18.04.12
El balanç que fa Unió de Pagesos sobre l’aplicació dels acords aprovats en el ple monogràfic del Parlament sobre el món agrari dos anys després és de decepció en els resultats reals per als sectors agrari, ramader i forestal. El sindicat així ho ha expressat ja al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), tenint en compte que el conseller Josep Maria Pelegrí compareixerà demà, 18 d’abril, davant la Comissió d’Agricultura del Parlament per fer balanç de l’acció realitzada pel seu Govern en aquesta matèria.
Unió de Pagesos recorda que l’acció del Govern a l’hora de fer efectiu el contingut de la resolució, que inclou 128 mesures de les quals 114 es van adoptar per unanimitat, no ha passat d’uns treballs incipients tot i que, encara que són pocs, reconeix aquells que s’han dut a terme.
El sindicat també recorda que el president de la Generalitat es va comprometre en el seu discurs d’investidura, el desembre de 2010, a fer efectiu el contingut d’aquesta resolució; el Ple del Parlament també va ratificar unànimement el seu contingut mitjançant la Moció 2/IX sobre el sector agroalimentari; i així mateix, va renovar els compromisos al debat sobre l’orientació política general del Govern de l’any 2011 en el punt 109 de la Resolució 275/IX, i de nou al debat sobre l’impuls de la reactivació econòmica del passat 12 d’abril en el punt 1 de l’apartat X de la Resolució 523/IX.
Entre els incompliments del Govern cal destacar dos aspectes essencials per al present i futur del sector agrari i forestal catalans. Un és el de “Treballar per assegurar la justícia i l’equitat en el comerç i la distribució dels productes agroalimentaris, garantint els recursos humans i materials suficients per dur a terme de manera coordinada i sinèrgica una tasca, sostinguda en el temps i d’ampli abast, d’inspecció, control i, si escau, sanció (competència, comerç, consum, sanitat i fraus alimentaris) per a assegurar el compliment de les normes que regulen el mercat, la competència i el comerç agroalimentaris”. Aquest aspecte va ser defensat per l’actual president de la Generalitat, llavors president del Grup Parlamentari de CiU, quan en el debat al Ple del Parlament qualificava el funcionament d’aquest mercat com de disbauxa i boig. No obstant, tampoc l’actual Govern està actuant sobre els greus abusos i competències deslleials que està suportant la pagesia catalana i que suposen una significativa caiguda dels ingressos de les explotacions agràries, quan la renda agrària catalana acumula una caiguda en termes constants d’un 38%, entre 2001 i 2010, el PIB a preus corrents del sector a Catalunya va tornar a retrocedir en un 6% l’any 2011, mentre els costos es van continuar incrementant.
L’altre incompliment de la Generalitat és que continua sense fer efectiva l’aportació íntegra que li correspon del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya, que es cofinança també amb recursos europeus i estatals. Això suposa desaprofitar la part de finançament europeu del PDR, 75,9 milions d’euros, que és el 95,7% de l’aportació ja feta pel sector agrari català del 2006 al 2011. La pagesia deixa de percebre aquests recursos en ajuts directes de la Política Agrària Comuna (PAC) i de la reforma l’OCM de la vinya i el vi per dirigir-los al PDR.
Aquests recursos europeus s’han incorporat al PDR de Catalunya del període 2007-2013, encara que per manca de cofinançament de la Generalitat no s’han invertit en les mesures per afrontar els efectes de les dues darreres reformes de la PAC, de les majors exigències per a la producció i dels reptes de la globalització tenint en compte que pràcticament ja s’han eliminat les mesures de sosteniment dels preus. A la pràctica, aquests fons ara només serveixen com a estalvi per part dels països de la Unió Europea que són contribuents nets, per exemple Alemanya, i que els 75,9 milions d’euros haurien comportat un conjunt de mesures de 261,8 milions d’euros, ja que l’Estat hi hauria contribuït amb 68,1 milions si la Generalitat hi hagués destinat els 117,8 milions que li corresponen.
El Govern porta dos anys insistint en prioritzar, pel davant del futur del conjunt de la pagesia de Catalunya la transformació en regadiu d’uns centenars d’hectàrees més a l’any, és a dir només aposta decididament per una línia, pel damunt de fomentar la competitivitat del conjunt del sector agrari català.
