març 2021
El sindicalista Pep Riera.
Quin any t’incorpores a la lluita sindical?
Hi ha lluites anteriors, quinze anys abans de la fundació del sindicat, als anys seixanta, vaig conèixer el Model per dins. Vaig pul·lular en tota mena d’activitats antifranquistes polítiques i socials. Em satisfan els anys que vaig dedicar a l’escola activa. Als anys seixanta, l’escola franquista era un desastre i a Mataró vam fundar tres escoles de pares i mestres, jo vaig participar en una que era en una barriada sense urbanisme, i vam fer una cooperativa de pares i mestres i va ser un èxit. Era el moviment per l’escola pública, gratuïta i democràtica.
Ets un referent, però quins referents has tingut tu?
El pare i els seus amics, veïns, al Pla del Boet, on es podia parlar de política tot el dia, no hi havia cap guàrdia civil que escoltés. La lectura, el coneixement de la història moderna de Catalunya. Conèixer molt bé què havia significat la Unió de Rabassaires i la Unió de Sindicats Agrícoles i segles abans la guerra dels remences. Tenia coneixements històrics i, a les acaballes del franquisme, s’havien de refer moltes coses, entre aquestes, el sindicalisme.
Quines lluites sindicals destacaries dels teus 22 anys al capdavant d’Unió de Pagesos?
Sempre n’hi ha hagut de caràcter general, tractant d’implicar-hi tothom, com va ser la lluita per la democratització del sector agrari, aquella guerra interminable per liquidar el sindicat vertical que es perpetuava amb la pervivència de les cambres agràries. O per la seguretat social agrària. Però llavors n’hi ha hagut moltes de territorials, d’aquestes darreres, per exemple, davant les expropiacions, i les sectorials, les més complicades. Per exemple, als anys setanta, vam aconseguir, aquí al Vallès, Maresme i Baix Llobregat, una intervenció de retirada del mercat per estabilitzar el preu de la patata. N’hi ha hagut de molt dures, que han durat molts mesos, per exemple amb l’avellana.
Les lluites s’inicien i no s’acaben
Cada cop és més complicat perquè estem en un mercat globalitzat, que no és un mercat net i transparent, hi ha pel mig la pràctica encoberta del dúmping, de les subvencions encobertes a la producció o a les exportacions i això complica més les coses i fa que sectors que podrien anar bé, per la bona relació oferta i demanda, s’enfonsin. Per exemple, la fruita dolça i la vinya i el vi, que ja hem sumat dues campanyes miserables. Això complica la continuïtat generacional.
Cap a on ha d’anar el sindicalisme agrari avui?
Quan vam fundar Unió de Pagesos, hi havia un 8 % de població activa pagesa, com a França, i a més a més, un sector molt més jove, ara estem a l’entorn de l’1 % i envellits. Cal més professionalització al sindicat i a les cooperatives, a aquestes últimes, amb poca gent i sense gent jove, no hi ha capacitat d’endeutament.
Unió de Pagesos treballa tant per guanyar poder de negociació al mercat com per buscar-hi alternatives i escurçar la cadena.
Països rics i desenvolupats d’Europa, com Alemanya, en poden ser un exemple, mantenen els mercats locals i la venda directa. Per tant, no és que això sigui un model antic, ans al contrari. A veure si l’escarment de la covid-19 fa obrir els ulls a la importància dels productes de temporada, de proximitat i, sobretot, una qualitat i una seguretat garantida. Això pot canviar les coses, no crec que sigui fàcil, però s’ha d’intentar.
Com garantiries el relleu generacional?
Hem de fer com ha fet França molt bé, que la gent formada, que no són fills de pagesos, puguin incorporar-se a l’ofici. A França, per llei, no es pot especular amb els preus de la terra agrícola, perquè tenen uns instruments d’intervenció i banc de terres, i qualsevol jove de París o de Marsella que vol incorporar-s’hi ho té fàcil. Aquí legalment la terra agrícola serveix per especular.
Ara tenim la Llei d’espais agraris per desenvolupar.
Gairebé hauríem d’anar a un model intervencionista com té França. I és bo recordar que aquest model no ve de la Revolució, sinó del primer Govern de la cinquena República, presidit per De Gaulle amb un govern de concentració que va ser capaç de negociar amb els sindicats agraris. Quan hi ha voluntat de fer política d’Estat, es fa.
Cal tenir activat el sindicalisme per situar el model agrari a l’agenda política.
Hem de tenir clar que en el marc d’un model de país, que el volem absolutament diferent, i en funció de les seves necessitats, ens cal un model alimentari. I això no depèn únicament de la pagesia. Avui som poca població activa i no tenim pes polític, el pes social el podem tenir amb els nostres aliats naturals, que són la gent que compra els nostres productes, i és amb ells que hem de discutir el model de política agroalimentària i en funció d’això pactar condicions i mitjans per fer-ho. La política agrària ja no ha de ser a dues bandes, Administració i pagesos, ha de ser a tres bandes. Si volem un canvi qualitatiu, hem d’anar junts i pressionar conjuntament pagesia i ciutadania, llavors sí que tindríem un pes que ara no tenim.
El model català són petites i mitjanes explotacions que, modernitzades, haurien de donar per viure.
Per exemple, on s’és vist al sector làctic que, per sobreviure, les granges hagin de ser de 500 vaques? A Suïssa, amb la gran producció que tenen de llet i derivats, les granges són de 30, de 40 i depèn de l’alçada, i mai s’han plantejat d’arribar a les dimensions de les granges americanes. El problema del sector de la llet no és de dimensió, el problema és que la llet l’estan pagant al mateix preu de quan hi havia la pesseta, 30 pessetes el litre, i aquest preu no s’ha modificat, i el raïm, més barat que a l’època de la pesseta. Si anem a veure a França, la dimensió de les explotacions de vinya, per exemple, són petites, ara, el preu acompanya.
La pagesia està cridada a les setenes eleccions al camp el 25 i 26 de març. Quina importància té això per a algú que va viure la lluita per la democràcia al camp?
Vam optar pel model francès de mesurar la representativitat, perquè ens semblava la millor manera d’acabar amb els residus franquistes. Així, un sindicat que no és representatiu no pot treure uns bons resultats. La prova és que Unió de Pagesos, sempre, d’una manera folgada, les hem guanyat. S’ha d’anar a votar perquè és una mesura per reforçar Unió de Pagesos.
Què diferencia Unió de Pagesos de la resta d’organitzacions agràries?
L’origen i el model. Unió de Pagesos neix encara a la clandestinitat, els altres, neixen a redós del sindicat vertical. I el model unitari, de lluita i de mobilització, que no formava part del seu model ni dels seus objectius.
