16.04.12
Demà dissabte farà dos anys del Ple monogràfic del Parlament de Catalunya sobre el món agrari, en el marc del qual s’adoptà la Resolució 671/VIII, que inclou 128 mesures, 114 de les quals es van adoptar per unanimitat. En l’actual legislatura, el president de la Generalitat es va comprometre en el seu discurs d’investidura, al desembre de 2010, a fer efectiu el contingut d’aquesta resolució; el Ple del Parlament també va ratificar unànimement el seu contingut mitjançant la Moció 2/IX sobre el sector agroalimentari; així mateix, va renovar els compromisos al debat sobre l’orientació política general del Govern de l’any 2011 en el punt 109 de la Resolució 275/IX.
Entre les mesures recollides en els esmentats acords unànimes n’hi ha quatre que fan referència a l’adequació de les granges catalanes a les normes de benestar animal o que hi tenen una estreta relació:
Tanmateix, a hores d’ara, el departament d’Agricultura no té elaborat el Pla sectorial agrari que permetria ampliar les granges més enllà de les limitacions que estableixen molts plans d’ordenació urbanística municipal (POUM) que prohibeixen directament l’ampliació de granges, limiten la superfície d’ocupació en planta o de sostre total, etc. El retard és tal que, fins i tot, el Parlament de Catalunya ha inclòs un mandat legal al departament d’Agricultura per iniciar la seva elaboració en la Disposició addicional setena de la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme.
D’altra banda, els pressupostos de 2012 tampoc no preveuen que el Govern català vagi a fer efectiva l’aportació íntegra que li correspon segons el que preveu el Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya posant en perill l’aportació de les administracions que el cofinancen, europea i estatal. L’ incompliment de les previsions del PDR 2007-2013 és un dels motius de les dificultats econòmiques que tenen els ramaders catalans per adequar les granges de gallines ponedores i de porcí, ja que no s’està destinant la part de recursos catalans per a les mesures d’adaptació a les noves normatives europees. Aquestes normes europees estableixen la superfície que necessita cada animal i pot suposar un increment d’entre un 20 i un 30% de la superfície actual de la granja.
Així mateix, el departament d’Agricultura tampoc no ha estat diligent en les normes de convocatòria, ni en la resolució dels ajuts a les inversions per adequar les granges de gallines ponedores i de porcí en el marc del Contracte Global d’Explotació que desplega bona part de les mesures del PDR. A hores d’ara, més de quatre mesos després de finalitzar el termini per adequar les granes obligatòriament, hi ha productors d’ous que no tenen la resolució d’aprovació dels ajuts per fer-ho que van sol·licitar l’any passat. En la convocatòria d’aquest any tampoc s’han inclòs disposicions que permetin una tramitació i resolució el més diligent i urgent possibles.
Les directives europees de benestar animal aplicables a les gallines ponedores (Directiva 1999/74/CE) i al bestiar porcí (directives 2001/88/CE i 2001/93/CE) obliguen a les explotacions ramaderes a adequar-se a unes disposicions mínimes de benestar animal que impliquen canvis importants en el disseny de les instal·lacions, en el tipus de maneig i exigeixen un augment de la superfície mínima per animal. El termini per a l’adequació a la normativa de benestar animal en el cas de les gallines ponedores es va acabar el 31 de desembre de 2011 i, en el cas del porcí, finalitza el 31 de desembre de 2012.
p
