juliol 2019
Enriqueta Muntané i Joan Salvador Vernet al terrat de Ca la Viola a Marçà (Priorat).
L’agroturisme i el turisme rural tenen ben poca cosa a veure. Malgrat que totes dues opcions porten els visitants a fer estada i gaudir d’un entorn lluny del ritme urbà, les diferències entre aquestes dues varietats són d’allò més destacables.
Això ho sap molt bé l’Enriqueta Muntané, que ara fa tot just 25 anys va obrir, juntament amb el seu company Joan Salvador Vernet, Ca la Viola, una de les primeres cases dedicades a l’agroturisme a Catalunya a Marçà (Priorat). Des d’aleshores, tots dos compaginen la feina al camp, en els sectors de l’olivera i de la vinya —produint per al celler propi Vermunver i per a tercers— amb les temporades en les quals allotgen turistes interessats a conèixer de ben a prop la feina dels agricultors i ramaders.
Els inicis de la casa es remunten a una època, els primers anys de la dècada dels anys noranta, en què la frontera entre l’agroturisme —aquell que es fa en una casa on hi viuen persones dedicades al món agrari— i el turisme rural —aquell en què, tot i fer-se en una casa al camp, els propietaris no s’han de dedicar forçosament a la terra— era d’allò més difusa per a l’usuari.
Tan aviat com el sector va començar a fer fortuna, però, sorgir la necessitat de trobar una etiqueta que distingís quin tipus d’estada oferia cada establiment, com recorda Muntané: “Quan vam començar tots feiem agroturisme, però no teníem un nom. Volíem que qui triés una casa com la nostra sabés que hi trobaria gent que treballa la terra”.
Visitants habituals • Lluny dels clixés del sector, Ca la Viola no és una casa bucòlicament envoltada de camps en un paisatge aïllat, sinó que es troba al bell mig del nucli marçalenc; ben a prop, això sí, de les terres de cultiu de la família.
Actualment, la casa disposa d’una capacitat per a 11 persones en un espai amb cinc habitacions i tres lavabos. Un espai que fins ara només solien llogar per habitacions però que, recentment, Muntané i Vernet han començat a llogar també íntegrament. Una decisió que, expliquen, té molt a veure amb un canvi en la manera de fer d’alguns hostes, cada cop més reticents a compartir amb desconeguts zones de la casa com ara els lavabos o la cuina.
Aquestes actituds per part d’alguns dels turistes contrasten amb la d’un altre perfil de visitant de Ca la Viola: el client repetidor que passa de visita almenys un cop l’any i que, diuen, ha passat a ser com de la família. Vernet i Muntané xifren en prop d’un 30 % aquest tipus de visitants que, a banda de ser uns habituals al Priorat, també solen actuar com a prescriptors de la casa entre els seus amics i coneguts. “Ja pots tenir molts bons comentaris a Internet, que el que sempre acaba funcionant és el boca-orella”, resumeix Muntané.
Col·laboracions dels clients • Ja sigui entre els turistes recurrents o entre els passavolants, una de les opcions que més èxit tenen entre la clientela és la de poder veure i viure de primera mà les feines del camp. Una experiència fora del dia a dia de molts dels visitants, sobretot els provinents d’àrees urbanes, però que, com reconeixen els amos de Ca la Viola, planteja diversos condicionants.
Com és i què implica treballar la terra són dos conceptes que solen topar amb les idees preconcebudes amb què arriben alguns dels clients. “Hi ha un desconeixement molt gran sobre el món rural i sobre d’on vénen els aliments que mengem a diari”, resumeix Joan Salvador Vernet, copropietari de la casa. Un desconeixement que es manifesta tant en els dubtes sobre detalls tècnics com en la desconeixença sobre quins són els mesos de temporada de cada tasca i de cada producte; dues qüestions que sols es poden resoldre a cop de pedagogia i paciència.
El sector que més curiositat desperta en aquest sentit és, de bon tros, el de la vinya. De fet, aquesta és també l’activitat que, en certa manera, marca els períodes de més alta ocupació de casa: la primavera, quan els ceps estan a ple rendiment, i durant la verema. Una època, aquesta última, en la qual el volum de feina fa que no sempre sigui fàcil compaginar la recollida amb l’atenció als visitants, tal com admet amb humor Enriqueta Muntané: “Passes una estona explicant la feina, però no és mai una estona perduda. Tot i que no la cobraràs, en el fons et compensa”.
Molta feina per fer • En els 25 anys que fa des que la casa va entrar en funcionament, els propietaris de Ca la Viola reconeixen que el Priorat ha fet un salt qualitatiu d’allò més important a l’hora d’adaptar-se al turisme visitant.
“Al començament només érem cinc, les cases que ens oferíem a la comarca; ara en som un centenar”, explica Muntané, alhora que recorda alguns problemes que van haver d’afrontar en els seus inicis, com ara la manca d’oferta de restauració en determinades franges del dia per poder oferir a la clientela.
Un quart de segle més tard, el negoci turístic ha anat fent forat a la comarca, alhora que es promocionaven les opcions que oferia el territori.“La gent que no es vol avorrir té moltes opcions per triar ben a la vora”, exposa Joan Salvador Vernet, tot detallant alguns dels reclams de la zona, com ara les rutes per fer a peu o en bicicleta, i altres possibles reclams com ara museus i visites al Centre d’Interpretació i Reproducció de la Tortuga Mediterrània o a la veïna cartoixa d’Escaladei. Ara bé, les millores i les adaptacions no impliquen que no quedi un munt de feina a fer al territori. En aquest sentit, tant Muntané com Vernet coincideixen en la necessitat d’un esforç més a escala territorial per tal de dotar la zona de més recursos a fi de completar el servei turístic i oferir una cobertura més àmplia als visitants. // Pep Corral
