novembre 2025
PEP CORRAL · Abans de l’estiu, Unió de Pagesos ja havia llançat una advertència urgent: calia prendre mesures de prevenció contra la dermatosi nodular contagiosa [DNC] que començava a córrer per les granges franceses del sector boví i que provocava, entre d’altres símptomes, febre, depressió, anorèxia, nòduls a la pell, una disminució de la lactància i un engrandiment dels ganglis limfàtics. La proximitat geogràfica i l’intercanvi constant de béns i mercaderies per carretera amb els llocs d’origen d’aquests focus obligaven a anticipar unes mesures que, en l’àmbit administratiu, de manera incomprensible mai es van arribar a desplegar.
En canvi, qui sí que va arribar, finalment, va ser la DNC. Ho va fer de manera oficial el 3 d’octubre, amb la confirmació del primer cas positiu en una explotació bovina de l’Alt Empordà, infectat per via desconeguda. Un primer cas, aquest, al qual ben aviat s’hi van anar sumant noves granges, nous municipis i noves comarques afectades a mesura que s’anava ampliant el radi d’afectació i les vacunes trigaven a arribar, encallades en un laberint polític i burocràtic.
Cal recordar que la campanya per vacunar el bestiar boví de les explotacions de les zones de risc va estar marcada pels retards en l’arribada dels lots de medecines i pel fet que, quan finalment arribaven aquests medicaments ho feien en quantitats molt inferiors a les necessàries per cobrir les necessitats de les granges, que mentrestant es veien obligades a efectuar buidatges sanitaris davant l’aparició d’un sol cas positiu a les finques.
Una situació, aquesta, que Unió de Pagesos va denunciar el 21 d’octubre en una roda de premsa a Girona des de la qual va acusar públicament el Departament d’Agricultura d’inacció per no haver pres les mesures de prevenció necessàries i reclamades pel sindicat. En la mateixa compareixença, el sindicat també va subatllar que, quan el Govern finalment va adoptar les mesures necessàries, ho va fer de manera ineficaç. En resum, va acusar l’executiu d’haver actuat tard i malament.
Tasca sindical • Davant la propagació de la malaltia i la inactivitat administrativa, Unió de Pagesos va prendre la iniciativa per ajudar i orientar els i les responsables d’explotacions amb diverses assemblees informatives obertes i amb la posada en marxa d’una campanya específica per teixir una xarxa d’ajut mutu davant d’aquesta situació.
La tasca sindical, però, no s’atura i seguirà endavant per vetllar per unes compensacions justes i urgents per a les explotacions afectades per no posar en risc la seva viabilitat i continuïtat. Aquestes compensacions han de contemplar, segons defensa Unió de Pagesos, tan aquelles finques que s’han vist obligades a sacrificar caps de bestiar com aquelles altres que han registrat pèrdues derivades de períodes improductius i moviments forçats dels animals.
Al tancament d’aquesta edició de La Terra, els càlculs xifren el pas per terres catalanes d’aquesta onada de dermatosi nodular contagiosa en 18 explotacions afectades i aproximadament uns 2.500 caps de bestiar que han hagut de ser sacrificats pels buidatges sanitaris. Un volum de sacrifici elevat i unes polítiques, segons Raquel Serrat, coordinadora nacional d’Unió de Pagesos, obsoletes. “La solució no pot passar per seguir uns protocols escrits que maten més que no pas les mateixes malalties”, diu.
Reclamen responsabilitats • Davant de les constants negligències i les evidències de la nefasta gestió de la malaltia, Unió de Pagesos va exigir, en la roda de premsa a Girona, que es depuressin les responsabilitats en aquelles institucions que, malgrat estar avisades de la imminència de la malaltia, no es van moure fins que ja era massa tard.
“Era molt clar que passaria, però no es tenien a punt les vacunes, ni es van prendre mesures, ni es va avisar la gent” lamenta Marc Xifra, responsable del Boví de Llet d’Unió de Pagesos. De la cadena d’errors que han propiciat la situació actual, però, Xifra n’extreu una altra lectura, en l’àmbit organitzatiu. “La sanitat animal és el primer pilar de la producció animal i, sent tant important, no pot estar en mans d’òrgans polítics que van canviant cada quatre anys”, opina, tot reclamant més marge de maniobra i d’actuació per als serveis tècnics especialitzats.
En una línia similar també s’hi expressa Serrat, qui confia que el pas de la malaltia per casa nostra pugui servir com a punt d’inflexió de cara al futur i serveixi “per aprendre dels errors” comesos durant les darreres setmanes. Precisament, un dels primers aprenentatges a què apunta la coordinadora nacional, i en el qual coincideix amb Xifra, és la necessitat de posar “la prevenció i la previsió” al centre de qualsevol debat sobre sanitat animal i vegetal.
Aquesta necessitat és encara més urgent en un context com l’actual, en què el canvi climàtic i els intercanvis constants de mercaderies entre territoris deixen la producció local exposada a organismes i patògens fins ara desconeguts a casa nostra. Per aquest motiu, tcom defensa Unió de Pagesos, ara, més que mai, cal estar preparats i a l’aguait.
