per tant, són les entitats que poden valorar millor la necessitat de limitar les noves plantacions o replantacions en el seu àmbit geogràfic. Les DO són corresponsables tant del seu potencial productiu com de la comercialització dels productes que emparen.
Aquesta sentència deroga dos articles de la norma que regula el potencial vitícola, i comporta, en primer lloc, que el Ministeri d’Agricultura recupera l’obligació de demanar un informe no vinculant a les comunitats autònomes on estiguin ubicades les DO d’àmbit de diverses autonomies (cas de la del Cava, entre d’altres) quan aquestes recomanen establir limitacions de noves autoritzacions i replantacions en el seu àmbit. En segon lloc, recupera la decisió final sobre l’aplicació d’aquestes recomanacions de les DO que es troben en més d’una comunitat per part del Ministeri i no de les mateixes denominacions. En aquest sentit, Unió de Pagesos demana al Ministeri d’Agricultura que continuï defensant la sobirania de les denominacions pel que fa al seu creixement, i que respecti les recomanacions vigents i les futures.
El sindicat vol incidir en el fet que, en el cas que no es respecti l’actual decisió de la DO Cava de limitar les noves plantacions durant tres anys per evitar-ne més estocs, els afectats pel desequilibri seran els viticultors, els més febles de la cadena, ja que els excedents previsibles provocarien una davallada del preu del raïm i del vi. Aquests conflictes competencials acaben traduint-se en una menor valorització de la producció del viticultor.
