març 2024
Ignasi Aldomà, el 28 d'octubre del 2022 a Santa Fe de Montfred (Segarra)
“Sense una informació seriosa i veritable no és possible la consciència crítica i per tant no pot existir una opinió conscient”. Amb aquesta proclama editorial sortia a la llum el número 0 de La Terra, que naixia amb el subtítol d’“òrgan d’informació, formació i debat de la Unió de Pagesos”. ¿És la pervivència d’aquesta innocència crítica original la que ha permès superar el pas dels anys i ha portat La Terra fins al número 500?
La veritat és que el punt de partida no era massa optimista, si hem de fer cas de l’opinió que mereixien els pagesos. “A pagès no es llegeix res. Hi ha centenars, milers de masies, on és impossible trobar un sol llibre, una forma o altra de paper imprès de l’ordre que sigui: religiós o profà, literari o agrari. Res. Absolutament res. Quan van a mercat, els pagesos compren el diari endarrerit, a baix preu, per embolicar les sabates o els seus objectes. És l’únic contacte que estableixen amb la lletra de motlle”, escrivia Josep Pla a El pagès i el seu món (1952). Res millor com a resposta a la sentència de l’escriptor empordanès que la celebració dels 500 números de la revista La Terra i els seus 50 anys d’existència. I no tant pel nombre, que significa milers de pàgines i milions de lletres, com pel contingut que ha mantingut l’exigència d’explicar extensament el que s’esdevenia a la pagesia catalana i el seu entorn.
Sempre quedarà el dubte. “Ep! Que la revista arribi a uns milers de persones no vol dir que aquestes se la llegeixin!”. No entrarem ara en una contesa sobre les xifres de lectors, ni sobre la qualitat de la seva lectura; que ho responguin ells mateixos! Ens sembla prou important posar de relleu les condicions d’una publicació ben acabada que surt de professionals i també de pagesos. Cal pregonar-ho en un lloc destacat perquè si algú encara dubta que la pagesia llegeix, hi ha també una pagesia que escriu, tot reflexionant sobre la seva vida i les seves activitats.
En temps de xarxes socials —de les quals ja no es pot restar al marge—, la lletra impresa continua tenint un gran valor de fixació dels fets i les idees. En un món marcat per la complexitat econòmica i social, un no es pot quedar amb els esquemes simples i les frases breus i lluents que se’ns aboquen des de les xarxes socials i des de les telecomunicacions en general. Cal desbrossar camí amb lletra gruixuda i ben argumentada perquè entre d’altres circumstàncies, avui en dia pesen greus interrogants sobre la pervivència de la pagesia de tota la vida.
El camp ja no viu al temps del franquisme o la transició. Els “trànsfugues de l’arada, de l’aixada i del rampí”, com s’autodefinia el mateix Josep Pla, són ara immensa majoria. El pagès ha de reaprendre contínuament la seva feina per poder navegar entremig de canvis i sobresalts, alhora que s’ha de fer entendre i explicar davant d’una societat cada cop més allunyada del camp. Per això segurament farà falta mantenir la consciència crítica que enunciava l’editorial fundacional de La Terra. Per molts anys!
Hem avançat l’article d’Ignasi Aldomà, del número 501 de La Terra, ja que per un error de càlcul, aquest no va arribar a temps de publicar-se al número 500.
