AMB EL PERMÍS DE BARCELONA | “Astèrix contra Roma”

La Terra d’abril del 2023,  núm. 492

 Ignasi Aldomà, geògraf, nascut el 1955 al Poal (Pla d’Urgell),  té tota una trajectòria dedicada a la recerca i l’assaig sobre l’ordenació del territori i les transformacions de l’agricultura i les societats rurals. Escriptor, entre altres llibres i publicacions, de L’ignot oest. Una geografia viscuda (2021), El mirall americà (2008) i Amb el permís de Barcelona (2000). Justament, la seva secció a La Terra pren el nom d’aquest darrer títol esmentat, carregat d’irònica crítica al barcelonacentrisme a l’hora de concebre el país. 

AMB EL PERMÍS DE BARCELONA

Astèrix contra Roma

No és una argumentació gaire canònica, però tampoc li falta fonament. Les aventures dels insubornables Astèrix i Obèlix tenen alguna cosa a veure amb el caràcter indòmit i combatiu dels francesos, que fa unes generacions que mamen les vinyetes de Goscinny i Uderzo. Aquí han faltat segurament alguns lectors més dels aventurers gals per  organitzar les batalles reivindicatives que no paren de muntar els nostres veïns.

Però algunes coses es mouen a casa, també, i ara toca el torn dels petits municipis, que com el petit poble dels nostres herois Àsterix i Obèlix, fa temps que pateixen les mesures i restriccions del poders centrals. El dia 28 de maig hi ha eleccions als ajuntaments i els nous càrrecs electes tenen molt a dir i a fer des del govern municipal, encara que no ho tindran fàcil. La població que viu als municipis de menys de 2.000 habitants pesa poc; no suma ni una vintena part dels residents a Catalunya i les expectatives de futur no són millors. Els representants locals poden fer coses, però d’entrada topen amb una muntanya de normes i disposicions fetes a la mida dels ajuntaments més grans, que els petits tenen feina a remuntar.

A còpia de sentir-se arraconats, els petits s’han ajuntat per fer-se sentir, i tant l’Associació de Micropobles de Catalunya, com la més recent Eines de Repoblament Rural, menen una acció de lobby rural. El primer resultat podria ser l’aprovació parlamentària d’un Estatut del Municipi Rural que inclouria el reconeixement de les excepcionalitats compartides pels petits. Fons de lliure disposició per  garantir la prestació de serveis públics, simplificació dels contractes menors, simplificació de la burocràcia i tràmits administratius, normativa urbanística oberta a la dinamització econòmica i social dels petits nuclis, facilitats de manteniment de l’escola rural, serveis bancaris de proximitat, suport a les activitats forestals, a l’agricultura ecològica i de proximitat… Potser sí que hi viu poca gent, però n’hi ha molts més d’interessats i, al cap i a la fi, els municipis de menys de 2.000 habitants representen les dues terceres parts del territori i dels ajuntaments de Catalunya.

A banda de protestar i canviar les dinàmiques legals, els petits ajuntaments tenen grans temes per afrontar. D’entrada els nous regidors tenen obligacions indefugibles, i no és broma: organitzar les festes locals, exercir de policia cívica, arreplegar cadires i netejar els locals socials… Però amb això ja no n’hi ha prou. A hores d’ara hi ha qüestions clau, com el desplegament de les energies renovables amb criteris socials i ambientals, les facilitats d’accés a l’habitatge per fixar població i l’accés generalitzat a la fibra òptica, per posar uns exemples remarcables. Potser els representants electes no arriben a tot, però els vilatans també hi poden ajudar.

A la feina, doncs, que és ingent i s’ha d’emprendre des de la base! Que regidors i regidores no defalleixin, que es deixin de picabaralles personals i grupals, i que no es deixin entabanar per les catifes daurades de diputacions, consells i altres organismes, que, sense adonar-se’n, acaben portant els polítics locals cap al molí dels interessos dels poders centrals. Perquè el poder de l’imperi romà és molt gran i la poció màgica del druida Panoràmix dura el que dura.