desembre 2024
Acte central de celebració dels 50 anys d'Unió de Pagesos, al Casal de l'Espluga de Francolí, el 3 de novembre del 2024
Més de 300 persones es van aplegar el 3 de novembre a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) per celebrar el dia del cinquantè aniversari d’Unió de Pagesos. Pagesos i tècnics agrícoles van fundar l’organització el 3 de novembre del 1974, a la casa de colònies de Penyafort, a Pontons (Alt Penedès), en la clandestinitat perquè es vivia sota la Dictadura franquista. D’aquell dia, va sorgir el manifest fundacional que establia dos objectius bàsics: la defensa dels interessos econòmics i socials de la pagesia i la creació de quadres que asseguressin la continuïtat del moviment pagès.
El Casal de l’Espluga de Francolí va ser l’escenari triat per a la commemoració perquè és on es va celebrar el primer Congrés del sindicat, el 28 de novembre del 1976, ja amb l’obertura democràtica després de la mort del dictador. Les fotografies de l’època mostren un Casal a vessar amb l’escenari emmarcat de fons per la gran pancarta “Volem viure de la terra”. Durant l’acte del passat novembre, el coordinador nacional, Joan Caball, va recodar aquell moment com l’arrencada del sindicat tal com el coneixem ara, un Congrés multitudinari on es va donar, en paraules seves: “l’experiència d’unió de la pagesia, que ha recorregut les comarques durant aquests 50 anys gràcies al nostre sindicat“.
Caball va enumerar els assoliments bàsics del sindicat des del seu inici per remarcar: “Unió de Pagesos és la garantia de futur de la pagesia, per ser la millor eina en la defensa de l’agricultura familiar com a model agrari de Catalunya“. El coordinador nacional va alertar de les amenaces contra aquest model: “La pagesia està amenaçada per la manca d’instruments de correcció dels abusos del mercat i per un model neoliberal que sobredimensiona l’empresa agrària i promou empreses especulatives que acaparen la terra i l’aigua“. Així, segons Caball, en aquest aniversari, cal reivindicar Unió de Pagesos “com a única organització agrària que defensa els interessos econòmics i socials de la pagesia sense corporativismes, que defensa la lluita per la millora de la vida al món rural en serveis equiparables a les ciutats, que assumeix els objectius de desenvolupament sostenible i busca aliances amb la ciutadania per fer de la política agrària una política alimentària“. A més, el coordinador nacional va llançar el missatge a l’afiliació que la tasca del sindicat en la defensa dels interessos econòmics de la pagesia va més enllà d’aquesta, ja que la seva existència és garantia d’un país sostenible. Per acabar, Caball va lloar els valors sindicals: “Som l’única organització agrària la trajectòria de la qual l’ha fet compromesa amb la democràcia participativa, les llibertats individuals i col·lectives, la llengua, la cultura i el país“.
Foto de grup davant del Casal de l’Espluga de Francolí el 3 de novembre del 2024
LLUITA SOCIAL • L’acte central dels 50 anys a l’Espluga de Francolí també va comptar amb la participació de les seccions socials del sindicat: Pagesia Gran, Joves d’Unió de Pagesos i Dones d’Unió de Pagesos. “Unió de Pagesos lluita pels drets socials també, per això som una organització que ha construït un instrument també per a la Pagesia Gran“, va dir Pep Suñé, portaveu d’aquesta entitat, després de remarcar la injustícia de les pensions de jubilació pagades a la pagesia —”800 euros al mes“— després d’anys de feina al camp per la qual també s’ha hagut de cotitzar. Suñé també va dedicar uns minuts a recordar l’experiència viscuda com a sindicalista, especialment durant els anys de les grans mobilitzacions per la defensa de l’avellana al Camp de Tarragona.
El coordinador nacional de Joves d’Unió de Pagesos, Josep Sedó, va lloar l’acció sindical de les diverses generacions de sindicalistes i va dir que els joves en recullen el testimoni: “Seguim arrossegant molts problemes però els joves tenim vocació i sabem agrair la feina dels lluitadors que ens deixen aquest llegat per continuar la lluita“.
La portaveu de Dones d’Unió de Pagesos, Raquel Serrat, va tenir un record per totes les dones implicades amb el sindicat al llarg de la seva història —al seu darrere hi havia una projecció de fotos— i també va explicar vivències de l’actual permanent nacional per posar en relleu les moltes hores de dedicació del fer sindicalisme. “Estem disposades a seguir lluitant des d’una organització majoritària necessària que sempre ha defensat la democràcia al camp i al país” va reblar. Tot seguit l’acte va donar pas a la taula “El paper d’Unió de Pagesos al país”, quatre visions des de diversos territoris i des de diversos camps de coneixement [vegeu pàgina 16]. Va tancar l’acte central l’actual conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig.
MUSEU TERRA • Prèviament a aquest, el Museu Terra va inaugurar l’exposició “Pagesos contra Franco”, comissariada per la Universitat de Barcelona i organitzada pel Memorial Democràtic, el qual depèn de la Conselleria de Justícia i per això va comptar amb el parlament del seu actual conseller, Josep Maria Espadaler. L’exposició explica la lluita antifranquista de la pagesia i els primers passos del sindicat. Pep Riera, coordinador nacional d’Unió de Pagesos del 1978 al 2000 va explicar que el moviment pagès havia participat a l’Assemblea de Catalunya i que per això: “Unió de Pagesos des de la seva fundació no pensava corporativament sinó que pensava en el país“.
