14.02.19
Unió de Pagesos impulsarà una plataforma en defensa del sector dels cítrics per a la qual demanarà l’adhesió dels consells comarcals i dels ajuntaments de les Terres de l’Ebre, tenint en compte la greu crisi per la qual passa el sector, agreujada aquesta campanya per la presència massiva de producte provinent de Sud-àfrica, però també d’Egipte, de Turquia i d’Algèria, entre altres països. El responsable del sector de Cítrics d’Unió de Pagesos, Carlos Roig, i el responsable de Sectors Agrícoles del sindicat, Rafel Verdiell, han explicat aquesta qüestió avui, en roda de premsa a Tortosa (Baix Ebre).
Cal recordar que la saturació de cítrics de països tercers fins a final de gener, ja ben entrada la campanya a Catalunya, ha comportat el retard en la collita i el fet que molta pagesia hagi optat per no collir-la. Un altre dels perjudicis per als citricultors catalans és el fet que el producte que ve de Sud-àfrica no està obligat a mantenir el tractament en fred fins que arriba al destí, la qual cosa, d’una banda, pot comportar un risc en l’àmbit de la sanitat vegetal, i de l’altra, els importadors el poden posar en cambres frigorífiques quan arriba i treure’l per a la venda en el moment que creguin oportú.
El sindicat va traslladar les propostes del contingut d’aquesta plataforma per fer front a la situació del sector a la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, en una reunió bilateral el 31 de gener, i té previst exposar-les al director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Alimentàries, Carmel Mòdol, en una reunió prevista el 20 de febrer.
El sindicat adverteix que els efectes d’aquesta crisi van més enllà del que pateixen els productors, ja que hi ha molts llocs de treball directes i indirectes de la citricultura i perjudica poblacions senceres de les Terres de l’Ebre. A més, recorda que el sector ja va patir els forts aiguats del 19 d’octubre, que van afectar més del 30% de la collita.
En els punts de la plataforma, Unió de Pagesos demana, en primer lloc, l’establiment d’un ajut de minimis per als agricultors a títol principal de cítrics; la posada en marxa d’una campanya de controls i inspeccions per comprovar el compliment de l’existència de contractes per escrit en la compravenda durant la collita i la comercialització, tant per part del Departament d’Agricultura com de l’Agència d’Informació i Control Alimentaris, dependent del Ministeri.
El sindicat també reclama una campanya a favor d’un etiquetatge correcte del país d’origen de les importacions, tenint en compte la manca de reciprocitat de les produccions de països tercers amb les europees pel que fa a les exigències de les normatives, i que hauria de dur a terme l’Agència Catalana de Consum. En aquest sentit, també considera necessari posar en marxa una campanya informativa per als consumidors sobre les diferències de les normatives dels països tercers i dels europeus, tant pel que fa al procés de producció com a les matèries actives no autoritzades a la Unió Europea (UE).
D’altra banda, el sindicat reclama al Departament la incorporació immediata dels cítrics als preus sectorials de referència de l’Observatori Agroalimentari de Preus, com s’ha dut a terme per a altres sectors, i que de manera conjunta amb el Ministeri treballin per aconseguir que la Comissió Europea activi els mecanismes per a situacions de pertorbació de mercat de l’Organització Comuna de Mercats (OCM) dels productes agraris.
En un altre punt, Unió de Pagesos demana a l’Estat l’exempció de l’Impost de Béns Immobles (IBI) de rústica per als municipis de la zona productora de cítrics, i la compensació del menors ingressos dels ajuntaments; l’adequació dels mòduls de l’IRPF per ajustar-los a l’excepcional i greu pertorbació de mercat, i l’aplicació urgent de les mesures de salvaguarda previstes a la normativa de la UE i als tractats internacionals de comerç.
Altres demandes fan referència a una reconversió varietal amb ajudes perquè la pagesia s’hi pugui acollir, i a la creació d’una circumscripció econòmica dels cítrics com a eina per sortir endavant en cas de crisi de preus. La plataforma també recull el fet de facilitar el finançament als joves incorporats els últims cinc anys.
