març 2025
Ignasi Aldomà, el 28 d'octubre del 2022 a Santa Fe de Montfred (Segarra)
Baixar del tractor
Elon Musk i els seus acòlits prometen portar-nos a Mart i fer-nos oblidar l’exhauriment dels recursos i el mal infligit al planeta amb tots els seus invents. Ja trobarem més minerals a la Lluna i a Mart, o ja hi emigrarem si van mal dades, ens prometen. De moment, s’ha aconseguit enlairar coets el doble de grans i molt més eficients que els de la NASA, que han servit a Elon Musk per convertir-se en l’home més ric del món, dominar el cel del planeta i, de passada, entabanar les institucions americanes i mundials.
El somni futurista sembla realitzable. A la pel·lícula El Marcià (2015), l’actor Mat Damon subsistí al planeta vermell conreant patates. En realitat, el sol i el sòl de Mart no permeten l’agricultura, diuen els tècnics; però, bé s’hi haurien de poder trasplantar els conreus hidropònics o sobre substrats artificials. Altrament, els astronautes ja han experimentat l’alimentació a base de pastilles, que potser es podrien obtenir a partir dels minerals llunyans. Ja hi ha molts terrícoles que mengen aliments de laboratori i preparats sintètics, un consum, per cert, en via de creixement.
De fet, cada dia que passa la societat està més preparada per a la vida extraplanetària. Vivim en entorns cada cop més artificialitzats, els robots són cada cop més presents a la vida quotidiana i el mateix cos humà s’està reprogramant a base d’implants, transfusions i píndoles. I l’univers mental dels ciutadans s’empelta de realitat virtual, reforçada per pel·lícules, sèries, anuncis i jocs. Mentre la pagesia ja treballa la terra des dels comandaments de la cabina del tractor i aviat des de l’oficina de casa, per no dir des de les aplicacions del telèfon mòbil. En aquest món digital, asèptic i d’ambients controlats, per què aplanar-se i embrutar-se si els sensors ja ens donen tota la informació de camp?
Ara que la major part dels habitants del planeta viu en ciutats, ha perdut de vista els camps i no té idea d’on venen els aliments, segurament ja no té massa interès que la pagesia desconnecti de la terra. Però queden incògnites; la veritat científica de la nova revolució digital no està clara, i la Intel·ligència Artificial no ho controla tot. Molts joves de poble i de ciutat no veuen clar el que els espera. Preferirien viure en un poble; veure, sentir i tocar les plantes i els animals; fer créixer els enciams i els tomàquets; percebre els misteris de la floració i la maduració; respirar i menjar en un entorn saludable.
Centenars de generacions han viscut arrelades a la terra i aprofitant l’entorn sense malmetre’l. De fet, fora dels països occidentals, la major part de les famílies viu encara en comunió diària amb la terra. I heus aquí que ara arriben els patrons de les noves tecnològiques i els poderosos del planeta que es proposen desnaturalitzar les persones i enviar-les a l’univers de les xarxes virtuals i els astres llunyans. ¿Ens haurem d’empassar les falòrnies i imposicions d’uns quants totpoderosos il·luminats que desatenen la Terra i la societat on habitem, o haurem de baixar del tractor i, amb plena consciència, xafar la terra?
Publicat a La Terra de març-abril del 2025, núm. 510
Ignasi Aldomà, geògraf, nascut el 1955 al Poal (Pla d’Urgell), té tota una trajectòria dedicada a la recerca i l’assaig sobre l’ordenació del territori i les transformacions de l’agricultura i les societats rurals. Escriptor, entre altres llibres i publicacions, de L’ignot oest. Una geografia viscuda (2021), El mirall americà (2008) i Amb el permís de Barcelona (2000). Justament, la seva secció a La Terra pren el nom d’aquest darrer títol esmentat, carregat d’irònica crítica al barcelonacentrisme a l’hora de concebre el país.
